Solidaritat conjunta
He vist amb disgust la solidaritat basca amb Palestina dividida en dues parts –i no he volgut entrar també en Twitter, pel millor dels meus budells, algun, ja està–. Crec que és responsabilitat de Palestina no incrementar aquesta divisió.
Alguns anaven a estar tant a Sant Sebastià com a Bilbao, i la majoria, jo crec, en l'un o l'altre cas, però en la manera d'anar als dos. Crec que entre els manifestants hi havia un sentiment general important en totes dues convocatòries: Ens agradaria protegir Palestina, no som equididistantes, no veiem a dues cares en la guerra.
Perquè l'Estat d'Israel es basa en la desaparició de Palestina, des de la pròpia teoria del sionisme, "una terra sense gent per a gent sense terra". És un estat genocida, n'hi ha prou amb veure el mapa de la Palestina durant dècades o observar les dades dels morts i refugiats, perquè qui vulgui saber ho sàpiga. Els palestins es resisteixen a la seva desaparició i, de tant en tant, a Gaza, a Cisjordània, en els territoris de 1948, en els campaments de refugiats i en qualsevol part del món, criden o es dessagnen per a escoltar aquesta desaparició.
No podem ser equididistantes perquè a més Israel fa aquest genocidi amb l'ajuda dels estats del nord-oest: Ni els nostres estats són equididistantes.
Treure la bandera palestina, un gest en el perfil de les xarxes socials, anar a una manifestació, informar, sensibilitzar... Sembla que res és suficient. També és decebedor
Mentrestant, veiem imatges en els mitjans de comunicació i sortim al carrer. Ens resulta difícil articular la solidaritat entre els pobles: treure la bandera palestina, un gest en el perfil de les xarxes socials, anar a una manifestació, informar, sensibilitzar... Sembla que res és suficient. També és decebedor.
No obstant això, en 2005, 170 associacions palestines, xarxes de refugiats, organitzacions de dones i sindicats van llançar la campanya Boicot, Desinversió i Càstig contra Israel (BDZ/BDS), amb l'objectiu de pressionar de manera real a Israel en nom de tres drets fonamentals: el dret a tornar a casa dels refugiats, la fi de l'ocupació dels camps palestins en els territoris de 1948.
Aquesta campanya en el món ha recorregut un gran camí per les universitats, el món de la música i de l'esport, els municipis, els sindicats, etc., i a Euskal Herria també ha obtingut bons resultats i consensos. La societat civil palestina va cridar i ens van donar una eina eficaç per a treballar conjuntament la solidaritat amb el poble palestí en el dia a dia.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vaig poder tancar el calaix després de l'últim parell de mitjanes que em quedaven, les quals es devoraven mútuament. Així estava, mal tancat, ja durant dues setmanes, el pijama (en la tirada dels pijames, excepte tres regalades, no hi ha pijama; la samarreta “per a... [+]
Un prestigiós arquitecte arriba des de Londres a un petit poble gallec. Es tracta de David Chipperfield, un edifici amb oficines a Berlín, Milà i Xangai, i que compta amb un ampli equip d'edificis. Una arquitectura elegant, refinada, feta per un Sir. La història comença en... [+]
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
M'agradaria escriure a aquesta cosa que porto dins. Es compleixen gairebé cinc anys de la pandèmia, i els que érem joves en aquella època, encara que continuem sent joves, hem començat a orbitar en altres espais. L'habitatge, el projecte de vida, la maternitat, el treball, la... [+]
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]
Estar és fer. Així ho diu enguany la Fira de Durango, i és cert, almenys en el cas de la pròpia fira i tenint en compte a Euskal Herria. La present edició és ja la 59 edició de l'Azoka, i el fet que cada any se celebri el demostra que la Fira de Durango és una manera de... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
L'evolució que ha pres Internet en els últims 15 anys, unit al seu model tecnològic i de negoci, ens fa pensar que és una eina per a incrementar els pitjors aspectes de la humanitat. A tot el món s'han creat agents que no estan satisfets amb aquesta idea. Treballen... [+]
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]
En 2006, Baltasar Garzón, llavors jutge estrella, va sofrir una espècie de revelació i va redactar una pràctica que garantia els drets dels detinguts per terrorisme. El mateix jutge va veure passar per la seva sala a centenars de detinguts incomunicats, molts d'ells amb... [+]
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
Es diu que Simone de Beauvoir va escriure que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplice en les línies de l'oprimit. A mi em sembla molt normal... Què voleu? Quan estàs trepitjat, també és comprensible que vulguis millorar la teva condició, i per a això és molt... [+]