Sabem que amb freqüència no és sostenible el camí que va des del lloc on es generen els productes que consumim fins a la nostra llar, des del punt de vista mediambiental. Tenim productes ecològics en els aliments i a la roba, hi ha programes per a reduir el mal en els electrodomèstics i ens aconsellen utilitzar el transport públic o la bicicleta en lloc d'anar amb cotxe propi. Però sabem quin ha estat el camí recorregut pel llibre que estem llegint abans d'arribar a les nostres mans? Sabem quant ha contaminat la seva generació i transport?

A aquesta pregunta es van dedicar fa dotze anys els membres de l'editorial Pol·len a investigar la petjada ecològica d'un llibre, fruit dels quals s'extreu el concepte i el projecte d'ecoedición. Abans de la creació de l'editorial hi havia una impremta a Barcelona: Cooperativa El Tinter. Un estudiant de Ciències Ambientals va realitzar allí el treball fi de grau sobre l'impacte mediambiental dels productes generats. Els membres de la cooperativa no pensaven que contaminaven, però el resultat va ser diferent: “Sou uns bruts i el pitjor és que no us adoneu”. Així ho va deduir l'alumne, segons Jordi Panyella, membre de la Pol·len.

“En la impremta vam posar en marxa un sistema de gestió mediambiental per a analitzar els danys que generàvem. En 2011 creem Pol·len per a provar què podíem fer les publicacions en paper per a minimitzar la contaminació i en 2015 tanquem la impremta”. Pol·len va rebre una subvenció europea per a investigar el cicle de vida del llibre, des de l'obtenció de les matèries primeres fins a la seva finalització. Es va concloure que el major impacte es produeix en l'extracció de matèries primeres, el 49,4%, seguit dels processos de generació de làmines d'impremta (17,6%), distribució (16,4%) i disseny (9,6%).

Amb aquestes dades es va crear en 2012 la calculadora ambiental per a calcular l'impacte que suposa una publicació. Paral·lelament, l'editorial Comanegra va crear també el segell llibre local per a indicar que les editorials van elaborar els seus productes amb mitjans locals. Reunides totes dues editorials, en 2022 es va crear a Catalunya l'Institut de l'Ecoedición (Institut de l’Ecoedició), “amb la intenció de conjuminar esforços a favor del llibre ecològic”, segons el director de l'institut Laia Figueres. Es tracta d'una cooperativa de serveis orientada principalment al sector editorial. “El nostre objectiu és continuar investigant perquè l'ecoedición és un concepte viu”. A més, ofereixen recursos als agents del sector perquè tinguin en compte l'aspecte mediambiental en les seves decisions.L'Institut va establir en dotze punts

els dotze criteris que hauria de complir
l'ecoedición sobre la base de l'anàlisi del cicle de vida del llibre: producció local; ús de paper reciclat o certificat FSC; càlcul de la petjada de carboni i comunicació del resultat; ús de l'ecodisseny; garantia de la gestió ambiental per part dels agents implicats; consideració dels danys ambientals en la selecció de tintes i presa de consciència del risc dels tòners; elecció de la impressió més adequada, tenint en compte l'impacte de les llicències dels empaquetament de la premsa o l'impacte ambiental.

Si es compleixen els tres primers d'aquests dotze criteris, l'institut segella el llibre ecoeditado. Però la decisió no la presa el propi institut, sinó un tercer agent.

El director de l'institut ens parla de la importància de la primera condició: “La impressió local és la primera condició, ja que en l'estudi comprovem que el lloc en el qual s'imprimeix el producte i la seva posterior trajectòria: distribució, viatges… Per això la publicació ha d'imprimir-se en el lloc on es distribueix. Amb això preteníem secundar també la xarxa de producció local”. El

segon criteri és el relatiu al paper, utilitzant paper reciclat o paper FSC. El FSC significa Forest Stewardship Council (Consell de Navegació Forestal), una entitat sense ànim de lucre, el paper del qual amb les seves sigles assegura que el paper utilitzat en l'elaboració d'aquest producte prové d'arbres de boscos sostenibles.la

tercera condició és que cada publicació ha d'indicar el seu impacte ambiental en el propi producte perquè el lector pugui conèixer-lo. En l'etiqueta s'indica la petjada de carboni, el residu generat i els consums d'aigua, energia i matèries primeres. La comunicació és un element de gran importància en una època en la qual s'està donant a conèixer l'ecoedición. Al company de Pol·len li sembla important que els lectors puguin inspeccionar les posicions de les editorials. “Per això creem la motxilla ecològica; l'important no és el segell, sinó l'alfabetització dels lectors en el

medi ambient”. Eina de
previsió del mal A més, s'indica l'estalvi en aquests cinc punts del segell respecte a una publicació estàndard. Aquest càlcul es realitza a través de la calculadora ambiental esmentada a l'inici de l'article. La calculadora ha estat actualitzada des de la seva creació, incorporant noves variables. Pertany a l'Institut d'Ecoedición i permet als socis calcular l'impacte ambiental d'una publicació abans de l'elaboració del producte. “Aquesta eina permet als agents triar el disseny menys nociu. Per exemple, les mesures del paper”, diu Panyella.

Des que van començar a investigar han fet canvis significatius en dos materials: paper i tinta. Actualment el paper que utilitzen en les publicacions ecoeditadas no conté clor, i quant a les tintes, abans usaven tintes procedents de minerals, ara d'origen vegetal. No obstant això, l'editorial considera que no hi ha tinta ecològica ni llibres ecològics. “El llibre ecològic no existeix, sempre tindrà un impacte negatiu en el medi ambient. Per contra, culturalment influeix positivament, i per això continuem fent llibres”. De Catalunya

a altres territoris l'Institut Gaur-gaurkoz
compta amb 21 socis, entre ells ARGIA, la majoria d'ells de Catalunya, que també col·laboren amb institucions públiques com la Diputació de Barcelona o l'Institut Català d'Empreses Culturals. “No obstant això, molts agents de fora de Catalunya han acudit a nosaltres per a demanar informació”, afirma el director. Volen que a mitjà termini se sumin més editorials i impremtes, “perquè cada vegada més publicacions tinguin el segell de l'ecoedición i es conscienciïn cada vegada més lectors”.