Tancament de l'empresa industrial Enegarren
Urduliz va sofrir una profunda industrialització en el segle XX i, com ha ocorregut en molts pobles d'Euskal Herria, va transformar radicalment l'aspecte popular: es va construir un nou poble, al costat del nucli industrial principal, deixant el caseriu petit. En 1944 es va fundar Mecànica de la Penya S. a., que seria rival de la gran empresa biscaïna Babcock & Wilcox.
La trajectòria d'aquesta empresa ha estat similar a la de molts sectors industrials: floració, creixement i expansió internacional durant l'època forense; crisi en la dècada de 1980 i suspensió del primer pagament en 1986. A partir de llavors, la cerca de nous socis, la convergència fallida amb Tubacex i la venda a una empresa internacional, Kvaerner. Pel camí, també va vendre els actius més valuosos, com la matriu d'automoció Mecaner, a la divisió de components de Fiat. L'any 1999 l'empresa Mecànica de la Penya va realitzar una nova suspensió de pagaments i va continuar treballant en el seu lloc Mecaner, dependent de l'empresa Fiat, amb reducció de llocs a la meitat. A causa de les fusions dels seus propietaris, fins avui és dependent del grup Stellantis. A la fi d'estiu, la multinacional ha anunciat públicament el tancament de la planta d'Urduliz i l'acomiadament de 148 treballadors. Llarg recorregut, multircurva, que encara no té l'última fulla escrita.
Les velles estratègies s'estan utilitzant per a aconseguir un tancament molt econòmic. S'acorda no invertir més en una planta (o empresa competent) en la seu de la multinacional. La tecnologia i la maquinària van envellint, perdent competitivitat. Posteriorment, la càrrega de treball es redirigeix a altres filials o centres de treball, generant problemes econòmics artificials. Hi ha infinitat de maneres de fer tancaments fraudulents, però sovint, a través d'aquests processos, porten als treballadors a la desesperació, pagant molt poc els acomiadaments. Portem anys immersos en un profund procés de desindustrialització.
No hem de deixar en mans de les multinacionals el futur del teixit industrial del nostre territori, amb l'excusa de mercat o productivitat
Per a fer front a aquests tancaments és imprescindible l'organització dels treballadors, a través d'un sindicalisme proactiu, que té com a objectiu millorar les condicions de treball, però que a més té el control dels treballadors al cap, lligat al territori en el qual està establert. Malgrat les diferències, em ve al capdavant el Moviment Argentí d'Empreses Recuperades, sobretot en el cas d'aquests tallers, en els quals destaca el seu treball amb els barris i pobles. Aquesta va ser la clau de la supervivència d'aquestes empreses ocupades.
D'altra banda, són freqüents les referències a la Indústria 4.0 i similars, però la realitat per als treballadors és que el nostre teixit industrial en el nostre territori és cada vegada més feble. L'augment il·limitat dels beneficis és la llei bàsica del capitalisme. A això caldria afegir que en el sector de l'automòbil s'ha estès una ombra fosca sobre el futur de moltes empreses. Continuant amb el camí emprès fins ara, a canvi tindrem el tancament de fugides, els acomiadaments i la desindustrialització de les empreses industrials. Davant això, el que hem de buscar és com mantenir el pes industrial, recuperant el protagonisme dels treballadors a través de l'autogestió i potenciant un teixit industrial capaç d'afrontar els reptes ecològics, superant les solucions tecnocràtiques i abandonant el model capitalista que patim.
No podem deixar el futur de l'empresa Mecaner en mans de la multinacional Stellantis. No hem de deixar en mans de les multinacionals el futur del teixit industrial del nostre territori, amb l'excusa de mercat o productivitat, que, com és ben conegut, sempre tenen parany.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El dia del pastor d'Huarte van explicar que Euskal Herria ha obtingut el reconeixement per a participar en concursos internacionals de tala d'ovella. L'oficialitat es va produir en el Campionat del Món d'Escòcia de 2023, a conseqüència del dossier presentat pels mosses bascos i... [+]
Segurament, la majoria de nosaltres ja han comprat, aquí i allà, els regals per a Nadal. Perquè la visita nocturna a Olentzero és una gran cita, especialment per als més petits. Tots es preparen per a aquesta fructífera època de l'any: Bilbao crema tant com Vitòria,... [+]
Què és el que més t'ha sorprès quan vas sortir de la presó? M'han preguntat moltes vegades en l'últim any i mig.
Veure que els carrers de Bilbao estan plenes de turistes i de gossos amb dues potes, per exemple? O els canvis en la situació política? El primer m'ha cansat i... [+]
El tema de les ajudes per a l'aprenentatge del basc és realment confús. El ciutadà que vulgui aprendre basc haurà d'acudir a més d'una finestreta per a saber quant li costarà el curs que vol realitzar i d'on, com i quan obtindrà les subvencions. Perquè encara costa diners... [+]
La comprensió i interpretació de la llengua matemàtica és el que té importància en el procés d'aprenentatge, almenys és el que nosaltres diem als nostres alumnes. El llenguatge de les matemàtiques és universal, i en general, el marge d'error per a la interpretació sol... [+]
En les reunions ens ajuntem de tot, i les reunions ens caracteritzen en el moment en què cadascun té el seu paper, el seu poder (o la seva falta), la seva edat, el seu moment vital. Però sempre hi ha qui calla. Lete ens cantava que quan siguem majors aprendríem el que costa... [+]
Potser una de les febleses dels éssers humans és la tendència que tenim d'escoltar i atendre la majoria. Segur que ha estat una característica important del desenvolupament de la nostra espècie i necessària per a la supervivència. Però amb la digitalització, aquesta... [+]
Els nostres drets, el nostre futur, ara! Sota el lema, el Dia Internacional dels Drets Humans commemora el llegat dels 76 anys. L'objectiu del dia és impulsar la construcció d'un món més pacífic, igualitari i sostenible. No obstant això, mentre se celebren els avanços, ens... [+]
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
M'agradaria escriure a aquesta cosa que porto dins. Es compleixen gairebé cinc anys de la pandèmia, i els que érem joves en aquella època, encara que continuem sent joves, hem començat a orbitar en altres espais. L'habitatge, el projecte de vida, la maternitat, el treball, la... [+]
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]
Estar és fer. Així ho diu enguany la Fira de Durango, i és cert, almenys en el cas de la pròpia fira i tenint en compte a Euskal Herria. La present edició és ja la 59 edició de l'Azoka, i el fet que cada any se celebri el demostra que la Fira de Durango és una manera de... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]