En el bar Gat de Pamplona es cantava cridant, el famós cant de maledicció de Malinche: "Eta oker horretan, pasako grandesa eman egingo dugu, eta oker horretan tres-cents anys esclaus geratu gara".

Tenir un naixement a Sud-amèrica, especialment a Colòmbia, no és gens còmode, desgraciadament. Jo diria que és com caminar amb els peus cuits i amb sabates estretes. Sobretot si no es tracta de cognoms d'aquí, p. ex.: Gabiria, Ospina, Mendieta, Etxandia, Garai, Aristizabal…

–Dia del descobriment d'Amèrica! –No va ser un descobriment! - Ja estàvem abans! –Trobada entre dues cultures! –No, va ser genocidi! –Dia de la raça! –No, no tenim res a celebrar! –Sí, sí, clar. Dia de la resistència! –La veritat, hem de dignificar als nostres pobles! –Sí, el dia de la resistència indígena.

El procés del colonialisme va començar a Sud-amèrica el 12 d'octubre de 1492, on espanyols i bascos van portar amb si la pólvora i l'ambició. Els indígenes van col·locar plomes, fletxes i or. Conclusió, àmpliament coneguda. Han passat els segles, i encara que reinventem les paraules per a dignificar i reivindicar el genocidi, el trauma és trauma i encara estem segrestats per les petjades del trauma. Però tot segueix igual. Noves maneres d'aconseguir els objectius antics. La dominació continua, depenem dels ianquis, depenem dels europeus, i el procés sistemàtic de mantenir el control militar, polític, econòmic i religiós continua. Una vegada oblidades les nostres llengües, ens van llevar les llums i, cegues en solitud, vam perdre tots els referents, juntament amb les possibilitats de salvar el nostre univers cultural i emocional.

En el segle XXI encara no sabem què és ser llatinoamericà. No ens ha arribat la lògica del pensament dels nostres avantpassats per a donar un sentit ampli als valors actuals. Quin sistema politicoeconòmic, sexual eròtic-afectiu volem desenvolupar? Com volem organitzar-nos? Quines relacions hem de tenir amb els animals i amb la terra? Sense el patrimoni dels nostres avantpassats no podem entrar en una reflexió honesta per a repensar i reconstruir la nostra realitat. El colonialisme continua com un càncer que ens ha causat metàstasi.

El colonialisme no és una qüestió d'època, sinó que es basa en l'esclavitud i la dominació, valors que alimenten el nostre sistema actual. Així van desenvolupar els estats moderns els senyors colonitzadors. Així va desenvolupar Europa el Renaixement a Itàlia i l'Enciclopedisme a França, explotant la dignitat, l'or i la sang de Sud-amèrica.