L'objectiu principal del treball ha estat “trobar les claus que necessita la nostra convivència”. Quines claus principals heu trobat?
Entenem la convivència en profunditat, suposa un reconeixement al diferent de nosaltres i per a això és necessària una cultura democràtica. I això s'ha reflectit en l'estudi: La falta de cultura democràtica en la societat navarresa. En aquesta dicotomia etsai-lagun vivim, en aquesta narrativa guanyador-perdedora. Això no implica una veritable convivència democràtica. Per a això es necessita el reconeixement de l'altre mitjançant una construcció més horitzontal de les relacions. Nosaltres hem analitzat dues identitats: la identitat basca i l'espanyola, i veiem que parlem fàcilment de diversitat, però que sovint no estem disposats a acceptar aquesta diversitat quan parlem d'identitats.

Parlen de tres àmbits: societat, administració i grups polítics. Una vegada realitzat l'estudi, què proposeu en cadascun d'ells?
Veiem com el partidisme contamina fortament la societat. En 2019 vam fer una gran feina amb la ciutadania i als polítics els acusaven moltes vegades que generaven un conflicte social. La societat i els moviments socials haurien d'assumir un major protagonisme sense delegar la solució del conflicte en les parts.

Segons l'estudi, perceben algun canvi a Navarra respecte al basc, per a bé o per a mal?
Nosaltres no hem entrat en qüestions sociolingüístiques, hem analitzat actituds. En l'enquesta sociolingüística realitzada en 2016 s'observa, per primera vegada, que l'actitud de l'Administració cap al foment del basc disminueix, tendència que es manté en l'última enquesta sociolingüística. Quan preguntàvem als ciutadans navarresos què obstaculitzava la convivència, parlaven de polarització ideològica, de xoc d'identitats nacionals i de gestió del basc.

Un projecte polític concret del nacionalisme espanyol ha reforçat el discurs contra el basc, perquè creu que una major promoció del basc suposarà un augment del nacionalisme basc. El nacionalisme basc també ha reforçat –abans no ho era– el vincle entre el basc i el nacionalisme des de la dècada de 1960, i d'aquí la famosa “que venen els bascos”.

Esmenten tres àrees d'especial interès en l'àmbit del basc: oficialitat, educació i basca en l'administració. On creieu que estan les claus principals dels tres? Hem analitzat l'oficialitat
des del paradigma de la igualtat. Avui dia, a Navarra el 60% de la comunitat educativa té dret a no tenir cap mena de relació amb el basc, la qual cosa incideix en les actituds: no tens cap adhesió al que no coneixes. Això suposa una desigualtat d'oportunitats, i això és el que ens han comentat sovint en el nostre estudi: “Si a conseqüència de la zonificació jo no he tingut l'oportunitat d'aprendre basca, ara jo estic en desigualtat amb els quals van rebre el basc”. La zonificació des de la perspectiva de la igualtat augmenta la desigualtat.

Per tant, caldria suspendre la zonificació i tots els alumnes haurien de tenir un nivell de relació amb el basc. Clar, des del punt de vista de la igualtat, també és igualar la puntuació del basc per a cap lloc de treball, però llavors on quedaria el segon concepte central d'aquest estudi, la diversitat? L'Administració, per tant, ha d'impulsar l'oficialitat, però també cal fer un treball dels discursos, en la línia que està fent el Topagunea en els últims anys. Creiem que a Navarra el problema més greu és el de les actituds. Per llei, avui dia les línies del model D es poden obrir en tota Navarra a petició de les famílies, però això es troba amb actituds com les direccions escolars, l'actitud de l'entorn, l'actitud de l'administració... Per això diem que el conflicte és sobretot identitari i polític, per la qual cosa cal veure com s'ha de gestionar el tema del basc en aquest context el més democràtic possible.

En quines coses concretes es basen els detractors de la promoció del basc quan parlen d'imposició del basc?
Sobretot en els desavantatges laborals i en l'obligatorietat educativa. No es tracta de si això és cert o fals, perquè en el nostre treball estem parlant de percepcions, sinó de com les viuen. Per això diem que el tema és molt emocional i que cal racionalitzar entorn del basc. Els assoliments actuals s'han aconseguit per la lluita pel basc, i pels discursos que han unit el nacionalisme i el basc, això és innegable, però avui dia aquests discursos no ajuden a desmuntar i, potser, enforteixen determinades actituds negatives. Per això creiem que la cultura basca ha de treballar discursos i actituds.

Demanen a l'Administració de Navarra que es reconegui l'oficialitat en el seu treball, però diuen que l'oficialitat es pot deixar en una segona línia. Pots explicar-ho? És
important explicar que l'objectiu del nostre treball no és analitzar com es pot augmentar la difusió del basc, però jo crec que hauríem de posar especial èmfasi en el treball d'actituds, per a veure com es poden treballar els del grup dels indiferents que dominen Navarresa, perquè és més difícil desmuntar els discursos dels contraris.

Què es pot fer per a canviar aquestes actituds?
La cultura basca i el nacionalisme basc haurien d'analitzar els seus discursos i construir altres claus. Per descomptat, les situacions que sofreixen els bascos tenen a veure amb els drets, amb una persecució històrica... Però als bascos també se'ns acusa d'una excessiva victimització. Si preguntem als immigrants també surt que som privilegiats; quan hem cobert les necessitats materials, estem parlant de drets lingüístics i no veiem als que estan en una situació vulnerable. Llavors, com arribar a la majoria, als immigrants...? Aquesta reflexió s'està duent a terme dins de l'activitat cultural basca. Si volem que el basc sigui de tots els navarresos, cal donar aquesta oportunitat, i llavors haurem d'alliberar-lo del que és un projecte nacional legítim de les llengües nacionalistes.

Com es fa?
La veritat és que les dues identitats del nacionalisme basc i espanyol es neguen mútuament a ser navarresos o ser “bons navarresos”. Per a uns el basc és l'arrel de Navarra i per a uns altres no. Però, clar, el nacionalisme espanyol tampoc té una actitud democràtica respecte al basc, per tant, hauria de respectar-lo des d'una perspectiva democràtica i deixar d'utilitzar-lo com a arma política.

Des del nacionalisme, des de l'euskaltzalismo... quin grup, quin partit, nega als espanyols ser navarresos?
Preguntant si se senten navarresos, tots els ciutadans navarresos entrevistats, independentment de la seva ideologia, zona, identitat nacional o actitud cap al basc, tots ens han dit que se senten navarresos. Però si es preguntava en què consisteix aquesta navarridad no es posava d'acord. També és evident el menyspreu que senten en el sud, com si fossin navarresos de segona classe, se senten “oblidats” tant per l'administració com pels ciutadans de l'altra zona de Navarra. En les trobades dels Fòrums Socials, Taules Ciutadanes i Grups de Joves que hem celebrat en el nord de Navarra, se'ns reconeixia també, i mostraven un cert menyspreu cap al sud. Com si el fet de ser vascoparlante navarrès signifiqués “una bona navarridad”. No diem que li neguin a ser navarrès, sinó que en tots dos costats es reivindica el monopoli del “bon navarrès”.

Estic intentant entendre on es veu en la realitat aquesta negació dels espanyols navarresos als quals vostès fan referència, quant és... No em resulta fácil.se tracta d'un estudi sociològic realitzat durant quatre anys amb la
ciutadania i amb diferents col·lectius. Metodològicament els perfils aquí recollits són múltiples en tots els sentits. Eusko Ikaskuntza-Societat d'Estudis Bascos treballa sempre amb rigor la metodologia perquè els seus resultats tinguin la garantia científica pertinent i s'ha treballat amb cautela en aquest cas.Les discrepàncies s'han produït entorn d'alguns dels informes que hem publicat amb anterioritat, i ara també ens han dit que no tenim en compte l'assetjament, que justifiquem actituds euskarafóbicas... Ens agradaria deixar tres qüestions clares: una, les que apareixen en el treball no són les opinions del Grup Promotor d'aquest projecte, sinó que únicament hem reflectit les opinions de la ciutadania navarresa. Dos, això no és l'actitud d'Eusko Ikaskuntza cap al basc, perquè això no ha estat una recerca sobre el basc. I tres, en la indústria basca hi ha un sector que viu tot això amb molt de dolor, aquest dolor és legítim. Aquesta recerca ha volgut reflectir totes les actituds.

L'estudi també aborda el tema de la despolitización del basc. Què voleu dir? Per descomptat
, l'administració ha de fer política lingüística i promoure el basc. Nosaltres diem que cal deixar el basc anés dels partidistes.

Al final del treball proposeu treballar el mutu coneixement i la confiança, i per a això feu referència al moviment vertical i horitzontal. Pots explicar què són?
Vam estar amb joves en Bera, Comarca de Pamplona i Ribera, i va sortir el tema de la falta de coneixement i la falta de confiança. D'una banda, percebem la falta de confiança en l'àmbit espanyol, que creu que el basc serveix per a impulsar un projecte nacional. I, d'altra banda, la falta de coneixement i, en moltes ocasions, un punt de menyspreu cap al sud en la part superior de la Conca de Pamplona, inclosa aquesta. Per tant, quan parlem de moviment vertical, estem parlant de la responsabilitat de l'administració de treballar la cohesió (infraestructures, educació...). I horitzontal és la relació a treballar entre la ciutadania. En el discurs hi ha perdedors, vencedors, paraules com a enemics que ens situen en contra de l'altre i no al costat. Parlem d'experiències de gestió més horitzontal de conflictes des de l'àmbit de la confiança, etc., en la mirada feminista.