Quines són les seves funcions en la Direcció Digital d'Educació?

La meva funció principal és promoure l'ecosistema del professorat per a crear i intercanviar comunitats digitals. Aquest concepte, encara que nou, forma part ara de l'agenda política, ja que és un dels eixos de l'Agenda Digital Educativa que vaig tenir la sort de participar.

En primer lloc, es pretén impulsar l'ús del programari lliure en l'educació francesa per a millorar els aprenentatges i establir la sobirania en els usos digitals. També animem als professors que vulguin compartir recursos a triar les llicències Creative Commons.

Els comunals digitals necessiten pràctiques educatives lliures que convidin a la comunitat. Hem d'oferir al professorat les millors condicions per a col·laborar i compartir tasques amb facilitat. Veig en els territoris molts projectes, molt de talent, tant entre professors com en associacions com Class’code. El meu objectiu és contribuir a aquesta creació i secundar-la a través del desenvolupament de les comunitats.

Quant a la cultura, hi ha una cosa interessant: Des de la governança descendent del Ministeri, anem avançant progressivament cap a l'horitzontalitat, tenint en compte les necessitats del professorat i de l'alumnat.

Un altre repte important de la meva activitat és augmentar la presència de les dones en sectors i professions digitals. El moviment MeToo va ser un punt d'inflexió, però encara les dones són només un 10-30% en aquests sectors. Crec fermament que l'augment de la paritat portarà riquesa i diversitat.

Quins han estat les principals etapes de la teva trajectòria en el món del programari lliure?

He estat professor de matemàtiques en gran part de la meva carrera. Durant 15 anys he treballat en el projecte comunitari Framasoft, una xarxa educativa ciutadana que promou el programari lliure. Sempre he cregut que la cultura lliure està molt prop dels valors i objectius de l'Educació Nacional Pública: donar als usuaris el dret a accedir, analitzar, modificar i compartir recursos. He treballat durant molt de temps perquè l'educació nacional es faci càrrec d'això.

D'altra banda, és interessant que una institució com el Ministeri d'Educació Nacional rebi un emprenedor bàsic, sobretot perquè he pogut criticar clarament les seves accions. Després de la crisi sanitària, l'any 2021 es va realitzar un debat general sobre l'educació digital. Es va demanar a la comunitat escolar que parlés. Una de les 40 propostes es referia a l'ús del programari lliure i al desenvolupament dels recursos educatius lliures. Em vaig incorporar al ministeri gràcies a l'acció comunitària col·laborativa dels últims 20 anys. I avui em refereixo a les mateixes conviccions que fa 20 anys.

Què és BigBlueButton, el programari lliure implantat a gran escala en Educació Nacional?

En el primer confinament vam haver de trobar una solució per a l'emissió de videoconferències i classes virtuals per a la seva difusió a gran escala. El Ministeri d'Educació Nacional compta amb més d'1.200.000 agents i 10.000.000 d'alumnes.

Fins ara s'utilitzava programari privatiu, car i les dades del qual estaven allotjats en les infraestructures d'Amazon. Això provocava problemes des del punt de vista de la protecció de les dades personals i, com el codi era tancat, no podíem fer cap millora per a respondre tan bé com sigui possible a les nostres necessitats.

En conseqüència, canviem d'eina, però també d'alguna manera de paradigma, i ens dirigim al programari lliure BigBlueButton. A més de reduir costos, existeixen altres interessos com l'ús de programari de qualitat, la participació en el desenvolupament del programari, el finançament i l'aportació de l'experiència dels nostres usuaris, és a dir, el feedback de professors i alumnes.

Actualment aquesta eina està disponible per a professors (eina Escola Virtual) i altres treballadors del sistema educatiu (eina Visio-Agents) amb serveis de classe virtual. El servei seminari web de BigBlueButton també es comparteix amb tota l'administració pública de l'Estat francès, gestionat per DINUM (Direcció Interministerial de Digital). Ens alimentem de l'olla de tots, però nosaltres també tornem a l'olla de tots.

Poc després d'arribar a la DNE, vau celebrar per primera vegada el Dia de l'Educació Lliure. Quin va ser l'objectiu de l'esdeveniment?

Als 20 anys he vist molts projectes de professors que no rebien suport de qualitat i utilitat del seu treball. En 2023, mesos després d'arribar al ministeri, mantinc la voluntat de l'acadèmia de Lió d'organitzar un dia dedicat a l'educació lliure.

L'objectiu d'aquest esdeveniment és, en primer lloc, acostar un territori al tema dels digitals comuns. El segon objectiu és identificar i posar en valor projectes lliures, ja siguin programes informàtics o recursos educatius. El 7 d'abril presentem 35 projectes en la segona edició de Renfe. Mostren la diversitat de talents del professorat, sent l'obertura i el compartir part dels projectes. L'objectiu final és animar a participar, ja que els promotors dels projectes contaminen l'entusiasme.

Per exemple, un professor ha hackeado rellotges connectats per a carreres d'orientació per a alumnes. Els sensors GPS permeten obtenir dades per a analitzar-los com a mapes i gràfics. És una bona iniciativa. També m'han marcat les eines lliures de La Digital. Aquest conjunt de serveis en línia que ofereix un professor establert a Dinamarca reuneix a prop de 700.000 visitants al mes. El professor va ser aplaudit dempeus al final de la seva intervenció.

Es va repartir un llibre especial gratuït i lliure a tots els participants. Ada & Zanemann és un conte per a petits i majors. Analitza l'ús que fem de la tecnologia i les nostres dependències, i el protagonista del conte ens convida a ser el motor de la tecnologia digital, no el consumidor. Però més enllà d'aquesta bella història, la seva producció té sentit aquí: és un llibre d'origen alemany amb llicència lliure que permet traduir. Gràcies a això, més d'un centenar d'escolars d'entre 13 i 18 anys de quatre escoles han traduït el llibre juntament amb els seus professors per a presentar-lo en el Dia de l'Educació Lliure. L'aprenentatge lliure no és només codi i programari.

Un dels objectius de l'Estratègia Digital per a l'Educació 2023-2027 és “Impulsar el desenvolupament de comunitats digitals” i té com a objectiu oferir al professorat (i després a l'alumnat) un espai d'acumulació i distribució de recursos lliures, tant programari com continguts pedagògics.

La idea inicial és compartir el codi de programari lliure creat pels nostres professors. A França estem prop d'un milió de professors, entre els quals es troben desenvolupadors de talent que ofereixen aplicacions útils per a la comunitat escolar. Ara els oferim un servidor sobirà que respecta les dades personals, basat en el programari lliure GitLab. Permet als projectes conèixer-se millor i cooperar. Exemple d'això són la distribució educativa de PrimTux per al subministrament d'ordinadors en escoles de primària i la pàgina web mon-oral.net per a treballar les habilitats orals de l'alumnat.

Però ens vam adonar que cada vegada són més els col·laboradors que utilitzen els dipòsits, no per a crear programari, sinó per a dissenyar i publicar contingut educatiu en línia (cursos, activitats, exercicis...), treballant en formats oberts i lleugers, sobretot text o text en format (Markdown, LaTeX, etc.). El projecte també s'ha posat en marxa per a donar resposta a aquests nous usos. Així, un professor proposa tots els cursos de matemàtiques, un altre agrupa els de filosofia per al baix... Però com el dipòsit facilita la col·laboració també existeixen projectes de comunitats d'ensenyament com l'espai e-NSI entorn de la nova especialitat NSI o la plataforma d'exercicis aleatoris de matemàtiques MathALEA.

I com tot és lliure en el dipòsit, tots poden utilitzar, adaptar i millorar els recursos sense límit de temps. D'aquesta manera, els professors poden crear classes i activitats per als seus alumnes. EdTech o el sector industrial de l'educació també pot utilitzar el codi i el contingut per a oferir nous serveis d'alt valor afegit, especialment a través de la intel·ligència artificial.

Quins creus que són les principals barreres per a l'ús del programari lliure i la difusió dels recursos educatius lliures?

El desconeixement dels comunals digitals i la seva importància en l'educació continua sent un obstacle. Per això hem de continuar treballant en sensibilització i formació.

La diferència entre les eines LibreOffice i Microsoft Office d'ofimàtica, els navegadors Firefox i Google Chrome o els sistemes operatius Linux i Windows no està en les característiques, sinó en el caràcter. És més fàcil triar lliures perquè crec que són coherents amb els valors de la nostra educació. Aquesta decisió no és fàcil, ja que exigeix un canvi d'hàbits, ja que en la majoria dels casos l'hem conegut a través d'eines informàtiques no lliures. També és necessari que la qualitat de les eines de programari lliure sigui equivalent a privatius equivalents perquè l'experiència dels usuaris no sigui pitjor, sinó, fins i tot amb la millor voluntat del món, el canvi no tindrà èxit.

Quant als recursos educatius lliures, existeixen altres barreres. En primer lloc, l'educació continua sent un individu. La cultura de compartir i fer està encara per desenvolupar, en la formació i en els centres educatius. Les hores impartides pel professorat en classe se centren fonamentalment en les institucions. A més, temen que a vegades siguin jutjats per la jerarquia. Hi ha molt a fer per a conèixer i posar en valor als professors que creen i comparteixen comunals digitals.

Per què és important secundar i impulsar la producció i difusió dels recursos educatius lliures? I què aporten les llicències Creative Commons?

Qualsevol recurs, digital o no, té reservats tots els drets de manera predeterminada. Això significa, en teoria, demanar permís als autors per a la seva reutilització. No obstant això, els cursos creats pel professorat solen ser un remix i una adaptació de diversos documents. Pots imaginar la necessitat d'esperar després de demanar permís per a utilitzar cadascun d'aquests documents sense cap garantia per a aconseguir-los?

Però si l'autor sotmet el contingut creat a una llicència de Creative Commons per a convertir-lo en un recurs educatiu lliure, atorga a l'usuari drets com la reutilització o l'adaptació, sense sol·licitar cap autorització. Aquestes són les llicències més adequades per a cooperació i intercanvi.

Amb els recursos educatius lliures, la comunitat escolar és conscient que no hi ha obstacles perquè els coneixements circulin lliurement, la qual cosa és molt important en l'àmbit dels serveis públics educatius.

Quins són els reptes de la protecció dels recursos de propietat pública davant les grans empreses i la intel·ligència artificial?

Són sobretot reptes de ciutadania i sobirania. Les eines col·laboratives són útils i les promeses de la intel·ligència artificial fascinants, però què fer si totes aquestes innovacions estan controlades per multinacionals? El seu objectiu no és, a priori, educar a la ciutadania, sinó aportar beneficis als accionistes i inversors.

L'escola actual pot i ha d'utilitzar eines com ChatGPT, però com funciona ChatGPT? a l'alumne que pregunta si no disposem d'un codi per a entendre el seu mecanisme?