Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"És anormal que a les escoles infantils i en l'educació infantil hi hagi tan pocs homes"

  • Per què hi ha tan pocs homes docents amb nens de 3 a 6 anys, en Educació Infantil? No diguem amb els nens de 0 a 2 anys a les escoles infantils. Ens hem reunit amb dues generacions per a parlar de rols de gènere, compte, recels i models per a nens: Rafa Lizeaga, professor d'Educació Infantil fins a la seva jubilació, i Axi Iriarte, educador d'escoles infantils des de fa cinc anys. "Quan veiem a algú molt masculí podem pensar que no tindrà passió per la cura".
Axi Iriarte (ezkerrean) eta Rafa Lizeaga. Argazkiak: Dani Blanco / Argia CC BY-SA
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Rafa Lizeaga va començar en Educació Infantil en 1984 i es va jubilar en 2015 en el col·legi Estimés Berri de Donostia. Axi Iriarte va estudiar fa catorze anys i des de fa cinc anys està en substitucions en escoles infantils.

La proporció d'homes que estudien a l'escola infantil o en l'educació infantil s'ha mantingut en els últims deu anys, sent molt pocs els homes que opten per la professió. Durant tants anys no ha canviat res en aquest tema?
Axi Iriarte: Pensi's, quan vaig estudiar fa catorze anys, la professora ens va dir que sent homes tindríem més facilitats, perquè era un canvi a les escoles infantils, però seguim igual. És curiós, en altres treballs feminitzats centrats en la cura (infermeres, auxiliars d'infermeria, geriatria…) els homes han entrat de manera natural, però tant en nosaltres com en els menjadors, a penes hi ha hagut canvis, he estat en tots dos i gairebé sempre soc l'únic home. He percebut el canvi en l'actitud dels altres, com m'acullen com a cuidador: abans tenien més desconfiança per a mi, sobretot els avis dels nens.

Rafa Lizeaga: La societat ha canviat molt en diferents àmbits, però en això seguim igual. En els estudis d'Educació Infantil, de vint-i-cinc alumnes, sis seríem homes. I després, a la meva escola, jo era l'únic home de trenta professors d'Educació Infantil.

Axi Iriarte: "M'ha costat prendre consciència que m'agraden les tasques de cura i acceptar-ho, reconèixer-me que tinc un do per a la cura, sembla que està mal vist"

Com influeixen, conscient i inconscientment, els rols de gènere en l'elecció de les nostres carreres professionals? Com van acabar vostès en aquestes obres?
Lizeaga: Quan jo vaig començar, a l'Educació Infantil se'n deia Preescolar, tampoc era escola, i també li deien escola maternal, escola maternal, lligada a la meva mare; quan vaig triar aquests estudis em va tocar escoltar “això és treball de les dones”, més d'una vegada. A l'etapa anterior a l'Educació Primària no se'l reconeixia (i encara avui dia no és freqüent) una funció educativa, i relacionem la cura dels nens amb les dones. Jo vaig estudiar Electrònica i quan vaig començar la Magisteri després del servei militar, vaig tenir clar que volia fer Educació Infantil, veient el fonamental que és aquesta primera etapa.

Iriarte: Jo no tenia res clar el que volia estudiar, vaig fer primer la cuina, després l'Educació Infantil, vaig començar a fer oposicions per a ser zelador… El meu objectiu era tenir el major nombre d'oportunitats laborals possibles, però amb els anys m'he adonat que m'agraden les tasques de cura i m'ha costat reconèixer-les, reconèixer-me que tinc un do per a la cura, perquè com a home no ens preparen per a la cura, i fins i tot sembla que estava mal vist o està.

Es veu com un avanç la selecció de les “professions dels homes” per part de les dones, la selecció de les “professions de les dones” per part dels homes? Com viviu la vostra identitat professional?
Iriarte: Segurament molts veuran pejoratiu, jo en canvi viu amb orgull la meva identitat professional, sempre m'han atret els camins no marcats, els reptes, i crec que tots dos són un pas endavant en el camí de la igualtat social.

Lizeaga: L'accés a professions o professions de prestigi és una cosa que les dones han aconseguit gràcies a la lluita que han fet, mentre que la presència d'homes a una professió poc valorada és irrellevant als ulls de la societat, tal vegada els homes no hem fet aquest pas.

Per a la societat, no té mèrits i valor suficients els nens petits?
Iriarte: Així és, encara que en el context actual som encara més importants, perquè els nens passen moltes hores amb nosaltres, des de molt petits. Jo diria que en general la figura del professor ha anat perdent prestigi i en la piràmide som els últims nosaltres: els professors universitaris, els de l'institut, l'Educació Secundària Obligatòria, l'Educació Primària, l'Educació Infantil i després les escoles infantils, en prestigi i en sous veig aquest ordre.

De fet, en les direccions i en els equips superiors hi ha més homes. Busquen els homes més prestigi, millors salaris i llocs de comandament?
Iriarte: A les escoles infantils treballen menys homes que els que estudien. Entre les persones que estan estudiant, almenys una d'elles és l'home per aula, és a dir, un 4%, però després el 4% no acaba treballant en escoles infantils, acaba en un altre lloc. He estat fent substitucions en tota Guipúscoa i he estat el primer o segon home que han tingut fins llavors en les grans guarderies, i en les petites guarderies, el primer home educador que han tingut fins llavors. Estem en el 2023…

Lizeaga: També en Educació Infantil, tres dels sis homes que comencem ens vam mantenir en aquest treball, la resta el van fer a nivells superiors. Quan es va fundar l'Educació Secundària (1996-97), per exemple, van passar molts homes de Primària a Secundària. Molts homes es van moure als llocs directius, als nivells superiors, però no pel sou (quan vaig començar a treballar els d'Educació Infantil cobràvem més), sinó pels rols: les especialitzacions van començar llavors i els homes triaven el gimnàstica, hi havia molt poques dones donant el so. O havia de triar un coordinador i l'equip em triava immediatament a mi, i els deia “Ha de ser un home coordinador entre tantes dones?”. Era gent molt bona, gent preparada, però tenim molt ficades aquestes coses.

Rafa Lizeaga: "Alguns estereotips estan molt encaixats, conceptualment així ho han ‘après’, però quan viuen el que es desprèn d'aquests esquemes viuen de manera natural"

Quines característiques i competències ha de tenir l'Escola Infantil i el professor d'Educació Infantil? Les actituds molt masculines (des del punt de vista de la masculinitat hegemònica) no es relacionen amb la cura i l'educació adequada dels nens?
Iriarte: Igual que a les escoles infantils hi ha dones més masculines i femenines treballant, en els homes també el mateix. Com a educador de nens petits, has de transmetre seguretat als nens, paciència, tendresa, alegria…. També has de ser cuidador i divertit. Quan veiem a algú molt masculí, podem pensar que segurament no tindrà passió per la cura, i això és el que veiem en alguns homes que es converteixen en pares: el seu paper és posar límits i fer activitats amb el nen, però les tertúlies, les gestions més emocionals, els conflictes que porten molt temps… les gestiona la mare i els homes es desplacen. Jo, per la meva pròpia naturalesa, treball a l'escola infantil de manera senzilla i natural, però pot costar a molts homes.

Lizeaga: Si tens molt marcada la teva “virilitat”, potser no tries aquesta professió, però jo estic molt lluny d'ella. Sempre m'he arreglat molt bé i encara que al principi pot haver-hi una certa desconfiança per part dels pares, he rebut un bon tracte per part dels meus companys. Els nens m'han pegat amb facilitat, perquè a més d'alguna manera ets especial, un espècimen rar, l'únic! Com els homes, també hi ha dones que transmeten els rols tradicionals i em sembla més important quins valors transmetem, què vivim en el dia a dia a l'aula.

Potser llavors no és qüestió de masculinitat, sinó que els homes fugen de les tasques de cura…
Lizeaga: Això és una realitat, sí.

Iriarte: Crec que en la societat actual els homes sensibles, rics, cuidadors… no estan mal vists, però els canvis venen molt a poc a poc, i en el cas d'alguns homes que em consideraven referents i moderns, després m'he adonat que en els seus papers amb les seves parelles i amb els seus fills les coses no han canviat tant. Diria que les hores de cura s'han equiparat més per necessitat (si tots dos pares treballen, per exemple), però que la implicació no és la mateixa i el treball emocional abans esmentat, les converses que cal mantenir amb el nen, etc. les continuen fent majoritàriament les dones.

Axi Iriarte: "També és important el que transmeten els companys. Si dormiré al nen i el company diu ‘no, jo m'adormiré’, estàs transmetent un missatge al nen"

Els nens prenen diferent del professor? Realitzen alguna distribució per rols?
Lizeaga: A l'escola Gai-Mur d'Hernani ajuntàvem dues aules i una professora i jo treballàvem junts, i no hi havia diferències quan els nens anaven a un o a un altre. Treballant en parella, en classe assumíem diferents rols de manera conscient i dialogada, però no rols de dona i home, sinó d'un altre tipus (un per exemple fomentava l'autonomia del nen, l'altre feia costat al nen…).

Iriarte: Com els nens són tan petits, a alguns els ha costat el contacte inicial per a mi, pel seu aspecte (soc gran, amb barba, amb tatuatges… i potser no els tenen al seu voltant), però perceben ràpidament la seva energia i a mitja hora ja estan contents amb mi. Són molt petits i els nens encara no estan contaminats.

Lizeaga: Fins i tot no es contaminen quan viuen aquesta realitat. Si han tingut el concepte que, per exemple, posar-me pendents, deien que és cosa de noies, i jo els deia, “perquè jo tinc pendents, llavors què soc jo?”, o deien que per a ser professora havia de ser dona, encara que a mi em coneixien. Alguns esquemes i estereotips estan molt integrats, conceptualment així “apresos”, però quan viuen el que es desprèn d'aquests esquemes viuen de manera natural.

Sou un exemple per a l'alumnat. Per a fer front a uns certs rols de gènere estereotips entre els nens és suficient que un home es converteixi en professor o és important també quins valors té aquest home i com entén la coeducació?
Iriarte: M'imagino que només per ser home, per a ells soc una figura diferent, i som exemple, sí, un més, diferent del que estan acostumats, i això és bo. Jo vull ser un model càlid, alegre, cuidador, assegurança i divertit per a ells. I vull demostrar-los que fem el mateix de dones i homes i que podem fer-ho d'una manera càlida i natural en grup, que no importa si estic jo en aquest moment per a agafar el son o si està el company.

Lizeaga: Més important que ser home o dona és el que transmetem, quins valors, moltes coses transmetem tots, conscients i inconscientment, i això és el que reben els nens. Per als 4-5 anys, en el dia a dia apareix un munt d'estereotips, com el rosa és el color de les noies i un munt d'exemples molt vacunats, és un treball constant qüestionar tot això amb els nens, tant pels homes com per les dones.

Iriarte: També és important el que transmeten inconscientment els companys. Si dormiré al nen i el company diu “no, jo em dormirà”, estàs transmetent un missatge al nen. Quan vaig ser a l'escola infantil d'Orereta, en el meu primer dia els nens em van deixar dormir i les meves incerteses es van posar de manifest (el canvi d'embalums i l'adormit exigeix molta seguretat per al nen respecte a aquest adult), però els nens dormieron perfectament i aquesta experiència em va demostrar la importància dels missatges que donem als nens: si el referent dels nens confia en tu, els nens també confiaran en tu.

Rafa Lizeaga: "És sospitós veure a un home treballant amb nens petits. ‘Sent el treball de les dones, què fa un home aquí?’, diu el nostre inconscient"

A Finlàndia i Noruega s'han pres mesures per a incrementar la presència de professors homes en l'Educació Infantil, convençuts que la formació de grups mixtos de professors és beneficiosa.
Iriarte: Porto molt temps dient això, i aquí també es pot fer de manera progressiva i gradual, les institucions haurien d'ajudar a avançar cap a aquesta paritat, sobretot a les escoles infantils, però em costa imaginar com fer-ho: si es presenten 100 persones a les oposicions i 98 d'elles són dones, el lògic és que elles tinguin més oportunitats. M'agradaria saber exactament com han fet aquest camí a Finlàndia i Noruega, de la forma més justa possible.

Lizeaga: Jo crec que seria molt important i enriquidor que hi hagués grups més mixtos d'educadors de 0-6 persones majors. És anormal que la presència masculina a les escoles infantils i en l'educació infantil sigui tan escassa. I més enllà del gènere, en relació amb la raça, la diversitat funcional, etc., és enriquidor que hi hagi diversitat entre el professorat. Totes aquestes realitats que afortunadament s'estan fent visibles en la societat haurien de tenir presència a l'aula, perquè en el dia a dia ens trobem amb una societat molt diversa.

Segons les recerques que he llegit, en Educació Infantil no tant, però a les escoles infantils les famílies tenen més desconfiança i recel si l'educador del seu fill és home, prefereixen a les dones cuidadores.
Lizeaga: M'ha tocat estranyar-me, amb desconfiança, però quan anava a retirar-me, quan estava en la classe de 3 anys una mare em va dir: “Al principi em va fer por veure a un home a l'habitació, però ara quina pena em dona vostè anar”. En definitiva, crida l'atenció veure a un home treballant amb nens petits, és sospitós de ser pedòfil… “Sent treball de dones, què fa un home aquí?”, diu el nostre inconscient. A Anglaterra, per exemple, durant molts anys va estar prohibida l'ensenyament de l'Educació Infantil als homes.

Iriarte: A les escoles infantils també és habitual el recel, perquè fa quinze anys més, la ignorància es barreja amb les nostres pors. A l'hospital soc zelador i allí també el veig, però a l'inrevés: abans els zeladors eren gairebé sempre homes, perquè és un treball molt físic, però en aquests anys s'ha anat mecanitzant el treball, modernitzant i canviant la proporció de treballadors, i no obstant això, quan una dona mourà al pacient o a canviar de lloc, molts prenen amb desconfiança a la dona zeladora. Les experiències positives i el temps el solucionen, i per a això necessitem més homes com a educadors de nens petits.

Quins reptes veieu a les escoles infantils i en l'educació infantil?
Iriarte:
Principalment tres. D'una banda, valorar més el nostre treball (i reconèixer que no es tracta d'una mera vigilància, sinó també pedagògica i d'acompanyament); d'altra banda, la lluita eterna, mantenir o reduir els ràtios de classe per a poder donar una atenció més personalitzada; i finalment, que les dos anteriors ens permetin educar respectant la naturalesa i peculiaritats de cada nen i nena, i no automàticament com a peces de fàbrica.

Lizeaga: En Educació Infantil també de manera similar: valorar i creure que l'etapa és educadora; disminuir els ràtios (per exemple, la de la parella pedagògica, poder treballar en la mateixa aula dos educadors és una experiència molt enriquidora); aprofundir en la formació; i, com hem reivindicat en aquesta entrevista, augmentar la representació dels homes entre el professorat.

 


T'interessa pel canal: Hezkuntza
2024-07-15 | Behe Banda
Barres Warros |
Axular i avaluacions diagnòstiques

18.45. Els meus amics s'han citat per a les set de la tarda, però l'alarma del mòbil m'ha enxampat lluny d'estar llest. Vestit amb un pijama amb dibuixos de sandie i mirant només el document de Google de l'ordinador, he admès que avui tampoc arribaré a temps. No obstant això,... [+]


2024-07-10 | Bea Salaberri
Què vols fer en el futur?

Parece que el fill de setze anys ens està fent reflexions sobre el camí que seguirà després del batxillerat. En una, ens parla de l'elecció dels temes específics del batxillerat, en l'altra, dels passos administratius que haurà de realitzar, sense preguntes, per mitjà de... [+]


El Govern Basc amplia les ajudes a les famílies per a la compra de material escolar al segon cicle de l'ESO
El Govern Basc subvencionarà per primera vegada els materials didàctics que necessitin els alumnes de 3r i 4t d'ESO per al pròxim curs, responent a la reivindicació històrica d'EHIGE, l'Associació de Pares i Mares d'Alumnes d'Euskal Herria. Per tant, les famílies amb fills a... [+]

Alerten del risc de tancament del 20% dels centres educatius en deu anys
Lucas Gortazar d'Esade EcPol, de la UPV/EHU, ha afirmat que més de la meitat dels estudiants de la CAB reben classes particulars i que és la segona comunitat de l'Estat espanyol que més segrega als estudiants d'origen migrant.

Últim dia per a votar per un projecte per a educar als joves en una visió crítica i responsable de la tecnologia
Etxepare Lizeoa i Iametza de Baiona estan preparant el projecte “Digitalització responsable” per a difondre el coneixement de les tecnologies lliures entre els joves. El projecte ha estat presentat als pressupostos participatius de la Diputació Foral de Guipúscoa... [+]

2024-07-09 | UEU
Katixa Dolhare Zaldunbide
"La literatura és el fonament de l'educació"
SEASKA i UEU han organitzat una jornada sobre el basc i la literatura basca, de la programació a l'aula, en el marc dels Cursos d'Estiu de Baiona, en la qual participarà Katixa Dolhare Zaldunbide. Va néixer en Ezpeleta (Lapurdi) en 1982, i s'ha arrelat amb la seva família a la... [+]

En la UPV/EHU, l'euskaldunización també necessita tensió

A pesar que en les últimes dècades s'han produït avanços significatius en alguns àmbits i zones del procés d'euskaldunización, en les administracions públiques el basc s'enfronta a seriosos obstacles i amenaces. A més de l'ofensiva contra el basc que s'està desenvolupant en... [+]


Educació

Fi de curs. El professor en la seva solitud. Li imprimeix el ritme de la reflexió que el soroll fa en la tracció del tren: ha valgut la pena el treball realitzat enguany? Extenuat, pensatiu, recorda les paraules del seu amic: “Txo, els professors no teniu dret a queixar-vos... [+]


L'IES Alaitz de Barañain tindrà la segona línia del model D de Batxillerat el pròxim curso
Educació ha corregit i aprovat la previsió que l'institut continuï comptant amb dos equips en primer de Batxillerat de Ciències, Humanitats i Ciències Socials.

37 preguntes al nou conseller que viu l'altre costat del límit de l'educació pública
Qui ens ordena...?

El Govern Basc s'acaba de constituir i la consellera d'Educació serà Begoña Pedrosa. Sent viceconsejera en la legislatura anterior i sent una de les fundadores de la nova Llei d'Educació aprovada el mes de desembre passat, ens està permès plantejar... [+]


En el Departament d'Educació, el basc és un dret?

A la fi de juny, el Departament d'Educació ha nomenat un centenar de funcionaris docents que estan pendents de realitzar les pràctiques i a partir de setembre el reconeixement mèdic.

En l'última convocatòria, el Departament d'Educació s'ha vist obligat a subcontractar el... [+]


"La participació infantil no pot estar asseguda i només a través de la paraula"
Quines estructures necessitem al poble perquè els nens i nenes participin en les decisions del poble o sàpiguen canalitzar-les si tenen alguna necessitat? Tirant de la pregunta, han realitzat una experiència pilot en quatre localitats i el resultat ha estat diferent en les... [+]

Com gestionar el professorat la connexió digital amb els comptes de treball?
Ets professor/a i en horari laboral o extralaboral, els alumnes/as, els seus pares, la direcció del centre, els seus companys/as et cusen amb missatges de resposta immediata? Hem reflexionat sobre la necessitat de la desconnexió digital amb el professor Aitor Idigoras: "Hem de... [+]

Jocs més verds en els col·legis d'Ipar Euskal Herria per a fer front al canvi climàtic
Prenent com a base el medi ambient, la biodiversitat, la gestió de l'aigua i les necessitats dels nens i nenes, als Pirineus Atlàntics han posat en marxa un projecte col·lectiu per a canviar els patis dels centres educatius. A Pamplona també hi haurà més ombres i plantes en... [+]

26 alumnes de l'Institut Alaitz de Barañáin queden fora del Batxillerat per la reducció d'una classe de model D
Un total de 26 alumnes de l'Institut Alaitz de Barañain s'han quedat fora de la llista de batxillerat per la retallada d'una aula. Els convocants s'han mobilitzat per a denunciar la retallada de les pensions als treballadors.

Eguneraketa berriak daude