El 12 d'octubre és festiu oficial en l'Estat espanyol. Enguany serà el dijous. Alguns buscaran per la seva sort la manera d'allargar el cap de setmana, mentre que uns altres treballaran el dijous i guardaran aquest dia per a un altre. Com tots els anys, per a aquesta volta de dates hi ha diverses convocatòries, ja sigui per a la festa, la trobada o qualsevol altre tipus de treball, vigilància, militància o aprenentatge. No obstant això, en la cartellera d'enguany hem trobat cites poc habituals. Precisament a Navarra, en Doneztebe / Santesteban, s'han organitzat trobades per a formar en escriptura. Unes 30 persones s'allotjaran en un alberg durant quatre dies i comptaran amb multitud de tallers i xerrades de demà, tarda i tarda. El que està en la base és fer un esborrany. Comença a escriure per esbossar idees.

La iniciativa d'Iñigo Satrustegi Andrés (Pamplona, 1997) és la que ha creat el projecte Bozo. És traductor d'estudis, professor d'ofici i col·laborador d'ARGIA en pàgines de temes culturals. Una idea que portava temps pensant, una manca que existeix en la societat: que l'escriptura, entesa com a pràctica artística, hauria de treballar-se col·lectivament i que l'oferta és avui escassa. “L'escriptura és sovint una pràctica molt individual. Existeix la possibilitat de formar-se però no en un format així”.

En les reunions de pensament de la marca col·lectiva Hatz(a), a la Comarca de Pamplona, estaven vuit joves amb una idea idèntica o molt similar, entre els quals es trobava Satrustegi. Aquest grup va néixer fa cinc anys i entre tots van treure un llibre d'il·lustracions i textos titulat I. Amb la finalitat d'assenyalar que les possibilitats de la creació eren escasses, es convidava a “crear” als creadors joves i bascos de la Comarca.

La idea d'organitzar un esborrany té, per tant, molt a veure amb l'existència de la marca col·lectiva Hatz(a): “Teníem idees o idees per a fer alguna cosa semblança a un esborrany, però ens resultava difícil coordinar a vuit persones. Llavors, ho he pres jo, però tinc una gran xarxa de col·laboradors”.

L'anunci dels pressupostos participatius que presenta anualment l'Institut Navarrès de la Joventut li va tocar a l'una i va decidir guardar l'anunción. Una vegada presentada i passada la primera fase, es va realitzar una votació popular entre els joves de Navarra. Es van premiar tres projectes amb un pressupost de 10.000 euros cadascun.

On es pot aprendre a escriure?La preocupació
de molts és com l'educació reglada contribueix a la creativitat. Les assignatures relacionades amb la creació es limiten sovint a la plàstica, que en definitiva té la major similitud amb la pintura o amb el dibuix. En les assignatures que habitualment es dediquen a la creació, rares vegades es preveu que els alumnes es posin davant d'una fulla en blanc.

És una cosa que va més enllà. I és que, sortint del sistema educatiu, l'oferta per a treballar la creativitat escrita és molt escassa. Satrustegi creu que falta crear oferta i “sistematitzar-la”, “fer una aposta seriosa”. Posa com a exemple el cas de les escoles de música: “S'aposta, és evident i funciona per les escoles de música. Per això, igual que les escoles públiques de música, hauria d'haver-hi també una oferta d'escriptura. Almenys que s'ofereixi alguna cosa i s'estudiarà la demanda. Hauríem de fomentar l'oferta en basca, perquè hi ha alguna cosa més en castellà”.

Quan el Govern li va adjudicar el projecte, Satrustegi es va dirigir a l'Associació d'Escriptors per a demanar ajuda i assessorament. Diu que li han ajudat molt, però no oblidarà immediatament la primera resposta que li van donar: "Em van dir que ells també identificaven el buit d'aquesta mena de tallers o trobades, però que no són molts els temes per a fer, que no tenen diners". Per això, Satrustegi diu que és un "símptoma": "Si no es posa diners de les grans entitats, no es fa".

Prolífic programa Des del primer
moment Satrustegi tenia clar que volia treballar el “sentit de l'escriptura el més ampli possible”, perquè cada persona que va a l'estada pot tenir interessos diferents. “La narrativa s'emmarca en la ficció, però també el teatre, els contes infantils, etc. Per tant, que el programa serveixi per a tots els interessats”, diu.

Amb el programa es poden trobar ponents i continguts d'una i una altra punta. Satrustegi, com a traductor, ha destacat el taller de la traducció, ja que es tracta d'una àrea especialment excitant: “Tindrem com a convidada a Isabel Etxeberria, que va ser professora de la universitat. Ell ens va ensenyar que la traducció és una altra eina per a treballar la creativitat, no potser directament, però sí indirectament. Serveix per a desenvolupar l'estil o per a la gramàtica, per descomptat”.

També hi haurà temps per a l'oci. Seguint el format dels campaments d'estiu, han organitzat unes vetllades per a “escapar el cap”. La primera nit gaudiran del contacontes Ameli; la segona, amb la projecció de la pel·lícula Bañolet; i l'última, amb la música de Peru Galbet i l'emissió experimental Uraren oldea. “No és només formació, sinó coneixement mutu, pel que s'ha dit anteriorment, perquè l'escriptura és una activitat molt solitària”, ha dit Satrustegi.

El quart i últim dia es convocarà una sessió general de valoració a tots els assistents a les trobades: “Un dels objectius és la relació. En aquesta sessió matinal del diumenge veurem el que la gent vol, si hi ha intenció d'organitzar una espècie de xarxa, si tindrà continuïtat... Tal vegada no és un col·lectiu, tal vegada simplement es fa un grup de Whatsapp i es formi un grup d'ajuda mútua, o potser no es genera res. Dependrà dels desitjos, necessitats i desitjos de la gent que és allí”.