El canal es divideix en dos trams: el primer, de 98 quilòmetres, discorre des de l'embassament d'Itoiz fins a Pitillas i està en funcionament des de fa temps. Es van construir a cel obert 60 quilòmetres, quinze en túnels i 23 en sifons. Consta de tres embassaments i dos ramals: un d'Añorbe a Mendigorría i un altre entre Tafalla i Olite. Té una superfície de reg de 22.300 hectàrees. Els treballs van finalitzar en 2011 i posteriorment es van iniciar en la segona part. Però el context de llavors tampoc era lent, la crisi econòmica colpejava en la seva major part a Navarra i el govern estava estrenyent. Malgrat els problemes de finançament, avui dia es podria pensar que existien, però també que el projecte no estava ben estudiat. En qualsevol cas, la veritat és que encara no s'han iniciat les obres de construcció.
No es tracta de la segona fase, però el govern de Yolanda Barcina de la UPN va presentar per sorpresa l'ampliació de la primera fase i a principis de 2015 es van iniciar les obres amb un canal de 21 quilòmetres per al transvasament d'aigua d'Itoiz a les conques dels rius Ega i Arga: En els terrenys d'Andosilla, Azagra, Berbinzana, Carcar, Falces, Funes, Larraga, Lerín, Lodosa, Mendigorría, Miranda d'Arga, Oteiza, Peralta, Sant Adrián i Sesma podran regar-se 15.200 hectàrees. Ja està gairebé acabat. En molts llocs, no obstant això, hi ha hagut grans problemes entre els sistemes tradicionals de reg i el nou, i en Lerín, per exemple, en 2014 la majoria dels seus agricultors van votar en contra del Canal de Navarra. En Cárcar, la Junta de Reg també ho va fer.
El projecte del segon tram del canal té 71,4 quilòmetres, s'ha anunciat l'inici de les obres una vegada i una altra, i la presidenta, María Chivite, ha assenyalat que les obres començaran en 2024. Des de Pitillas fins a Ablitas, vol regar 21.000 hectàrees de terra a l'esquerra i dreta de l'Ebre. El segon tram, inicialment a cel obert, s'executarà com el primer, però finalment s'executarà amb tubs d'acer que discorren enterrats.
Els embassaments d'Itoiz i el Canal de Navarra han portat les seves controvèrsies des dels seus inicis, perquè en els somnis dels partidaris seran indispensables per al desenvolupament de l'economia navarresa, i en el malson dels contraris, perquè són projectes devastadors i inviables econòmicament, entre altres.
Quan estem immersos en l'era del canvi climàtic, per a la UPN i el PSN, que han estat els impulsors del projecte, el canal permetrà portar fins a la Ribera l'aigua que cada vegada és menor. Per contra, els detractors consideren que en èpoques en les quals l'aigua és cada vegada més deficient cal cuidar especialment aquest preuat bé, sense balafiar, com els gestors del llit impulsen des de les seves pràctiques, com més es rega, més barat és l'aigua. Fins i tot argumenten que ja no es tracta només d'una gestió o una concepció, sinó també d'un problema físic, ja que no hi haurà suficient aigua per a regar tot el terreny previst.
Pagant fins a 2044
En Wikipedia es pot llegir que l'embassament d'Itoiz i el Canal de Navarra tenen un pressupost de 1.200 milions d'euros en quinze anys d'inversió. És molt, però serà més, almenys si es realitza el segon tram del llit, convertint-se així en la major i més costosa infraestructura construïda fins ara a Navarra.
Els dos trams del llit en curs s'han pagat amb la fórmula de peatges ombrejats, com l'autopista dels Pirineus i l'autopista del Camí. Segons això, les empreses constructores inverteixen en la construcció i el govern foral els paga anualment una quantitat acordada. Segons l'informe de la Cambra de Comptes de Navarra de 2021 sobre el canal, les obres de construcció han costat 327,7 milions d'euros, els sobrecostos han estat de 583 milions, per la qual cosa fins ara tots dos projectes absorbiran 911,5 milions d'euros, dels quals 700,7 milions d'euros estan pendents de pagament. El primer tram del canal té un termini de pagament d'entre 2006 i 2032, i el d'ampliació de 2017 a 2044. La gestió de les infraestructures tornarà llavors a les mans del Govern Foral.
En aquesta quantitat no es té en compte la segona part del llit amb un pressupost de 250 milions d'euros, però si s'observen els antecedents es podria pensar que es multiplicarà almenys. Sense tenir en compte que aquest tram és tècnicament molt més complex, ja que el llit travessa dues autopistes, els rius Ebre, Aragó i Queiles, entre altres. Les previsions apunten al fet que la meitat d'aquests 250 milions seria a càrrec de la constructora pública CANASA (60% Govern de Navarra i 40% Espanya) i l'altra meitat dels futurs regants.
Però, segons les dades de la Cambra de Comptes, explicar aquest finançament d'aquesta manera té més a veure amb la fantasia que amb la realitat, ja que la quantitat d'aigua consumida fins ara ha estat molt inferior a la prevista: un 18% menys en la primera part i un 68% menys en la seva difusió, especialment en aquesta última a causa del retard en les obres. Fins avui s'han acordat en cinc ocasions les bases del conveni de concessió, que han suposat un increment del 50% de les tarifes dels regants. Això ha suposat un gran renou entre els pagesos i el venedor de l'aigua, Aguacanasa. Segons diversos estudis, la infraestructura no complirà en absolut el seu pla de finançament, i com fins ara, el tresor públic haurà d'assumir de nou els costos que no li corresponguin en virtut dels convenis.
Quant a les plantacions, el conseller de Cohesió Territorial, Bernardo Ciriza, secundant-se en les dades de l'INTIA, va assenyalar en 2020 que en la campanya de 2019 el blat de moro va ser el cultiu més estès en els terrenys del canal (49,4%). Li segueixen plantacions hortícoles (7,1%), solar (5,7%), tomàquet (5%), vinya (3,1%) i oliveres (2,7%), entre altres. Segons l'INTIA s'han plantat 51 productes en la primera part i 44 en la difusió. També van destacar que en 2020 les collites dobles van representar un 15%.
En 1985 el Govern de Navarra va anunciar el projecte de l'embassament d'Itoiz. En 2023 s'ha tret a exposició pública la segona part del canal de Navarra i en 2044 s'abonarà a CANASA l'últim pagament de l'ampliació del primer tram –peatge ombrejat–. Aquesta preuada i cara gota d'aigua de l'embassament d'Itoiz encara té un llarg viatge fins a Ablitas.
Aquest reportatge es trasllada a un altre: La resistència dels pobles subitoiz compleix vint anys
En aquesta LARRUN, prèviament treballada, també hi ha més informació sobre el tema: en la petjada del canal que s'enfonsa per Navarra
Ekainean jakinaraziko du Nafarroako Gobernuak Nafarroako ubidearen jarraipenak zein ibilbide eta hektarea kopuru izanen dituen. Orain kaleratutako bi txostenek 9.000 eta 10.000 hektarea inguru aurreikusi dituzten arren, nekazariekin kontrastatuko dute.
Ez da egingo Nafarroako ubidearen Bigarren Zatia (71 km, Pitillas-Ablitas), ez behintzat hasierako proiektuak aurreikusten zuen gisan, aire librean, Ebro eta Aragoi ibaik gainditzeko sifoi erraldoiak eginez eta ezaugarri konplexu haiekin.
1996ko apirilaren 6an Itoitzekin Elkartasuna taldeko zortzi kidek urtegiko obren kableak moztu eta presaren eraikuntza hainbat hilabetez gerarazi zuten. 20 urteren ondoren zero gunera itzuli gara.
Leringo herritarrek, lurren jabe diren heinean, Nafarroako Ubideko ura baliatzeari uko egin eta ureztatze sistema tradizionalarekin jarraitzea erabaki dute galdeketa lotesle bidez. Bozka eman duen herritarren %61 agertu dira aldaketaren kontra, "uraren pribatizazioa"... [+]
Nafarroako ubidearen bidez hegoaldeko lur ureztatuak gehitu nahi zituen Yolanda Barcina buru duen gobernuak. Ez dira ordea helburua lortzen ari, eta horren ordez atzo Mendinuetan 1.125 biztanlerengana edateko ura eramateko hartunea inauguratu zuten, Gara egunkariak ekarri... [+]