Basc americà, com es diu. En els seus inicis del segle XX, els seus avantpassats van viatjar a l'oest dels Estats Units i és hereu d'ells. Va arribar per primera vegada a Euskal Herria en 1977, a Oñati, a aprendre basc, i des de llavors ja és aquí de viatge. Ha estat professor, però també advocat. Just a l'estiu es va traslladar a Ea i va deixar el seu treball legal per a fer llargues estades. En 1990 va ser nomenat president de NAP, entitat que agrupa els clubs bascos dels EUA.Basque és allí, euskaldun aquí: va aprendre basc per a ser basc.
[Ens hem citat al carrer d'Ea amb Steve Mendibe, però ens ha agafat directament i ens ha portat a casa. El que vol mostrar és un document emmarcat. Data de 1915, document que autoritza el pare de Steve Mendiver a viatjar als EUA. I comença a comptar.]
Aquest document va autoritzar el pare de la nostra mare, Cándido Aroztegi Iturbe, a viatjar a Winnemucca (Nevada), pastor, per a treballar allí al costat del seu germà major, Esteban. Kandido va ser en 1915, als quinze anys, i per sempre! Mai va tornar, va tornar a veure als seus pares, Francisco i Feliziana. Mig malament, tenia germans! Van ser tres germans als Estats Units: Pedro, Esteban i Cándido. Pedro va ser el primer a assistir. Va ser a un ranxo, a Califòrnia, pastor. Després, en segon lloc, Esteban. Tercer, el pare de la nostra mare, Cándido. Però Cándido va anar allí, Pedro va ser mort. Al febrer de 1910, quan viatjava d'un ranxo a un altre en McDermit, Nevada, amb dos cavalls i un gos, va ser capturat per una tempesta de neu a la muntanya. Un cavall va saber anar fins al ranxo, el gos també; Pedro no: allí va morir congelat als dinou anys.
[Dit això, ens mostra la vella foto de la família.]
Joaquín, que era el barber d'Ea, Juliol, que va anar a Cuba, Antonio, Esteban, Bizenta…
L'única dona, la vostra tia Bizenta. També va ser als Estats Units?
Sí. D'Ea a Bilbao, va treballar a casa d'uns rics en un any. Després se'n va anar a Califòrnia, on es va casar amb un Ajangiz. En quedar-se embarassada, l'home va abandonar la seva tia en Bizenta. Des de llavors, el seu fill va haver de créixer només a Sacramento. Va tenir una petita posada entorn d'un capitoli. Donava menjar, molt bé, i va guanyar fama. Diuen que abans que ningú va tenir electricitat a casa! L'allotjament no tenia nom perquè era una petita cosa: haurà tingut un parell d'habitacions per als més coneguts. Record que la meva tia deia, entre altres coses, que li anava una Elizaga. Per a dormir no agafava molta gent, però per a menjar fins a vint persones! En la sobretaula, els oferia un whisky tragóxico. Ho explicava ella mateixa.
La història migratòria de la seva casa va començar en 1915.
De la mare, sí. De part del meu pare, és una altra, però no conec els anys o l'època. Per part del seu pare formem part de l'escriptor Karmelo Landa Mendibe d'Ea, cosins petits. El nostre pare era Prudencio Mendibe Ibarluzea i la meva mare María Luisa Aroztegi Muller! La mare de la meva mare va ser alemanya, però els calamarsons en la seva tinta els feia la nostra mare! Per a això, has de ser basc! Per tant, jo dic que soc meitat vascófona, però el meu aspecte és totalment basc. I allí viu, en South Village d'Idaho.
"Si tingués un avió d'Oñati a Boise, me l'hagués agafat de tornada! Dinou anys jo, i no sabia basc ni castellà"
Gairebé l'única ikurriña d'Ea és de la teva casa.
El Batzoki també ho té! Quan vinc a l'estiu el colgo. Retirar en acudir. I si no poso la ikurriña, m'enfaden els del poble! Estan acostumats a això: quan soc aquí haig de posar la ikurriña. Porto 23 anys venint a Ea, vaig comprar la casa l'any que van tirar les Torres Bessones, i vinc, poso la ikurriña i la gent sap que soc aquí. Enguany va venir i vaig oblidar penjar la ikurriña. Dies després la gent em veu al carrer: “I la ikurriña què? No ho has posat!”. Així saben els d'Ea, i els d'Ibarrangelu!, que soc aquí.
Porta vint anys venent a Euskal Herria…
No, més! Per primera vegada vaig venir en 1977, però no a Eara, sinó a Oñati. A Boise hi havia Pat Bieter, pare de l'actual alcalde, molt aficionat als bascos, i va organitzar un curs de basc en Oñati, a través de la Universitat Estatal d'Idaho, i així vaig anar per primera vegada a Euskal Herria. Tenia dinou anys. Vam venir bascos dels EUA, no sabíem basc, però volíem aprendre.
Coneixia el basc per a llavors?
Sí. Jo no soc de Boise (Idaho). Vaig néixer a Califòrnia, en Marysville, al costat de Sacramento. El meu pare i el meu pare, parlo de la mare, li ho feien en basca. Jo llavors no els feia cas, no els feia cas. La meva mare era de Bolibar, però també vivia allí, en Elko (Nevada). I quan va morir, la meva família es va anar a Elko, i jo allí sentia només en basca! Tres anys després d'anar a Elko, el meu pare va morir i es va acabar el basc en el meu entorn, perquè la nostra mare no sabia: ja dic, la meva mare era alemanya, Muller. I així em va entrar al cap que havia d'estudiar en basc. I quan vaig saber que Pat Bieter va organitzar aquest curs en Oñati, vaig venir. Va ser dur!
Dur?
Sí. & '97; Si tingués un avió d'Oñati a Boise, a la volta l'hagués agafat. Dinou anys jo, i no sabia basc ni castellà. Encara no sé parlar bé de castellà. De l'una o l'altra manera, però res més. En basc, cada vegada més i millor: l'any passat vaig estar en el barnetegi d'Amorebieta en l'època estival, i vaig aconseguir gairebé el títol B2! Però és un exercici difícil d'escriure, que és l'ortografia! Jo gairebé soc anterior a l'euskara unificat!
Se li va ficar al cap que havia d'estudiar en
basc… Sí, i no sé per què, però és el que vaig decidir. El meu germà, per exemple, és molt basc, però “basc local”, d'allí: Nevada, Idaho, Califòrnia… Sap molt de la història i la vida dels seus pastors. Jo sigues menys d'això, però he après basc, i vull aprendre cada vegada més. Llegeixo tots els dies en basc.
I després d'aquell curs d'Oñati?
Per exemple, els sanfermines de Pamplona! Allí estava en 1978, quan van matar a Germán [Rodríguez]. Cotxes al foc i jo: “Quines bones festes!”. Encara no sabia que Germán va ser assassinat. En 1985, quan em letré, vaig venir de vacances aquí i estava en Markina, en un caseriu. A les dues del matí van venir els guàrdies civils i em van posar en contra de la paret. Un dels guàrdies civils parlava d'anglès perfecte, especialment va venir a interrogar-me! Quatre, sis hores van romandre els guàrdies civils en el caseriu. Era l'època de l'atemptat de l'Hotel Monbar [25 de setembre de 1985, en el qual el GAL va matar a quatre refugiats bascos], en el qual els guàrdies civils van realitzar diverses exploracions.
"A les dues del matí van venir els guàrdies civils i em van posar en contra de la paret. Un dels guàrdies civils parlava d'anglès perfecte, especialment va venir a interrogar-me! Quatre, sis hores va haver-hi guàrdies civils en el caseriu"
Un dels guàrdies civils va ser especialment a interrogar-te?
Sí, així va ser. Quan vaig ser fiscal de Shoshon, m'hagués agradat cridar a aquell guàrdia civil al meu davant: [Idaho] m'hauria agradat que la policia em fes el que em va fer a mi! Tinc gravada en la meva memòria la imatge d'aquell guàrdia civil, el seu perfecte anglès, net i sense accents. Vaig tornar als Estats Units i, enfadat, vaig denunciar la situació a Idaho Statesmen.
També vas ser lletrat a Idaho?
Sí. Primer vaig estudiar magisteri i després vaig estudiar Dret. He exercit com a professor i, en una certa època, també com a advocat de l'Estat de [Idaho]; després vaig ser lletrat del districte i després fiscal… Per exemple, quan vaig ser fiscal de Shoshon (Idaho), la meva secretària era basca, Sandy Berriotxoa. El seu pare era d'Elorrio, el llinatge del sant. Però aquell treball fiscal no em va agradar, i vaig venir aquí.
A Euskal Herria?
Sí, a ensenyar anglès en la ikastola Lauro de Loiu. Un any….I m'ha ocorregut que els meus antics alumnes es trobin allí o aquí, Ean, o Lekeitio, al carrer. Clar, és gent de 50 anys, però encara em coneixen, i em diuen que tenen un bon record de mi… Vaig fer aquell any de la ikastola i vaig tornar a Boise. [Idaho] Durant vuit anys vaig ser advocat de l'Estat, però em vaig adonar que em faltava temps! El temps, per a què? Per a venir a Euskal Herria! I vaig tornar a l'escola per a poder venir aquí de vacances. Des de 1994 soc aquí tots els anys, tots els estius. Si em jubilo, aquí passo tots els mesos de l'estiu. Abans, per exemple, quan treballava com a advocat, no podia quedar-me més d'un mes aquí.
En 1990 era president de NAP, organització que agrupa els clubs bascos dels EUA…
Sí, en 1992 vaig deixar de ser president dels clubs dels EUA. Tenia 31 anys quan li vaig nomenar cap, jove! Vaig passar tres anys en el càrrec. Uns navarresos, uns altres bajeneses, biscains… sempre hi havia alguna cosa, però ara tots ens portem bé. A més, allí també els bascos s'han confós entre si, sobretot en Elko, on més bascos s'han barrejat. Abans de la constitució de NAP, se celebrava en Elko la gran festa basca. Allí acudien els bascos de San Francisco, acompanyats del seu propi guix. Ja saps, fanfarre. I des d'Idaho, el grup de ball Oinkari. En Elko comencem a conèixer-nos uns i altres bascos.
Mantenen el basc?
Sí! Som bascos i estem orgullosos. Però hi ha incidents, no és com abans: l'idioma s'ha perdut. I aquí també! Quan vinc aquí, sempre faig en basc, amb qualsevol. Els d'aquí, vostès, que saben basc, no parlen. Encara he llegit l'entrevista d'Helena [Barrenetxea] en ARGIA [núm. 2837], dient que a Durango no parlen basc. Com és possible? Jo a l'inrevés: quan vinc aquí ho faig de gom a gom en basc, amb qualsevol. Allí [els EUA] molts no saben basc, no són bascos, són basque.
Basque?
Sí. Per a mi és euskaldun qui sap basc, que parla basca. El meu germà no sap basc: no és basc, és basque. Igual tindré un fort debat amb algunes persones, però jo el sento així: per això vaig aprendre en basc per a ser basc. També vaig pensar a treure el títol C1, però soc massa vell per a començar a fer aquests exàmens. Ara ja tinc suficient amb anar al museu de Boise.
Al museu de Boise?
Sí, a les classes de basca que organitza el museu basc d'allí. No vull aprendre en línia per ordinador. No m'agrada la pantalla. A la part alta del Museu de Boise, en el més alt, som vuit estudiants, la majoria d'ells no bascos, però saben molt de basc. He dit que no són bascos, però no és així, no són basque, però els bascos sí! Li dic, jo ho veig així. Però jo també, què soc, en la vostra opinió? Americà? Basc? Basque? Tinc documents d'aquí i d'allà: jo soc americà i basc, però de cor soc basc. Cadascun decideix això…
Vostè era aquí en 1977, aquí li tenim tots els anys des de 1994… Què dius d'Euskal Herria?
Quan vaig venir per primera vegada tenia dinou anys, vaig estudiar basc i em vaig anar de tabola: la festa de l'oca en Lekeitio, les festes de Sant Sebastià, els carnestoltes de l'un i l'altre… Tot em va ser estrany! A mi em va semblar tan estrany com al nostre pare Cándido se li va fer Nevada. Però ara no, ara aquest és el meu poble [Ea], el meu poble és Euskal Herria. Estic empadronat en Ea i a Boise, tinc les dues nacionalitats, i enguany, com era aquí, també he votat per primera vegada, perquè fins ara no m'ha succeït cap elecció [a Espanya] en l'època en la qual jo he estat aquí. L'altre em va fer una foto enguany mentre votava. Han passat mesos i encara no han elegit al president!
"Quan era advocat de l'Estat, a Idaho, la milícia tenia moltíssimes persones. També vaig rebre amenaces i vaig ser a la muntanya, vaig agafar la pistola i vaig fer pràctiques de tir. I si algú m'hagués entrat a casa, li hauria disparat"
Per tant , també té coneixement d'això.
També vaig estudiar Política Internacional. I compte amb la dreta espanyola: amb PP i Vox. La dreta s'està enfortint en tota Europa. I als EUA, compte. Quan era advocat de l'Estat, a Idaho, la milícia tenia moltíssimes persones. També vaig rebre amenaces i vaig ser a la muntanya, vaig agafar la pistola i vaig fer pràctiques de tir. I si algú m'hagués entrat a casa, li hauria disparat. La meva mare, morta fa dos anys, vivia en Gooding (Idaho). Agafava el cotxe i venia a Boise amb una petita pistola sota la cadira del conductor. Als 85 anys!
Cultura armamentística dels Estats Units… Governen el món els Estats Units?
No. Això no és cert. El món no està governat pels EUA, els diners governa. Aquí estan Aràbia, la Xina… Jo diria que un centenar de persones governen el món, són molt rics i no tots són dels EUA. I, més segur que segur, jo no soc un d'ells. Ja, ja… És possible que els EUA, en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, sigui el líder mundial, però avui no. I, no obstant això, en tots els llocs, els gossos sense descans, als EUA i a Euskal Herria: veuràs més d'un món a tot arreu.
Ves-te enrere a Boise… fins a l'any que ve, no?
Sí! Això és la meva casa, estic contenta aquí, amb els meus cosins, amb els amics de Markina i Oñati, i amb la gent d'Ea. Satisfet. Vinc content, però també vaig content a Boise, perquè saben que em pot venir quan vulgui, perquè tinc casa en Ea. Abans, quan no tenia casa, anava molt trista, no sabia quan tornaria. Ara no, ara tinc aquí la meva terra, soc de Boise, però també d'aquí.
* * * * *
La vella generació
“A Boise, per a alguns la clau és la dansa; per a uns altres, el cant, o el cor; per a uns altres, saber jugar al mus o jugar a pilota. Per a mi, parlar en basc. Ara no hi ha molts bascos de la meva edat a Boise. Desgraciadament. La majoria són euskaldunberris. Els euskaldunes vells, els que han anat allí, s'estan morint, cada vegada són menys: és l'última generació”.
Bascos als EUA
“Sempre seran bascos als EUA. Però ningú sap com seran. D'allí, d'aquí: fins quan seran bascos aquí? Aquí ve molta gent de fora i la primera llengua que aprenen és el castellà. Molts no aprenen basc. I els vilatans no parlen. Dita, no? ‘Una llengua no es perd perquè qui no sap no aprèn, sinó perquè qui sap no parla’.
Digital
“El veritable camí per a conèixer-nos és el presencial, el contacte directe que vostè i jo estem fent ara mateix. Som humans! Les relacions digitals, virtuals… és una mentida. Jo estic en això, però jo soc major. Potser el següent pas és això, la digital. I què serà ser basc en Internet i en l'era de la intel·ligència artificial? Què serà ser basc o xinès o europeu? Ningú ho sap. Però a mi això… no em tocarà”.
AZKEN HITZA Fotografia
de 1949 “La
fotografia s'ha realitzat en 1949 a Sacramento (Califòrnia). Aquí estan tots els germans: Esteban, Antonio, Alejandro, Juliol, Joaquín i el nostre pare Cándido. La foto està feta a casa de la tia Vicente, però falta la tia! Enguany m'ha donat la foto el cosí del caseriu Aldeko: Es diu José Luis Bilbao Iturbe i té 89 anys”
Euskal jatorriko 37 gazte estatubatuar Euskal Herria ezagutzen eta euskara ikasten aritu dira uda hastapenean.
San Frantziskoko Euskal Etxeak 40 urte bete ditu asteburu huntan.
He rebut un correu del Brasil. Són paraules de la beasaindarra Estebe Ormazabal Insausti, subscriptora d'ARGIA. No és la primera persona que viu a l'estranger que hem portat a aquest racó. A poc a poc anem recollint les opinions, reflexions, crítiques i elogis de la comunitat... [+]
San Vicente barrutia (Argentina), 1934ko maiatzaren 18a. Mathilde Díaz Vélez lurjabeak Buenos Airesetik 40 kilometro ingurura zeuden bere lursailetan Guernica izeneko herria fundatzeko eskaera helarazi zion Buenos Aires probintziako Obra Publikoetako ministroari,... [+]
Bidelagun elkarteko ordezkariek irekiko dute Baztandarren Biltzarreko orgen desfilea.