Fa un mes, en un dels armaris de la casa dels pares, trobem unes cintes velles, d'entre 1992 i 1998. En els vídeos apareixem sobretot a les dues germanes, els pares joves i alguns familiars que ja no estan vius. Em va sorprendre veure a la meva mare amb el seu fill de tres mesos, o a la meva germana major de 8 anys quan era nen, perquè no ho he conegut així: petit, xerraire i constantment darrere de mi, disposat a cuidar i a jugar. D'aquells temps han canviat moltes coses. Com dirien els nostàlgics, tot semblava més bonic abans (m'està costant adaptar-se al model de maduresa del capitalisme). No obstant això, hi ha un canvi que estic molt orgullós: la llengua de comunicació entre les dues germanes. A casa sempre ens han fet en castellà, i això no ha canviat. Però la meva germana i jo prenem la decisió i la responsabilitat de comunicar-nos en basca fa uns deu anys. Aquesta ruptura d'hàbits va ser un esforç, com treure-la de la situació de confort és un esforç; rar i difícil al principi, però possible canvi i manteniment i gaudi en el temps.