Maider Barañano i Uma Ulazia, membres de la Xarxa de Joves d'Euskal Herria* (EHN*G), ens han explicat que en els últims anys han intentat establir relacions “de baix a dalt”. És a dir, els grups de joves de poble a poble han volgut fomentar l'autonomia per a treballar pel seu compte, identificar problemàtiques concretes i establir aliances regionals entre els pobles. El grup motor que forma part de Barañano i Ulacia els ofereix eines i recursos per a realitzar aquestes labors, escoltant necessitats puntuals.

Doncs bé, ara tots podran reunir-se en la Unificació que han organitzat del 13 al 15 d'octubre per a intercanviar reflexions i concretar els següents passos de la xarxa EHN*G: “Conciliar és un espai de decisió dins del moviment, i cridem a les joves al fet que aprofitin aquest espai”, anima Barañano i recorda que la inscripció està oberta. Ulazia destaca la importància d'aquests dies: “Serà important per als joves feministes, tant abans de la vaga com en xarxa”. Aquesta trobada ha estat considerat imprescindible per a enfortir a les feministes i les organitzades.

De fet, la particularitat de la Unificació d'enguany radica en el fet que el pròxim 30 de novembre se celebrarà una vaga feminista general entre els membres del moviment feminista de tota Euskal Herria, i per a organitzar-la és necessari que les joves reflexionin conjuntament: “La col·lectivitat ens donarà eines per a canviar la realitat”, ha precisat Barañano.

Noies* joves i cuidat

Quin lloc tenen les joves* en el sistema de vigilància? Què volen reivindicar en la vaga feminista? En la Unificació d'Usurbil s'obrirà un ampli espai per a tractar aquestes qüestions, i serà una de les taules rodones centrals a la Vaga Feminista General! “Representem i articulem propostes per a la revolució del sistema. Pensem les utopies i organitzem ruptures col·lectives”, van explicar en la presentació de la Unificació. La taula rodona comptarà amb moltes veus, segons han avançat Ulacia i Barañano. En primer lloc, s'abordarà la posició teòrica del sistema de vigilància, “a què ve aquesta vaga per a tenir i entendre eines polítiques”. Per a això, han convidat als membres del sindicat de treballadores sense llar i del sindicat LAB, així com a un membre de Bilgune Feminista i de la xarxa EHN*G. Per a afegir experiència a la teoria, també participarà un membre que hagi participat en vagues relacionades amb el conflicte de cures i el treball feminitzat.

En la segona part de la taula rodona s'emportarà la teoria a la pràctica i es treballarà en grups de treball com organitzar-los i situar-los en la vaga del 30 de novembre. “Aquesta vaga cal organitzar-la, i nosaltres creiem que les joves tenen un paper molt important als pobles per a activar el moviment feminista i el moviment popular. L'objectiu és introduir a les joves en aquest xip”, resumeix Barañano. Es tracta de sortir reforçat de la convergència i d'aportar a la vaga des de la joventut.

Les noies* joves reflexionaran en profunditat sobre els efectes de l'actual sistema de cures en la Unificació i els organitzadors han destacat que la jove* travessa de forma “diferenciada”. “És clar que en els últims anys hi ha hagut un procés de privatització molt dur en les tasques de cura, i s'han tornat a incorporar a la família, la qual cosa ens afectarà tant ara com en el futur, i serem noies* joves les que ens farem càrrec d'aquesta custòdia, perquè, d'una banda, els homes no fan les seves tasques i, per un altre, perquè les institucions públiques no assumeixen les seves responsabilitats”, critiquen Ulazia i Barañano.

En la xarxa EHN*G tenen clar que els correspon organitzar a les noies joves per a bolcar-ho. “Les noies* joves ocupem moltes tasques gratuïtes i precarizadas perquè som dones. Fem classes particulars, cuidem als nens, estem en els campaments d'estiu, i no és casualitat que siguem nosaltres els qui estem exercint aquests treballs”. Enfront d'això, han reivindicat que venen a representar i articular propostes per a la revolució del sistema capitalista ciisheteropatriarcal, a organitzar col·lectivament les fractures i a “explotar les utopies”, i així ho han plasmat en la cançó de la Conciliació, realitzada al ritme de percussió pels músics Aka Boni i Julu: “La veritat és que el camí no ha estat fàcil / dona migrant i racializada. / On està l'Estat de les noves oportunitats? / Explota a qui no reconeix el treball de custòdia”.

Asterisc, espesfobia i decolonalidad

La qüestió del subjecte que va emergir en la Unificació de 2021 ha pretès donar-li una major centralitat en la de 2023, i la d'Asteris serà una de les tres taules centrals: el debat sobre el subjecte. Ulazia i Barañano afirmen que han tractat de veure quins temes poden ser objecte de debat i han portat a les conferències i tallers. Laura Galar i Itziar Reguero aprofitaran la xerrada sobre l'obesitat per a “articular estratègies gruixudes” i reivindicar la consideració dels cossos gruixuts com a subjectes polítics.

Pastora Filigrana oferirà una conferència sobre les mirades feministes decoloniales i Estitxu Garai parlarà sobre la comunicació feminista: “Són moltes les dones que comencen i duren poc en diferents fòrums d'opinió o tertúlies. Els homes són aquí, les dones passen per allí”, ha subratllat.

Maider Arregi i Nerea Valdes Infernua, membres de Biziriki, abordaran la problemàtica dels habitatges i parlaran sobre la lluita per l'ocupació. La terra també tindrà un espai a càrrec de Mirene Begiristain: “Des de l'agroecologia i el feminisme hem après que el salt es pot fer revisant models de militància i traslladant l'alimentació en el dia a dia al centre; no des d'una lògica de substitució, sinó des de la transformació”, avança. Ulazia i Barañano diuen que amb aquests temes han volgut recordar que més enllà del moviment feminista, en altres moviments també hi ha moltes feministes organitzades, criticant al moviment feminista, “cal tenir-les en compte i aprendre d'elles”.

Persones sobre l'escenari

També reflexionaran sobre el lloc que ocupen les dones en la creació i en l'escenari, com el taller de tècnic de so i la conferència Artistes feministes a l'escenari per a crear nous mons. Qui es porta damunt de l'escenari i qui no, perquè també és una elecció política. “Creiem que els espais d'oci que es creen són també espais de transformació. Qui posem sobre l'escenari, per què, amb quina actitud, quina música... influeix en l'ambient que es crea”, subratllen que també es fixen en això en l'elaboració del programa. Enguany estaran en l'escenari els grups Olatz Salvador i Punada, entre altres.

Barañano i Ulacia recorden que van arribar “molt febles” a la Unificació de 2021, perquè el moviment popular en general estava “molt fragmentat” per la crisi del COVID-19. Aquella va servir per a reactivar a les joves* i reactivar el moviment. “Enguany arribem a Batasuna sense perdre de vista tot això que el COVID va posar damunt de la taula, i un exemple és que el moviment feminista digués vaga general. Alguns treballs són més llargs, i encara que potser nosaltres hem oblidat el tema de COVID, algunes problemàtiques concretes segueixen aquí”.

Així mateix, en els dos últims anys s'han unit molts nous militants a la xarxa EHN*G, als quals l'organització ha convocat per a acudir a Usurbil com a punt de trobada de les seves veus i punts de vista.