La setmana passada, a Extremadura, diverses joves van denunciar que van compartir en les xarxes pornografia sintètica creada amb els seus rostres a través de la intel·ligència artificial. Les intel·ligències artificials són noves eines que tenim en la nostra societat, revolucionàries, i estan a disposició. A més, les intel·ligències artificials semblen tenir la capacitat de transformar l'espai digital i amb això la nostra societat.
Però estem preparats els éssers humans per a comprendre aquesta nova transformació i adaptar-se a l'objectiu d'una bona vida? Potser molts sí, però tots no. Sembla que el desenvolupament de les tecnologies no està adaptat a la maduresa de les nostres societats. En la mesura en què no tinguem societats fortes en valors, tant les tecnologies com els éssers humans continuarem repetint la violència i l'exclusió.
En les mateixes dates, vaig poder veure la “Trobada de Digitalització Sobirana en Educació” organitzat pel sindicat LAB. Es van compartir interessants reflexions com la d'Iratxe Esnaola: “En el model de digitalització que estem fent en l'educació no s'ha fet una reflexió profunda”. Reflexionar sobre les estructures creades pels éssers humans, tant públiques com privades, no és fàcil, fa que els sistemes es pareixen, i això ens fica en el compte. A més, ens orienta a prendre decisions que no sempre seran beneficioses per a tots.
Mentrestant, si no orientem la reflexió, qui pren les decisions? Amb quin objectiu? En moltes organitzacions, les decisions relacionades amb la tecnologia es prenen per comoditat, decisions assenyades que no donaran problemes. I sovint els tècnics, els cuidadors de sistemes, hem estat educats per a això. Però el món que vivim és tan complex que les tecnologies més còmodes s'han convertit també en tecnologia per a dominar les nostres vides, societats i pobles. Hem integrat la intel·ligència artificial de les empreses publicitàries en els nens, joves i famílies a través dels sistemes que hem incorporat a l'educació. No serà fàcil ni còmode, però hauríem d'aprofundir més en el nostre model de digitalització en educació.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.
Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]
Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]
Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]
Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]
A principis de mes, EH Bildu va dur a terme el seu III. Congrés a Pamplona. Es tracta, segons ha dit, d'un "congrés ordinari" que serveix per a treure "conclusions extraordinàries" o almenys així ho han recollit en la ponència Zutun, aprovada per unanimitat per la militància... [+]
S'acaba de celebrar a Madrid un congrés per a arquitectes que debatrà sobre la crisi de la professió d'arquitecte. Han diferenciat la forma tradicional de ser arquitectes de l'actual. En què es troba el tradicional? El de l'arquitecte èpic que apareix en la pel·lícula The... [+]
El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]
Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.
Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]
Baneukan lagun bat Porcelana Irabian lan egin zuena itxi zuten arte, eta jatetxe edo taberna batera joaten ginen aldiro kikara eta plateraren ipurdia begiratzen zituena pieza non egina zegoen jakiteko. Gauza bera egiten dut nik gauza zaharren azoketara joaten naizenetan:... [+]
Últimament cada vegada escoltem més que molts joves no tenim poder per a comprar un habitatge. A vegades sembla que no hi ha més temes, és cert que és un tema seriós. A mi, malgrat estar prop del 31, encara em falta una mica per a aconseguir l'habitatge que serà meva... [+]
Fa temps que un anunci em salta en el mòbil. Em promet que acolorirà el meu món. Amb aquesta aplicació podré comprar-la com un milionari. Productes barats, molt barats, fins i tot gratuïts. Han tocat en la diana del màrqueting que exigeix el moment històric sociològic... [+]
Badira kontzeptuak bolada batzuetan edonon agertzen direnak, mantra ere bilakatzen direnak. Berez positibo eta beharrezko moduan agertzen zaizkigu, eztabaida gehiegirik gabe eta haiei buruz ia pentsatu gabe. Iruditzen zait mantra horietako bat nazioartekotzea dela, jatorria... [+]
Sí, sí, així. No m'atreveixo a anar més enllà. Que és un pleonasme? Potser una tautologia? És possible, però en aquesta època que anomenen postveritat, els fets bàsics són necessaris. Mireu, si no, al poderós lema “Ez dona ez!”. Ja sabíem abans que això era... [+]
En 2021 comencem a escoltar les primeres notícies sobre el projecte Guggenheim Urdaibai… El diputat general, Unai Rementeria, ens va dir que sí o sí. Per a reforçar les seves paraules, va deixar “blindats” 40 milions d'euros quan es construïen els museus. Doncs bé! Es... [+]