A principis de setembre vaig tenir l'oportunitat de gaudir de la presentació del documental La rebel·lió de les flors a Barcelona. L'activista i líder Moira Millán va explicar la lluita de les dones del poble maputxe pels seus drets. Entre les onze iniciatives, el naixement de la pluriversidad em va omplir de curiositat, “universitat no, diversitat”, va repetir en veu alta Moira. Segons aquesta proposta, els coneixements que s'ensenyen habitualment en les universitats, les metodologies de recerca i les seves possibles aplicacions al llarg de la vida, s'han basat en models definits per Occident. En moltes ocasions, obviant les referències culturals d'altres països, i en la majoria dels casos, seguint la ideologia dels mercats, com si fos objectiu.

Aquest plantejament té algunes característiques d'interès. Entre altres coses, el valor que dona a la diversitat de l'origen del coneixement i, en particular, al coneixement que des de temps remots existia en els nuclis rurals, o a la mirada de col·lectius que a vegades estan marginats. Aquesta proposta suposa un diàleg, una mirada, una escolta i, amb calma, construir nous camins des de les reflexions col·lectives.

En el nostre cas, la Universitat del País Basc s'ha tornat a incloure en la prestigiosa llista de Xangai. Encara que l'any passat estàvem entre les 400 primeres universitats del món, enguany hem baixat alguns llocs. Cal destacar que aquest rànquing se centra principalment en l'impacte de la recerca. Si en els criteris d'avaluació es tingués en compte l'activitat docent, caldria veure l'aspecte que tindria la llista. I, per descomptat, un sap si aconseguiríem llocs en aquesta llista.

Les activitats de recerca, en general, tenen un major reconeixement respecte a les activitats docents. La competència de la denominada excel·lència entre universitats, com ja s'ha esmentat, està basada en la recerca. I no sols això, si algú vol avançar en la via acadèmica, a més de la tesi doctoral, és imprescindible tenir articles en revistes indexades per a l'avaluació positiva de les agències externes. A mesura que es van rebent les declaracions en la carrera de recerca, les hores de docència es redueixen d'alguna manera per a poder investigar amb major qualitat. Una espècie de premi. Curiosament, les escasses declaracions que es poden obtenir en l'ensenyament no tenen cap restricció en les hores de recerca.

En realitat, el drama que està sofrint l'ensenyament va en augment. Prova d'això és, per exemple, l'empitjorament de les condicions laborals de les persones que estan en substitucions en els últims anys; amb la interpretació que s'ha fet de la Llei orgànica del Sistema Universitari Espanyol, a més, la seva situació s'ha tornat encara més lamentable (la problemàtica s'ha exposat amb claredat en onze mitjans de comunicació). A més, l'elevat nombre d'alumnes en els primers anys de diversos graus dificulta garantir la qualitat de l'ensenyament. Tots aquests senyals posen de manifest que l'interès i la preocupació per aquest nivell d'ensenyament no són suficients.

Inevitablement, la manera d'ensenyar s'està convertint en més directiva, i hi ha pocs espais per a abordar col·lectivament els possibles dubtes, per a actuar amb calma des de nous punts de vista, o per a fomentar una visió crítica imprescindible en aquests espais. Afortunadament, el perfil de l'alumnat és cada vegada més plural, però la majoria de les vegades ens dediquem a donar l'esquena a aquesta diversitat, lamentablement. A més de la publicació internacional del que investiguem, l'emissió i difusió entre els nostres alumnes serà imprescindible per a construir entre tots una versió plural d'aquesta universitat.