Per la mateixa quota, els nois i noies de tindran un dia més d'entrenament cada setmana en clubs de futbol de diferents localitats. Acceptem tan tranquil·lament les discriminacions estructurals en l'esport. Imaginant si cada setmana tinguessin un dia menys de classe els alumnes que no treuen les millors notes de la classe? Tenim tan interioritzades les violències en el món de l'esport, que les que no acceptaríem en altres àmbits les considerem normals en l'esport. Durant aquest curs, tots els membres dels equips esportius disposen d'eines per a donar algunes voltes al tema, entrenar les mirades per a veure situacions de violència i intentar treballar un context de respecte segur.

De fet, el Govern d'Espanya va publicar en 2021 la Llei orgànica de protecció integral de la infància i l'adolescència davant la violència. Es desenvolupa de manera progressiva en diferents àmbits de la societat i està vigent des de l'1 de setembre a Guipúscoa, Bizkaia i Llaurava en l'àmbit esportiu i d'oci. La Llei orgànica regula aquest àmbit en els seus articles 47 i 48, i el Govern Basc i les tres diputacions, juntament amb altres experts i institucions, han elaborat un protocol basat en aquesta llei per a posar a la disposició dels equips esportius, i estan oferint formació i assessorament a tots els agents que intervenen amb menors: entrenadors de clubs esportius, mèdics, àrbitres..

Ens hem reunit amb Itsaso Nabaskues Laseras, un dels tècnics que ha treballat en el protocol. Explica la importància d'un context segur per a la pràctica esportiva: "L'esport és molt bo per al desenvolupament integral, la socialització, el cos i la ment. És imprescindible oferir als nens un context segur i positiu, especialment a edats primerenques, que els permeti practicar esport al llarg de tota la vida". De fet, per a Nabaskues, la principal conseqüència que poden tenir les microindarquías esportives és que els nens i joves abandonin l'esport: "Si hem viscut una situació difícil o de violència en un àmbit, segurament no voldrem tornar. Això és una conseqüència greu perquè els hàbits esportius es fixen a edats primerenques de cara a l'edat adulta".

"Les violències que es donen en l'esport estan molt naturalitzades"

Igual que en altres àmbits de la vida, en l'esport també es donen situacions de violència. La Diputació Foral de Guipúscoa va organitzar l'any passat una conferència de l'expert Montse Martí per a donar a conèixer les recerques existents en aquest tema (aquí llegim la crònica). Martí va explicar que en altres àmbits de la vida es dona més violència que en l'esport, però no obstant això no és petita la quantitat que es dona en l'esport: La recerca, en la qual van participar 1.472 persones, va posar de manifest que el 78% d'elles va viure almenys una situació de violència en l'esport. Segons el mateix estudi, la violència més freqüent (70%) és psicològica. I són més tolerats pels esportistes de rendiment. En paraules de Nabaskues, "després de conèixer aquesta recerca, aquesta llei és absolutament necessària. És imprescindible tractar el tema de la violència també en l'àmbit esportiu".

Què pensa de la violència en l'esport? Consideres normals comentar sobre el físic o obligar-lo a comportar-se lesionat? A l'hora de redactar el protocol bàsic a l'abast dels equips esportius, els tècnics han tingut en compte diferents tipus de violència: psicològica, física, sexual, no afectiva, sexual i d'abandó. En cadascun d'aquests àmbits, el protocol enumera des de la microindarquía fins a les conductes més violentes:

El tècnic Nabaskues, que ha treballat en el protocol, ha assenyalat que "en l'àmbit esportiu, un entrenador que crida està bé vist, sembla que té disciplina i fonament. En l'esport hi ha moltes microindarquías naturalitzades i interioritzades que no acceptaríem en un altre context".

El protocol inclou una sèrie de preguntes que cadascun dels agents dels grups esportius pot fer a si mateix perquè a través d'aquestes preguntes aprenguem a detectar situacions de violència i deixem de veure. De fet, tots els agents implicats en la lluita contra la violència són part activa del protocol: entrenadors, directors esportius, mèdics, àrbitres, pares, mares i menors i joves que practiquen esport:

Possibilitat que el protocol es quedi en el calaix

El forçat petó que Luis Rubiales va donar al jugador Jenni Bell com a president de la Federació Espanyola de Futbol i el testimoniatge del tennista Angelique Cauchy en el parlament francès posen el tema en primera línia. No obstant això, ningú et parlarà en el bar d'aquesta llei i dels protocols que ha entrat en vigor aquest curs en tots els clubs esportius. Les direccions i entrenadors dels equips esportius han rebut informació via email de l'administració, i molts d'ells ja han rebut formació específica sobre el tema.

Però Nabaskues ha subratllat que la clau és que els esportistes i les famílies sàpiguen que els clubs esportius han de treballar per llei la prevenció i la resolució de conflictes, i per a això compten amb eines com el protocol, les sessions de formació i l'assessorament. Si els pares i els menors esportistes desconeixen aquest fet, el protocol corre el risc de quedar-se en el calaix i seguir com estan les coses. Navascués: "El que estem demanant com a punt de partida és que els grups esportius es difonguin en les xarxes socials, que es col·loquin en la web, que es difongui en el grup de whatsap dels pares, que es col·loqui en la seu del club un quadre resum, que es comuniqui als nens a qui poden dirigir-se dins del club si viuen qualsevol tipus de violència...". Nabaskues té clar que només amb un curs a monitors i la difusió del protocol no se superarà la violència: "No serà fàcil perquè es dona una gran rotació en el món de l'esport. Som conscients que només ens hem posat en marxa i que també des de l'administració haurem de continuar treballant perquè això tingui un impacte real".

Nabaskues vol motivar als clubs esportius a tenir una actitud activa en aquest tema: "La visió de les persones que componen l'associació és fonamental: la sensibilització sobre aquest tema, la importància que cada grup dona a aquest tema... Sabem que en els petits clubs s'afegeix una nova tasca a la realitat quotidiana i sabem que suposa una càrrega de treball, un esforç. Però creiem sincerament que l'Administració continuarà oferint eines i que la participació de tots és imprescindible per a avançar en això. Som conscients que molts grups esportius tiren endavant gràcies al treball dels voluntaris i voluntàries, i aquests cursos de formació són gratuïts i en línia. Hem tractat de fer-ho el més fàcil possible, de manera que des del punt de vista econòmic i en qualsevol moment puguem connectar-nos des de casa".

Com actuar

A requeriment legal, els clubs esportius hauran de designar a un dels seus membres com a "Delegat de Protecció", sent responsable de promoure la detecció, tractar de canalitzar els problemes i complir el protocol. Per això, el primer pas per a qui percep una situació de violència és acudir a ella. No obstant això, Nabaskues ha volgut deixar clar que el delegat de protecció no serà jutge en els conflictes: "És el seu responsable quan coneix una situació d'aquest tipus, fer els passos establerts en el protocol i comunicar-lo a la persona corresponent. A les Administracions Públiques ens falta concretar com es durà a terme la recerca d'aquests casos i quina institució tindrà la potestat per a això".

L'elecció per part dels grups esportius del membre responsable "delegat de protecció" és fonamental: "Per als nens ha de ser una persona pròxima, empàtica, perquè si no no es comptaran les seves vivències". Diu Nabaskues que no n'hi ha prou amb donar un curs al delegat de Protecció i que en aquesta direcció l'administració ha de treballar a llarg termini: "La formació permanent per a aquesta figura és obligatòria. No és qualsevol tema, i seria bo crear un espai de trobada presencial de representants de suport per a compartir mirades, experiències i resoldre dubtes".

Per a aquells casos en què per raons justificades no s'alliberi la situació amb el Delegat de Protecció, els pares i els menors esportistes disposen també dels següents serveis públics d'assessorament formats en aquesta matèria: Som del teu Equip i Tu Digui-ho.

De moment no hi ha sancions

La present Llei orgànica no té encara desenvolupat l'apartat de sancions i el protocol posat a la disposició dels grups esportius tampoc especifica les conseqüències davant cada situació de violència: "La instrucció que es recull en el protocol és que si el 'delegat de protecció' té coneixement d'una situació de violència, el del seu Grup ha de dirigir-se al servei Gara i allí l'assessoraran sobre com actuar", explica Nabaskues. Diu que aquesta institució, vinculada al Govern Basc, està molt implicada en el tema i proposa eines o mesures als equips esportius: "Per exemple, posar a algú de suport a la persona que ha pogut cometre l'atac per a supervisar quin tipus d'accions realitza, o convidar-li durant unes setmanes al fet que no vingui fins que s'aclareixi el cas, o...".

L'equip tècnic que va desenvolupar el protocol està desenvolupant actualment el sistema de monitoratge. En paraules de Nabaskues, "el sistema de monitoratge és una manera d'avaluar". El Govern Basc obrirà una plataforma en la qual cada any el delegat de protecció de cada equip esportiu haurà d'incloure dades com, per exemple, les accions preventives dutes a terme, els casos de violència en el seu equip... "L'objectiu és fer un seguiment".

A pesar que en la llei no s'ha desenvolupat l'apartat de sancions, Nabaskues subratlla que l'administració pot: "Per exemple, pot rebre la seva subvenció en línies que els clubs esportius hagin d'acreditar la formació". Adverteix que els clubs esportius també poden fer moltes coses: "En els seus estatuts poden escriure quines conductes s'aprovaran o quin tipus de persones volen: els equips esportius poden triar quina plantilla, quines figures volen en el seu grup".

Abans d'encadenar-se en la lògica de les penes, un altre pas eficaç que poden donar els grups és tractar el tema amb els nens, nenes i joves menors, per a fer-los conscients de quins són les actituds violentes normalitzades fins a aquest moment i no donar-los legitimitat. Navascués: "És imprescindible que els nens i joves esportistes parlin sobre aquest tema. Explicar el tema, presentar amb precisió quines són les situacions de violència que no acceptarem i fer-les partícips per a no acceptar-les. Els nens veuen moltes coses en el dia a dia i tenen alguna cosa a dir". No és part de l'aprenentatge d'un esport aprendre a jugar amb esportivitat?

Més violència en l'esport de rendiment

Un estudi realitzat a nivell europeu (prevalença i característiques de les diferents violències contra menors en l'esport) ha demostrat que a mesura que augmenta el nivell esportiu augmenten les xifres de violència. Per què? Per a Nabaskues "té a veure amb la pressió sobre el resultat, sembla que tot val per a obtenir el resultat i és un context en el qual es produeixen moltes tensions. D'altra banda, amb l'entrenador passen moltes hores. Les pors també són majors per a l'esportista: si diu alguna cosa no li cridaran per a jugar, per exemple”.

Prova d'això és que en l'Estat francès, 600 esportistes han denunciat agressions sexuals: tennistes, patinadors, juderos, atletes... Les primeres denúncies daten de fa 20 anys, però moltes són actuals, 107 de la temporada 2020-2021. El 70% van ser dones i el 84% menors d'edat els qui van sofrir agressions.

En les últimes setmanes el parlament francès ha creat una comissió per a analitzar el tema i la tennista Angelique Cauchy ha comptat aquí el que ja ha denunciat en els tribunals: Als 12 anys, Andrew Geddes, el seu entrenador, va violar 400 vegades en dos anys.