Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Gris de Mañaria

  • A principis de la dècada de 1970, l'artista Robert Smithson va qüestionar l'art minimalista en voguen i va transmetre la idea que l'art es podia fer en el paisatge i en la pròpia naturalesa. Així, seguint aquesta idea de creació, diversos artistes van començar a realitzar preparacions en el terreny, traslladant els seus projectes, sortint de les galeries, museus i ciutats i traslladant-los a deserts, canons i pedreres. Entre ells es trobaven Richard Long, Walter de María, Christo o Michael Heizer. La intervenció artística en el paisatge o en la pròpia naturalesa es coneix com land art en la història de l'art, són obres transitòries i enormes quant a dimensions i recursos. En una pedrera abandonada de Mañaria trobem un projecte que s'alinea amb les idees d'aquest moviment, l'Espai d'Art d'Angurreta.
Joxe Amantegi.
Joxe Amantegi.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Com últimament m'ocorre moltes vegades, he conegut a través d'Instagram la recent inauguració de la intervenció artística de l'artista japonès Tanadori Yamaguchi (Nagoya, 1970) en una pedrera de Mañaria. L'excusa ha estat un exili i un matí plujós. Hem arribat a peu, després de passar un bosc humit i frondós, a la pedrera d'Angurreta. El treball dels homes i les mossegades de les màquines han menjat durant dècades carn pròpia de la naturalesa: era la primera muntanya, en la qual hi havia buits; abans estava completa i plena, en la qual es mostraven nus i absències. En els paratges del nostre entorn són moltes les explotacions que s'han dut a terme a la muntanya, tant en el passat com en l'actualitat, per a donar pas a les immenses infraestructures de dubtosa envergadura que suposen els temps moderns. Les restes d'aquestes extraccions són, per exemple, els fronts verticals aterrazados, les plataformes horitzontals, els canons artificials, els abocadors, les caleras i els petits edificis que es generen en els seus marges.

Des de la pedrera Angurreta, en el barri d'Aldebaraieta de Mañaria, s'explotava la pedra coneguda com a grisa mañaria o grisa de Mañaria, calcària de marbre amb tonalitat marró negrosa i vetes blanques. Pel que sembla, fins fa poc, aquest material era molt utilitzat com a element decoratiu per a la construcció d'habitatges i palaus de luxe, com a sòcols i pilars. La pedrera va romandre activa fins a la dècada de 1970 i una vegada finalitzades les labors d'explotació, aquesta zona extractiva de la mineria va quedar oblidada fins que l'escultor Victor Arrizabalaga li va donar una nova vida. L'artista que viu i treballa a Durango i Yamaguchi es van conèixer fa quinze anys en una exposició de grups organitzada a Lleó (Castella i Lleó), i fruit del diàleg constant que han mantingut des de llavors és el que avui han recollit en el projecte titulat La petjada del temps.

L'escultor Tanadori Yamaguchi va estudiar art en la Universitat de Kyoto i des de 1998 viu a Astúries. Està en contacte amb galeries i universitats i ha exposat les seves creacions allí i aquí. Expert en arts aplicades a la pedra, la pedra és la matèria primera de moltes de les seves escultures, per la qual cosa va rebre la invitació per a una intervenció artística en una pedrera. Per a la pedrera Angurreta, ha presentat una creació composta per quatre escultures que s'han dedicat al site specific o espai. En el paisatge gris i geomètric de la pedrera ha creat formes polièdriques d'alumini que es fusionen entre roques de gran escala i s'integren en el paisatge natural. Les escultures, d'estructura interna d'acer i escorça d'alumini, les ha realitzat en el taller d'Arrizabalaga i les ha col·locat entre blocs de roca, formes entremaliades que escapen de les parets verticals i rectes de la pedrera.

En encarregar a Yamaguchi aquest treball li van posar tres condicions: no podia moure blocs de pedra; l'obra hauria de relacionar-se amb la història de la pedrera i mantenir viva la memòria de la pedrera. Amb aquestes tres condicions neix el projecte La petjada del temps. L'artista ha portat la textura rugosa dels blocs de pedra a làmines d'alumini, per a això en l'estudi d'Arrizabalaga ha aixafat les làmines contra una pedra perquè la textura de la pedra s'imprimís en material brillant. Al contrari del que ocorre amb els blocs de pedra pesats de la pedrera, i en contra del que les escultures representen a primera vista, les escultures són àgils, perquè estan buides per dins; sense carn, en aquest cas tot és os i pell. El llarg i abrupte poliedre, de tres, quatre i cinc costats, que Yamaguchi ha situat en la part alta d'Angurreta, segueix la silueta de la muntanya Eskubaratz, que se separa del pujol d'Urkiola que tenim davant, com un quadre amb dos plans separats.

Aquest paisatge rocós de Mañaria, en si mateix i atesa la disposició pròpia dels grans blocs de pedra, té la seva pròpia bellesa: es mostren formes espirals, s'observen composicions harmòniques i els espais buits tenen una gran capacitat d'atracció. Hi ha una atmosfera d'ordre que domina tot això, amb l'encant del que podria ser un jardí. Quan ens acostem als blocs de pedra observem els efectes de l'activitat extractiva trepitjant sobre la superfície dels grans blocs de pedra. Alguns blocs tenen línies horitzontals perfectes, són mossegades que es dirigeixen cap a l'interior del serrat amb fil helicoidal d'acer. La carn de la pedra queda a la vista, una pell interior d'un gris més clar, la vena, oberta per la meitat. Li passem la mà per damunt, com si poguéssim alleujar el dolor d'aquesta ferida.

En general, la pràctica artística de Yamaguchi està directament relacionada amb la naturalesa i el paisatge que envolta. Com en aquest cas, el bonic és veure com el sol, la humitat o la pluja afecten directament les peces, com van transformant aquestes peces i si les restes de la naturalesa queden marcats en la superfície de l'escultura. La marca de l'home en aquest espai natural del passat deixarà una petjada eterna en la creació de l'home per la naturalesa. Així mateix, aquesta instal·lació serà testimoni del pas del temps i la forma polièdrica encadenada unida a les terrasses de la pedrera ens oferirà l'oportunitat de realitzar una nova lectura de l'espai abandonat, mostrant la temporalitat.

Han dissenyat un interessant recorregut per la pedrera, travessant grans blocs de pedra i les escultures de Yamaguchi, caminant és un passeig fàcil. Aquesta instal·lació, situada en la naturalesa, ofereix a més excel·lents vistes dels paratges d'Urkiola. Sens dubte, és l'excusa perfecta per a gaudir d'aquest racó natural.


T'interessa pel canal: Eskultura
Mor l'escultor Koldobika Jauregi als 64 anys
Conreat en disciplines artístiques molt diverses, tant al País Basc com a nivell internacional, el seu fill, natural d'Alkiza, ha mort aquest diumenge amb un atac al cor. Va ser un dels fundadors del museu Ur-Mara, també va participar en la creació de l'espai Thoreau i va... [+]

100 anys del naixement de Nestor Basterretxea: mirant al món des de la finestra, però amb les finestres tancades
Avui compliria 100 anys Nestor Basterretxea (Bermeo, 1924 - Hondarribia, 2014). Va destacar en onze obres i va parlar onze vegades amb ARGIA. Portem aquí alguns passatges interessants.

2024-02-20 | Hedoi Etxarte
Sobre la necessitat de ser Chillida
A costa del centenari del naixement d'Eduardo Chillida, els mitjans de comunicació de totes les ideologies han dominat les hagiografies i no s'ha fet cap esment a la seva “joventut falangista ultra i radical”.

“El nostre poble és matriarcalista i he volgut donar una altra identitat a les escultures”
Xabier Santxotena Alsua (Bozate, 1946) és escultor. La seva eina és la fusta i fabrica peces gegants. En aquests moments es dedica a reconèixer a les dones a través de les escultures. Presumeix d'esgota, “el gremi o col·lectiu de la fusta”. Jorge Oteiza va ser... [+]

Sol·licitud de dipòsit “permanent” a Navarra
El togatus de Pompelu està exposat en el Museu de Navarra en l'últim any, però ha perdut la seva pista durant molts anys. Descobert en el Casc Vell de Pamplona fa 128 anys, ha estat durant uns anys en el dipòsit d'un milionari mundial i la seva propietat és en l'actualitat d'un... [+]

& '97; De cap, de cap!

La cerca, la cerca contínua d'un camí, implica descobrir el que no volem ni esperem. Un artista ha d'alimentar aquesta apetitosa cerca si vol mantenir viu el seu esperit. La seva carrera també necessitarà una gran caparrudesa. Buscar nous camins, destapar i ampliar la seva... [+]


Ertibil 22

Em sorgeixen contradiccions davant concursos artístics. D'una banda, situen a artistes i obres d'art dins de la dinàmica de la competitivitat, deixant de costat el caràcter transformador i col·lectiu de l'art i situant-les dins de les lògiques mercantilistes, però no pot... [+]


Un lloc per a pensar
Jorge Oteiza va decidir en 1957 abandonar la pràctica escultòrica i iniciar l'activitat social i política de l'artista, reivindicant, entre altres coses, la necessitat d'innovar l'ensenyament artístic i el reconeixement de la funció social de l'art. L'exposició Un lloc per a... [+]

2022-01-31 | Leire Artola Arin
Euskaldunen kontrako pintaketak egin dituzte Baionako Nestor Basterretxearen eskulturan

Eskuin muturreko ekintzaileei leporatu diete eskultura bandalizatu izana: Hau kaka euskalduna da idatzi dute frantsesez, eta Heil pepito agur nazia margotu. Jean-René Etxegarai auzapezak jakinarazi du salaketa jarriko dutela. Gainera, Frantziako Alderdi Komunistaren... [+]


Per Basterretxea

En la Plaça dels Furs de Vitòria-Gasteiz apareix una nova escultura metàl·lica que dona la benvinguda a l'exposició de Nestor Basterretxea (Bermeo, 1924 – Hondarribia, 2014). L'exposició reuneix més de 300 obres creades per artistes de diferents àmbits, com ara cartells,... [+]


2021-09-20 | ARGIA
Fiskaltzak artxibatu egin du LABek Hondalea artelana eraikitzeko kontratazioez jarritako salaketa

LAB sindikatuak Donostiako Udalaren aurka salaketa jarria zuen, Santa Klara uharteko itsasargian Hondalea eskultura lanerako kontratazioari lotuta. Sindikatuak irregulartasunak salatu zituen. Donostiako Udalak ohar baten bidez jakinarazi duenez, Gipuzkoako Fiskaltzak ez du... [+]


2021-09-15 | Unai Brea
Ana Laura Aláez. Artista
“La societat s'obstina que l'art tingui un efecte immediat, i no és així”
Escultor de “estètica radical”, afirma Wikipedia. De fet, Ana Laura Aláez (Bilbao, 1964) utilitza materials i punts de vista insòlits en el seu treball. Fins al dia 26, en l'Azkuna Zentroa de Bilbao, “Tots els concerts, totes les nits, tot buit” (Tots els concerts,... [+]

2021-09-09 | Reyes Ilintxeta
"Aquí tenim costum de demanar als artesans que baixin el preu, però no a Iberdrola"
És un artesà i artista que diu que som aigua i mineral. Massa artesà per als artistes i artista per als artesans. Sent proximitat i protecció entre les pedres, com en la cova. Realitza cantería contemporània. Al mateix temps, li agrada especialment les obres d'art... [+]

2021-07-18 | Peru Iparragirre
Hondalea
Hustutako itsasargi bat turismoari

Ekainaren hasieran zabaldu zuten Santa Klara uharteko (Donostia, Gipuzkoa) itsasargi zaharberrituaren atea. Barruan, Cristina Iglesias artista donostiarraren eskultura: Hondalea. Denbora gutxian agortu ziren artelana ikusi ahal izateko txartelak, museoaren eta eskultura... [+]


En el ventre d'una balena
Selma Huxley (1927-2020) era historiadora i investigadora canadenca. Des que va escoltar per primera vegada un amic que Euskal Herria va mantenir durant segles una relació transoceànica amb Terranova, la seva recerca es va centrar en una altra adreça: Va instal·lar en la... [+]

Eguneraketa berriak daude