En aquesta obra abstracta destaquen quadres de gran format en els quals apareixen elements repetits, com a cercles concèntrics, ovals i espirals. Quant als temes, predominen els aspectes metafísics: el cosmos en el seu conjunt, el naixement del món i les dualitats (matèria i esperit; femení i masculí). Les formes circulars i espirals simbolitzen l'evolució humana, mentre que el color groc i el blau simbolitzen a l'home i a la dona. Els símbols són accessos a altres dimensions.

Hilma, que sempre vestia les seves pintures de negre, pintava sota les ordres de les grans entitats del món. Per a això, treballava com medium en programes d'espiritisme al costat d'altres dones artistes. En aquestes reunions espiritistes, els surrealistes van experimentar amb les tècniques més freqüents d'escriptura i dibuix automàtic. En morir la seva germana petita de 10 anys, va despertar la seva afició per les ciències ocultes. Així, a més de conèixer a persones entusiastes de la tradició espirituista, va participar en grups espirituals com Teosofia, Rosekreutz i Antroposofia.

Segons l'ensenyament bàsic de l'associació teosófica, totes les religions tenen una “veritat comuna” que està en l'essència de cada religió. També Hilma va perseguir aquesta veritat comuna, combinant pintura i espiritualitat. En paraules del pintor, “la vida es converteix en farsa si no serveix per a la veritat”.

Hilma va morir en 1944 a causa d'un accident de cotxe. Però abans “va notar” la seva mort, que va somiar durant diverses nits amb el sinistre: un accident de cotxe en una carretera forestal, mentre una taca negra li cobria la mirada i la seva mà relliscava del volant del cotxe platejat. En 2024 es compleix el 80 aniversari de la mort del pintor suec.

“Bostak” L'Hilma
va començar a pintar des de petits, sobretot paisatges, fascinats per la naturalesa. Conscient de la passió de la seva filla per l'art, els seus pares la van enviar a l'Escola Politècnica d'Estocolm. Un any després, la seva germana petita va morir de grip, per la qual cosa se li va florir la curiositat per l'espiritisme que llavors estava en el bogie. Així mateix, va començar a llegir apassionadament els textos d'un dels fundadors de l'Associació Teosófica Madame Blatavsky i a participar en la Societat Teosófica d'Estocolm.

Amb la intenció de continuar la seva carrera artística, en 1882 va estudiar en l'Acadèmia Real de Belles arts, on va conèixer a una altra artista que seria fonamental en la seva carrera: Anna Cassel. Una vegada acabats els estudis, Anna i Hilma van decidir traslladar les seves inquietuds artístiques i espirituals a un altre nivell. Així, en 1887, van fundar el grup De Fem (“Bostak”) al costat d'altres tres dones artistes: Cornelia Cederberg, Sigrid Herman i Mathilda Kilsson.

El grup es reunia tots els divendres per a “contactar amb éssers espirituals de l'altre món”. En aquestes sessions van experimentar amb dibuix i escriptura automàtica. Doncs bé, les anotacions i esborranys provocats per aquests automatismes van ser fonamentals en l'obra artística d'Hilma, que traduïa els missatges ocults en pintures.

Aquests missatges eren enviats per les més altes entitats espirituals i també van rebre en els seus plecs els noms d'aquests éssers de l'altre món: Clement, Gregor, Anandas, Amaliel i Amalius. El missatge dels mestres era clar: havien de guardar els dibuixos que creaven en les sessions. “(…) Els nostres són quadres heterogenis ondulats que hem de conservar perquè esperen els ulls i les orelles dels qui algun dia podran aprendre un bon encàrrec”.

L'art espiritual
va perdurar fins a 1907, i les seves notes, dibuixos i textos van resultar imprescindibles per a dur a terme l'obra abstracta d'Hilma, que pintava a través dels automatismes apresos en aquests programes espiritistes com un pintor medium. Segons l'artista, “les obres d'aquesta època van ser de mi, sense dibuixos previs”.

L'obra més destacada d'aquesta època és la pintura al Temple (1906), dedicada a les Taules dirigides al seu guia Amaliel, composta per 193 quadres. Segons Hilma, va treballar com medium en aquesta obra, a les ordres del mestre Amaliel, que li parlava des de dalt. És un treball monumental, innovador i excepcional que va catalogar en sèries i grups. S'aborden temes com el desenvolupament i l'aparició del món material, la gènesi de la matèria des de l'esperit, les etapes de l'evolució humana, la dualitat de la matèria i de l'ésser humà, etc.

Aquesta gegantesca obra va ser guardada en secret per l'artista. Així, un dels pocs que va veure quadres per a la divinitat va ser Rudolf Steiner, fundador de la Societat Teosófica Noruega, en 1920, quan va morir la seva mare Hilmari. Steiner va tenir una gran influència en el creador i li va demanar que conservés els quadres durant 50 anys, ja que el món no estava preparat per a veure aquestes obres, que van acabar sent només 20 anys. Al mateix temps, va qüestionar la capacitat medium d'Hilma i va provocar que l'artista s'enfonsés en la depressió. Va romandre una dècada sense pintar.

Hilma no es va casar i no va tenir fills. Va morir en 1944, als 82 anys d'edat. El seu nebot Erik af Klint va ser qui va rebre el llegat de 1.000 quadres i 100 quaderns. Va complir les indicacions d'Izeko i va conservar tota la seva obra en un rafal durant 20 anys, fins que la va donar a conèixer en 1986, a través d'una exposició en el Museu de l'Art de Los Angeles (els EUA), The Spiritual in Art: Abstract Painting 1890-1985 ("L'espiritualitat en l'art: la pintura abstracta 1890-1985").

Hilma af Klint va representar, al costat del català Josefá Tolrà, els estatunidencs Marjorie Cameron i el britànic Madge Gill, la tradició de les pintores mèdiques que han superat el segle XX. Aquestes dones van aprofitar l'espiritualitat per a fer realitat el seu art, però també la van convertir en una actitud digna per a fer front a les seves vides.