La cançó Izarren hutsa de Mikel Laboa l'he portat a aquesta columna diverses vegades, perquè és una lletra plena de saviesa, una àmplia cançó entorn de la relació entre humanitat i cosmos. Hi ha una part en la qual es parla de pobresa: "Qui no ho té sap bé el bo que és tenir-ho, l'home viu sempre intentant satisfer les seves necessitats".
En 1990, la filòsofa Adela Cortina, catedràtica de Política Ètica i Filosofia en la Universitat de València, va crear la paraula aporofia. He llegit en Wikipedia que és una paraula que prové del porus grec i que significa pobre, per la qual cosa la paraula aporofobia denotaria la por a la pobresa. Segons Adela, la por real dels éssers humans és que les seves "mancances" a l'hora de jugar amb els altres individus ens contagiïn –la "manca" entre cometes, perquè és molt relatiu i cadascun està relacionat amb el lloc on ha crescut i amb la concepció del món de la col·lectivitat que té interioritzada–. Així, intentem evitar els retrets de les persones per a formar part de les nostres societats. Volem deixar enrere les nostres mancances originàries per a tenir una bona vida en la nostra societat. Però en les societats humanes, per a tenir oportunitats cal comptar amb el consentiment dels altres, per a fer-los entendre que ha deixat enrere aquestes mancances. En definitiva, el reconeixement implica oportunitats: treball, amics, compte, participació, benestar...
Com i on expressar que la teva vida és bona per als qui poden orientar les oportunitats en la teva vida? Que pot ser acceptat? En l'última dècada, moltes persones hem trobat lloc en les xarxes socials per a expressar la nostra utilitat, per a compartir una bona imatge de les nostres vides. Però el que en principi semblava una oportunitat té avui un nou aire i últimament sembla una obligació. Qui té una bona vida també sent la necessitat: qui té molt mostra les seves bones oportunitats i qui no té mostra una ficció sobre la seva vida per a sentir-se part d'aquest món. En la plaça digital estem creant la il·lusió que tot va bé, en l'àmbit digital l'aporofobia està molt viva, no volem veure la pobresa. Hem creat ficcions socials per a negar necessitats?
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]