La cançó Izarren hutsa de Mikel Laboa l'he portat a aquesta columna diverses vegades, perquè és una lletra plena de saviesa, una àmplia cançó entorn de la relació entre humanitat i cosmos. Hi ha una part en la qual es parla de pobresa: "Qui no ho té sap bé el bo que és tenir-ho, l'home viu sempre intentant satisfer les seves necessitats".
En 1990, la filòsofa Adela Cortina, catedràtica de Política Ètica i Filosofia en la Universitat de València, va crear la paraula aporofia. He llegit en Wikipedia que és una paraula que prové del porus grec i que significa pobre, per la qual cosa la paraula aporofobia denotaria la por a la pobresa. Segons Adela, la por real dels éssers humans és que les seves "mancances" a l'hora de jugar amb els altres individus ens contagiïn –la "manca" entre cometes, perquè és molt relatiu i cadascun està relacionat amb el lloc on ha crescut i amb la concepció del món de la col·lectivitat que té interioritzada–. Així, intentem evitar els retrets de les persones per a formar part de les nostres societats. Volem deixar enrere les nostres mancances originàries per a tenir una bona vida en la nostra societat. Però en les societats humanes, per a tenir oportunitats cal comptar amb el consentiment dels altres, per a fer-los entendre que ha deixat enrere aquestes mancances. En definitiva, el reconeixement implica oportunitats: treball, amics, compte, participació, benestar...
Com i on expressar que la teva vida és bona per als qui poden orientar les oportunitats en la teva vida? Que pot ser acceptat? En l'última dècada, moltes persones hem trobat lloc en les xarxes socials per a expressar la nostra utilitat, per a compartir una bona imatge de les nostres vides. Però el que en principi semblava una oportunitat té avui un nou aire i últimament sembla una obligació. Qui té una bona vida també sent la necessitat: qui té molt mostra les seves bones oportunitats i qui no té mostra una ficció sobre la seva vida per a sentir-se part d'aquest món. En la plaça digital estem creant la il·lusió que tot va bé, en l'àmbit digital l'aporofobia està molt viva, no volem veure la pobresa. Hem creat ficcions socials per a negar necessitats?
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]
Mundu mailako ekonomiak gorakada nabarmena izan zuen COVID-19aren ostean. Orain, baina, gorakada hori agortze-fase batera heldu den zantzuak agerikoak dira, krisi klimatikoak nabarmen baldintzatuta: munduko potentzia nagusien ekonomiaren hazkunde-tasa murrizten ari da,... [+]
Nire lehendabiziko poema liburua argitaratu nuenean errezitaldi bat ematea eskaini zidaten unibertsitate batean. Musikariak dirutan kobratu zuen eta niri Jorge Oteizari buruzko liburu bat eman zidaten, hartu ez nuena, baneukalako etxean. Horixe izan zen onartu ditudan eskaera... [+]
Ekainean jarri du martxan Bilboko Udalak Emisio Gutxiko Eremua, irailera arte isunak jartzen hasiko ez bada ere. Neurri horrek auto zaharren sarrera mugatuko du Bilboko zabalgune burgesera astelehenetik ostiralera. Hasiera batean 2000. urtea baino lehen matrikulaturiko... [+]
Badirudi hamasei urteko semea buruhauste handirik gabe ari zaigula batxilergoaren ondotik jarraituko duen bideari buruzko gogoetak egiten. Batean, batxilergoko gai berezien hautaketari buruz hitz egiten digu, bestean, egin beharko dituen pausu administratiboei buruz, galderarik... [+]
Kapitalismoan lana salgai bat da, beraz, ohiko ekonomialarien pentsamoldea jarraituz, eskaintza eta eskariaren arteko orekak bai prezioa, bai kantitatea erregulatu beharko lituzke. Agerikoa denez, hori ez da errealitatean betetzen. Emango balitz, lan harremanak leherraraziko... [+]
Zutabe hau idazteari uko egin behar nioke, baina berandu da. Hauteskundeak izan dira Frantzian. Non dago Frantzia? Bai, hemen goian, iparraldean; baina, munduan, ez dakit oraintxe non dagoen Frantzia, noren zer den. Eta ez dakit noiztik begiratzen diodan ia soilik... [+]
A pesar que en les últimes dècades s'han produït avanços significatius en alguns àmbits i zones del procés d'euskaldunización, en les administracions públiques el basc s'enfronta a seriosos obstacles i amenaces. A més de l'ofensiva contra el basc que s'està desenvolupant en... [+]
La Federació Navarresa de Municipis i Consells neix amb l'objectiu de "protegir i promoure els seus interessos compartits i l'autonomia local". En breu se seleccionarà un responsable de comunicació que haurà de dominar el castellà i el basc.
Perquè el PSN-PSOE ho rebutja... [+]
Fi de curs. El professor en la seva solitud. Li imprimeix el ritme de la reflexió que el soroll fa en la tracció del tren: ha valgut la pena el treball realitzat enguany? Extenuat, pensatiu, recorda les paraules del seu amic: “Txo, els professors no teniu dret a queixar-vos... [+]
Arriba l'estiu i amb ell les festes populars de pobles, barris i ciutats. Les festes sempre han estat refugi de reivindicacions socials i polítiques, de relacions veïnals i d'eufòria popular. Prenen els nostres carrers i durant uns dies són un exemple d'autogestió, de... [+]
Qui ens ordena...?
El Govern Basc s'acaba de constituir i la consellera d'Educació serà Begoña Pedrosa. Sent viceconsejera en la legislatura anterior i sent una de les fundadores de la nova Llei d'Educació aprovada el mes de desembre passat, ens està permès plantejar... [+]