En els mitjans de comunicació hem escoltat una vegada i una altra que hem passat l'Ajuntament més càlid i entre els quals han estat en terres al sud d'Euskal Herria, quina calor! La sequera i la calor asfixiants de l'any passat no es repeteix enguany, el nostre camp i els nostres boscos gaudiran més del començament de curs. Però l'augment de la temperatura del planeta, sigui o no més evident, sigui o no més greu, està ocorrent. Un altre debat és què provoca l'escalfament del planeta i com afecta o adapta a la nova climatologia.
A nivell domestico, les novetats climatològiques estan adquirint presència. Recentment, en les reformes de les cases hem notat la preocupació de molts: encara que a les nostres cases mai hem viscut l'aire condicionat o la instal·lació de ventiladors fixos, els episodis de pernoctacions asfixiants i repetits, més les prediccions crítiques, qüestionen la tradició de les cases. En les rehabilitacions de les cases de Barcelona no hi ha plantejaments sense aire condicionat, no hi ha cuestionaje, l'aigua calenta o el mateix grau de necessitat que la calefacció. Però en el nostre cas és una gran novetat. Es diu que la venda de ventiladors d'aire és alta, senyal de periodicitat, però si la necessitat de refrigeració de l'habitatge aconsegueix el nivell d'instal·lació, la situació serà un clar símptoma d'un canvi. Les instal·lacions de les llars sempre queden obsoletes amb el temps, ja sigui per renovació tecnològica o per exigències d'un major nivell de seguretat de les instal·lacions. La influència de la climatologia en l'arquitectura de les cases no té respostes arquitectòniques.
La climatologia ha deixat ja la seva petjada a les ciutats: la creació d'espais de protecció climàtica. En algunes capitals, les biblioteques o centres culturals s'han considerat com a espais de protecció climàtica per a albergar resguards de calor. Una altra funció que portarà la cultura al nucli urbà. A les ciutats del Mediterrani, a més, s'estan creant parcs de butxaques, com a zones verdes refrescants. Si l'estat de les cases es fes sostenible, potser la ciutat ens protegeix en els búnquers de frescor.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
He buscat la paraula en Wikipedia i ho he entès així: la burocràcia és una metodologia per a racionalitzar la realitat, per a reduir-la a conceptes que facin més comprensible la realitat. El seu objectiu és, per tant, comprendre i controlar la pròpia realitat.
Una de les... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]
Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]
L'escriptor Juan Bautista Bilbao Batxi treballava en un vaixell i enviava les cròniques dels seus viatges al diari Euzkadi. Gràcies a això, comptem amb interessants cròniques de principis del segle XX a tot el món, en basc. Al juny de 1915 va fer una petita parada a... [+]
Antzokiko argiak piztu dira. Diskretuki, pasabideetan nabil: emanaldi eskolarra hastear dago. Gazteak korrika doaz beraien eserlekuetara, bizi-bizi eta alai. Ateraldiak askapenaren zaporea du, baina askatasun sentsazio hori gaztelaniaz edo frantsesez mintzo da. Goiz honetan,... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]