En la cornisa que s'esfondra any rere any, superem amb cresal. A les platges teníem la preocupació de trobar un lloc on es propagués el teló, donar voltes en els corrals fins que la pell s'arrugués en l'aigua. Havíem de baixar els ossos llunyans, les muntanyes i els llocs on es disputen les nàusees; fa uns anys, en un estiu tenien petjades de neu i gel, i avui ens loriamos davant les muntanyes nues que es calcinuen al sol. Allí, on les prades eren extenses i verds, són camps secs i grocs tan allunyats del que ara sembla la vista. Els camps de blat de moro d'Anartea, Landes i Biarnoa van romandre frescos, regats, com en el colom i els barris van començar a construir la pizina, obtenint el permís, encara que vivien a dos quilòmetres de la platja. En lloc de pensar amb sorra, preferim cremar un cigarret mirant al capvespre que anar a la imposta del compostador. Passem bé uns dies gastant diners, fent-ho més lluny de la perifèria de la seva xilo, sense preocupar-nos per la situació dels treballadors precaris del nostre servei, i llogant un pis sense arruïnar si algú faltava. Passem l'estiu com tots, les ulleres negres de matinada al capvespre, en pau i en flor.
Això també és un problema, perquè vivim sense canviar, sense urgències, sense importacions de l'endemà, com si la vida estigués assegurada per sempre, com si no estiguéssim en el llindar del futur. Per què no canviem tant? Per què fem les coses com sempre, com tots, com si no hi hagués urgència? No obstant això, el 80% de la població creu compartir preocupació pel medi ambient.
Quines conseqüències tindria veure a Tom Cruise en l'eliminació dels plans de governs i lobby, immersos en una lluita contra els mega-business?
La urgència no la nega, però a penes varia. I jo crec que encara no tenim suficient por, que és que no tenim una proposta per a canviar un racisme, i que no tenim cap proposta per a això. Seguim semblances perquè no es fan cites ni propostes serioses. En les sessions informatives que se'ns han realitzat, així com en totes les ficcions i temps que se'ns proposen, apareixen imatges catastrofistes, tot un foc i fam, tot és regla, i com a colofó de les mateixes només es parla de la destrucció de la societat. Per contra, veiem poques cites positives i poca pedagogia a favor del canvi.
Al fil de la sèrie Squid Game, es van saltar les vendes de sabates senzilles i es va passar de moda el vestit esportiu més lleig. Quan Brad Pitt beu cafè (produït en càpsules contaminants), augmenta la venda de la marca i el consum de cafè fins a un 20% amb un any. Què pot passar si una sèrie o publicitat d'aquest tipus fes referència a un nou model de vida? Si aparegués l'ús de compostadores en els videojocs o els sistemes de reutilització de l'aigua s'integressin com una cosa corrent en Netflix? Quines conseqüències tindria veure a Tom Cruise en l'eliminació dels plans de governs i lobby, immersos en una lluita contra els mega-business? No seria més beneficiós presentar un país que ha posat de debò la transició que l'aparició d'escenaris nefastos? No hauria d'integrar aquestes veus el govern francès més que criminalitzar els moviments a favor del medi ambient i dels nous models de vida?
Sempre es deixen per a demà menysprear els reptes i alertes que ja són d'ahir. Per tant, com sabrà quin és el model que un ha de desenvolupar, si se li demostra que anem contra la paret, que els que s'aixequen són delinqüents i que la qualitat de vida està marcada per l'índex de consum?
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Antzokiko argiak piztu dira. Diskretuki, pasabideetan nabil: emanaldi eskolarra hastear dago. Gazteak korrika doaz beraien eserlekuetara, bizi-bizi eta alai. Ateraldiak askapenaren zaporea du, baina askatasun sentsazio hori gaztelaniaz edo frantsesez mintzo da. Goiz honetan,... [+]
He buscat la paraula en Wikipedia i ho he entès així: la burocràcia és una metodologia per a racionalitzar la realitat, per a reduir-la a conceptes que facin més comprensible la realitat. El seu objectiu és, per tant, comprendre i controlar la pròpia realitat.
Una de les... [+]
Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]
Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]
L'escriptor Juan Bautista Bilbao Batxi treballava en un vaixell i enviava les cròniques dels seus viatges al diari Euzkadi. Gràcies a això, comptem amb interessants cròniques de principis del segle XX a tot el món, en basc. Al juny de 1915 va fer una petita parada a... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Zenbait estatistikak berretsi dute begiak hondar urteotan ikusten ari zirena: gimnasioak (eta estetika-zentroak eta nolako-edo-halako-terapia eskaintzen duten negozioak) nabarmen ugaldu dira gurean. EITBk plazaratutako datu bat emateko: EAEn 2010-2019 urteen bitartean, zazpi... [+]