El 23 de juny el centre cultural feminista Sinsorga de Bilbao va obrir les seves portes. Quan i com sorgeix el projecte?
La idea de crear alguna cosa és antiga. La veritat és que Irantzu Varela tenia el seu despatx en l'edifici situat enfront de la seu de Pikara Magazine. Amb el temps vam tenir clar que no tenia sentit mantenir els dos locals i que, sens dubte, el millor era estar junts. A poc a poc comencem a donar forma a la idea, mirem també alguns locals, però la idea va quedar anul·lada. Un dia, quan vaig sortir de la Plaça Nova de Bilbao, vaig veure l'edifici de front i vaig tenir clar que havia de ser allí. Així va ressuscitar la idea.

Vaig llegir en una entrevista que volíeu crear un lloc on us agradaria anar a vosaltres. Troba a faltar referents i espais com el Sinsorga?
No crec que faltin, perquè sempre hem tingut refugis i refugis feministes. A vegades han estat més clandestines, altres més visibles, però sempre han estat a Bilbao i en altres llocs de l'Estat espanyol: Raposa a Barcelona i Ovella Negra a Madrid, per exemple. És veritat que normalment hi ha espais més petits en comparació amb la bilbainada que hem creat…

Sinsorga és un espai per a fomentar la cultura i el pensament feminista. Com ho gestionaran i què ofereix el projecte? L'edifici
consta de quatre plantes i en cadascuna d'elles es poden trobar diferents ofertes, una timba, una botiga i molts espais per a projectes i abonats. La timba és gestionada per tres servidors i un responsable per a garantir l'oferta diària. El menjar la porta la cooperativa Sustraia i nosaltres l'oferim en el local. La botiga, de moment, la gestionem Irantzu i jo, i en ella es poden oferir productes elaborats per dones i marques amb criteris feministes. I en la zona d'abonats, a canvi d'una quota anual, es poden utilitzar diferents espais.

Abans l'edifici va ser una botiga de vestits de matrimoni i ara, gràcies a les aportacions de prop de 300 persones, s'han convertit en un centre cultural feminista de quatre plantes. El repte era que els responsables de l'obra fossin dones. Com ha estat el procés? Ha estat
bastant difícil. Més d'un ens va avisar que anava a ser així i ho hem comprovat. No ens ha costat especialment trobar dones que volien participar en el treball veïnal; el més difícil ha estat trobar un equip per a treballar en les condicions exigides per la llei. Ha estat desesperable, no sols l'obra en si mateixa, sinó tot el procés. Passem molts mesos parats: l'arquitecte estava fent el seu treball en contacte amb l'ajuntament, però no podia fer res. El procés ha estat penós.

D'aquest procés han creat també un documental.
Des que comencem a treballar en el projecte de Sinsorga, Irantzu i jo vam tenir clar que probablement els dos som periodistes, que era important explicar la història perquè la creació de relats és fonamental. Parlem amb els amics d'Al Bord Films, que han convertit la idea inicial en un producte amb més personalitat. Va més enllà d'explicar com ha estat el procés. No puc avançar massa, es publicarà en 2025.

Aquestes setmanes de sinsorga oberta podreu comptar més d'una curiositat, no?Un
d'ells ho explicarem en el documental, l'haureu de veure! No obstant això, hem tingut molts problemes amb molts tipus que han vingut a treballar, perquè no ens han tractat bé: ens han qüestionat, han qüestionat el treball del nostre arquitecte… Bueno, això demostra que el patriarcat i el seu engranatge funciona perfectament.

Les portes de l'espai estan obertes a qualsevol persona, excepte transfobos i feixistes. Com vius aquest context de pujada de la punta dreta?
El dia de l'entrevista ens han col·locat un adhesiu en el portal del Sinsorga. Bé, vivim aquest context amb atenció a les agressions que podem rebre, tant físiques com virtuals. Però, sobretot, per la qual cosa hem vist des que obrim les portes del Sinsorga, creiem que tenim molt suport. I clar, passi el que passi, respondrem amb fermesa.

En aquest context, per què són necessaris espais com el Sinsorga?
Encara que hem aconseguit guanyar una mica de temps amb el resultat de les últimes eleccions, el feixisme ens continua amenaçant i necessitem espais propis per a impulsar el nostre pensament feminista, estar junts i afrontar el que vindrà.