Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Tres reflexions sobre la literatura basca

PAULA ESTÉVEZ
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

El 12 de juliol ha passat una interessant jornada organitzada per la UEU en el Liceu Etxepare de Baiona, amb nombrosos participants: L'ensenyament de la literatura basca com a objecte de reflexió: el local, el territorial i els col·lectius subjacents. Els pocs dies em van fer reflexionar.

La primera reflexió va ser sobre l'ensenyament de la literatura. Al País Basc Nord, qualsevol estudiant es planteja els seus estudis amb nombroses i sòlides referències literàries franceses. El Ministeri francès d'Educació té molt clar quins són els cànons i panteons oficials que es transmetran als joves, i la literatura té gran importància en primària i secundària. Durant divuit anys, qualsevol hauria de conèixer 50 obres, clàssiques i contemporànies, de tota mena (novel·les, poemes, teatre, assaig, còmic). També necessitaria de pintures i pel·lícules exemplars. D'altra banda, durant quinze anys, qualsevol ha de conèixer tota la gramàtica del francès i en els tres anys següents treballa l'estilística. El sistema francès no atorga tanta importància a la història de la literatura, a la vida de l'autor i a la visió social de la literatura; el seu objectiu principal és aprendre a interpretar el text de manera personal a través d'estudis i dissertacions. En la literatura basca, no obstant això, no hi ha programes oficials: es pot sortir de l'escola sense haver llegit ni un llibre en basc durant divuit anys, sense haver vist teatre o pel·lícula basca. Aquí es veu un desafiament enorme en Ipar Euskal Herria: com promoure l'afició a la literatura i l'adhesió a la cultura basca en classe, si el coneixement literari no és central?

El segon comentari va al fil de les paraules de Koldo Izagirre. L'Etxepare que “idolatrem” va ensenyar com fer passar la nostra cultura popular a l'àmbit dels savis. Llavors, el camí era la impressió del llibre. En l'actualitat es realitza a través d'espectaculars programes literaris. La literatura la combinem amb els codis de classe social poderosa des del temps d'Etxepare: el desig d'unir-se a aquests codis en l'àmbit biscaí no hauria de ser un objectiu en si mateix. Molts alumnes creuen també que el bertsolarismo és un exercici especial per a les elits superiors, l'essència de les quals és expressar la veu del poble. Hi ha un tema que es tracta aquí, tant de cara a la literatura del passat (l'evolució de la literatura des del punt de vista de la lluita de classes) com de cara al futur: Per a revitalitzar i revitalitzar la nostra cultura literària és necessari que els forts s'incorporin al marc construït?

Etxepare no és tan modern com es pensa quan parla de les seves esposes: la imatge de la dona en la sorra és d'un ser preparat i manucal

El tercer pensament em ve de la línia de la concepció feminista que ha estat esmentada. Com explica Iratxe Retolaza, és necessari llegir la nostra història literària amb les ulleres del feminisme. No presentant-ho com a veritat, sinó com a proposta innovadora perquè puguem tenir una mirada diferent de la història de la literatura. Aquest relat creatiu pot demostrar, per exemple, que Etxepare no és tan modern com es creï en parlar de les dones: la seva lírica mesura del contagi de la lírica europea de l'època, i la imatge de la dona que es mostra en la sorra és la d'un ser preparat i manucal.

En definitiva, la qual cosa ha sortit d'aquesta jornada de la UEU ha estat un gran programa de treball per als pròxims anys, per als aficionats a la literatura. Junts haurem de fer. Prendrem forces, doncs, gaudint de l'estiu, fins a arribar a la càrrega de treball!

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
2024-11-19 | Pau Lluc i Pérez
Entre varis, un

Amb les paraules del poeta Vicent Andrés Estellés, soc un entre tants casos, i no un cas aïllat, rar o extraordinari. Desgraciadament, no. Entre punts, un. En concret, segons el Consell d'Europa, i entre altres institucions de gran trajectòria com Save the Children, jo soc... [+]


Estafa a l'habitatge

El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]


Gratuïtat en els centres concertats: per què?
Per a què l'ensenyament concertat?

La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]


2024-11-15 | Gorka Julio
S2 - Recuperar i reinventar xarxes

El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.

Els membres de DonesTech... [+]


Què volen les víctimes de la violència masclista?

Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]


2024-11-14 | Josu Iraeta
Per voluntat col·lectiva

Hi ha qui diu que les eleccions no serveixen més que per a donar caràcter legal a les decisions polítiques. I no són pocs els que pensen així. Val, però amb això es diuen moltes coses, entre altres coses, que el veritable poder, el poder, està fora d'aquest joc.

Però,... [+]


Tecnologia
Mòbils en educació

Un pare de Bilbao m'ha preguntat sobre el protocol d'educació secundària que s'està elaborant en l'AMPA entorn dels mòbils.

Tal com he llegit en la web del Govern Basc, al gener de 2024 es va parlar en els centres educatius sobre la regulació dels mòbils, que no existirà cap... [+]


Materialisme histèric
Abraçada

A vegades fas una benedicció, i diguis on havies de dir-ho, segur, i quan hagis acabat, vols plorar sanglotant. Quan tot va haver acabat, amb l'afecte de l'equipatge, t'ha fet una abraçada llarg com si t'estigués subjectant.

Pot ser que una vegada t'hagis ficat al llit amb un... [+]


2024-11-13 | Roser Espelt Alba
Maczucato i una política industrial que no molestarà a ningú

Cinc dècades després, sembla que estem deixant enrere el Consens de Washington. La crisi climàtica i, sobretot, la pujada de la Xina han reinventat l'interès pel lideratge i la participació activa que el país hauria de tenir en l'economia. Els antics gestors de l'austeritat,... [+]


Pervivència

Arran de la denúncia contra Iñigo Errejón per violència masclista, sembla que alguns s'han adonat que en partits, sindicats i institucions d'esquerra les dones no estem lliures de rebre violència per part dels homes afiliats. A més, ha quedat clar que en aquestes situacions... [+]


2024-11-13 | Iñaki Barcena
Megaprojecte turístic antidemocràtic

Fa dos anys Urdaibai Guggenheim Stop! Des de la creació de la plataforma popular, Urdaibai no està a la venda! escoltem la tornada pertot arreu. El passat 19 d'octubre ens vam reunir a Guernica milers de persones per a rebutjar aquest projecte i, al meu judici, són tres les... [+]


2024-11-13 | Bea Salaberri
Moltsa fina

Hace dues setmanes, el finançament de les ràdios franceses estava en dubte, ja que el Ministeri de Cultura de França pretenia rebaixar un 35% les subvencions a les associacions locals. En aquella ocasió, hi havia en el mercat de treball unes 200 associacions, entre les quals... [+]


2024-11-13 | Jesús Rodríguez
La gota que faltava per a desbordar-se

25 d'octubre. La Societat Valenciana de Meteorologia ha anunciat que la setmana que ve una gota freda de les altes temperatures podria provocar pluges torrencials a València. Dia a dia, es confirmen les previsions, i el 29 d'octubre, a primera hora del matí, l'Agència Estatal de... [+]


Construint el País Basc del demà

En les últimes dècades he treballat en l'àmbit del basc, tant en l'euskaldunización d'adults en AEK, com en la defensa dels drets lingüístics en l'Observatori, o a favor de la normalització del basc en el Consell d'Euskalgintza. A tot arreu m'ha tocat escoltar terribles per... [+]


Eguneraketa berriak daude