A principis de juliol hem tingut coneixement que en la nostra localitat es tancarà la fàbrica de pastissos i dolços De Paula, imprescindible per a la celebració en moltes cases dels treballadors. Diuen que es jubilaran els pastissers i, per descomptat, els treballadors que es jubilin tenen tot el dret al descans, però perdrem un element important de gaudi comunitari al poble, i crec que en aquests casos necessitem instruments col·lectius que fomentin i garanteixin la continuïtat.

En el context de la crisi industrial que va tenir lloc en la dècada de 1980, va haver-hi moltes recuperacions empresarials a Euskal Herria. No tinc memòria directa, però la vaig veure anys més tard, i la pel·lícula Numax presenta de Joaquim Jordá, que mostra l'experiència de recuperació d'una empresa a Catalunya, em va marcar el pensament. De fet, els processos de recuperació o transmissió d'empreses viables o socialment necessàries no són fàcils, molts han acabat malament, però les pràctiques d'autogestió desenvolupades en el camí canvien la vida de les persones de la comunitat per sempre.

Aquests processos depenen en la majoria dels casos de la iniciativa del personal del projecte i en aquests casos no disposen dels suports i eines necessaris en el moment més necessari. Però, a més de fer els processos de col·lectivització, és una pregunta important qui els ha de fer. Perquè aquestes empreses puguin satisfer les necessitats comunitàries, els subjectes dels processos hauran de ser amplis, integrats per treballadors, ciutadans, institucions públiques, sindicats i cooperatives del territori. I, per descomptat, les xarxes de coneixement i relació no es creen d'un dia per a un altre.

A conseqüència de la situació de crisi contínua que vivim, les empreses han incrementat les seves necessitats de transmissió del treball, del coneixement i de la propietat, especialment en els projectes de primer sector i serveis en el medi rural, i en el petit comerç que fa estimulants als nostres pobles i barris. En la mateixa línia, aviat arribaran les noves necessitats de recuperació de les empreses més grans, i com el desenvolupament del cooperativisme és contracíclic, hem de preparar-nos per a respondre a la situació amb eines col·lectives, a través de projectes promoguts per la comunitat, amb noves aliances del cooperativisme i del sindicalisme.

Per a això necessitarem eines sòlides de formació, finançament, acompanyament i suport públic-comunitari. Estem treballant en la línia des del cooperativisme transformador, però necessitem xarxes més compactes per a donar resposta al repte des dels nostres territoris.