Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Si Espanya és l'origen dels nostres problemes...

PAULA ESTÉVEZ
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Com podem pensar que la solució als nostres problemes pot ser?

I en aquest sentit, com és possible que els polítics bascos vulguin estar en el Congrés espanyol? O cosa que és més preocupant, com és possible que aquests continuïn tenint el vot, la credibilitat i la confiança de la ciutadania basca? Què us diré, jo no estic convençut. Barri vergonya.

Clar, em refereixo a la independència, a l'estratègia nacional de recuperació del nostre Estat, a la sobirania, aquest era el nostre problema, no? Eliminar de damunt l'ocupació d'espanyols (i francesos), l'opressió, etc., no sé si us recordeu, perquè s'han convertit en idees que ni tan sols es fan expertes. Això tristesa.

Encara. Quan ens han fet de tot, mil vegades, per descomptat, al llarg dels segles, però també en els últims 50 anys, després del canvi de la dictadura i de la intriga de la democràcia, què ha rebut el Poble Basc a canvi d'empassar l'ham i participar en ell? Encara no hem après que aquí no hi ha camí? Bé, sí, existeix, però existeix l'assimilació, la integració, la pèrdua dels nostres principis, la desintegració. Enfin.

Donem un espectacle lamentable. Alterats reiteradament per les injustícies que ens fa Espanya, sorpresos encara de manera sorprenent, com si d'elles es pogués esperar més, però un pervers tripijoc amb les forces espanyoles. A mi ja em resulta insuportable aquest victimisme recurrent i ingenu del poble que es converteix en una oferta tan rara de col·laboració. Molest.

Perquè cadascun dels vostres vots legitima el règim imperialista d'ocupació, donant així un reconeixement democràtic que mai hauríem de fer

Algú dirà que hi ha altres coses en el joc, i per això, encara que sigui només, cal participar en les votacions al Congrés espanyol. Perquè, d'acord, que vagin els que creuen que van, però que després no vingui plorant amb la matraca de sempre, que són molt dolents, que no han complert els acords, que ens han fet l'orina en l'ull, i que bla-bla-bla. I sabeu per què? Perquè cadascun dels seus vots legitima el règim imperialista d'ocupació, donant així un reconeixement democràtic que mai hauríem de fer. Tori, aquí ho tens, de regal.

A la recerca d'aquest objectiu, Espanya ens convida a aquestes eleccions generals que només necessitarien per als espanyols. Perquè la nostra participació suposa la legitimitat del poble subaltern ocupat i revoluciona la naturalesa de la imatge pública que es dona de la nostra relació: de la dominació a la comunió. Del conflicte internacional entre un Estat dominant i dominat a una qüestió purament nacional. De tenir la categoria d'Estat ocupat a convertir-se en una nació feble que és espanyola però que vol deixar de ser-ho. Ni tan sols els espanyols imaginarien una jugada rodona així, aconseguir justificar el seu caràcter a un preu tan barat.

Perquè jo no soc espanyol, no participaré en les votacions al Congrés espanyol, ja està, és simple. A canvi del suposat privilegi de poder triar al pròxim imperialista que gestioni la dominació sobre nosaltres, que evidentment és una tòfona, perquè estaria regalant al meu opressor el label de la democràcia, i perquè això suposaria renunciar directament als nostres primers principis.

L'abstenció i el boicot són els gestos naturals que, enfront de l'ocupació, haurien de sortir espontàniament als pobles dominats; el de la resistència, de la dignitat, de la posició ideològica adequada, i el punt de partida imprescindible d'una estratègia nacional. A veure.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
2024-07-10 | Roser Espelt Alba
Industria-politikaren egia deserosoa

Mundu mailako ekonomiak gorakada nabarmena izan zuen COVID-19aren ostean. Orain, baina, gorakada hori agortze-fase batera heldu den zantzuak agerikoak dira, krisi klimatikoak nabarmen baldintzatuta: munduko potentzia nagusien ekonomiaren hazkunde-tasa murrizten ari da,... [+]


2024-07-10 | Castillo Suárez
Jogurtak ordainetan

Nire lehendabiziko poema liburua argitaratu nuenean errezitaldi bat ematea eskaini zidaten unibertsitate batean. Musikariak dirutan kobratu zuen eta niri Jorge Oteizari buruzko liburu bat eman zidaten, hartu ez nuena, baneukalako etxean. Horixe izan zen onartu ditudan eskaera... [+]


2024-07-10 | Sukar Horia
Ingreso altuko eremua

Ekainean jarri du martxan Bilboko Udalak Emisio Gutxiko Eremua, irailera arte isunak jartzen hasiko ez bada ere. Neurri horrek auto zaharren sarrera mugatuko du Bilboko zabalgune burgesera astelehenetik ostiralera. Hasiera batean 2000. urtea baino lehen matrikulaturiko... [+]


2024-07-10 | Bea Salaberri
Zer egin nahi duzu geroan?

Badirudi hamasei urteko semea buruhauste handirik gabe ari zaigula batxilergoaren ondotik jarraituko duen bideari buruzko gogoetak egiten. Batean, batxilergoko gai berezien hautaketari buruz hitz egiten digu, bestean, egin beharko dituen pausu administratiboei buruz, galderarik... [+]


Lan merkatuaren oreka liberala

Kapitalismoan lana salgai bat da, beraz, ohiko ekonomialarien pentsamoldea jarraituz, eskaintza eta eskariaren arteko orekak bai prezioa, bai kantitatea erregulatu beharko lituzke. Agerikoa denez, hori ez da errealitatean betetzen. Emango balitz, lan harremanak leherraraziko... [+]


Materialismo histerikoa
Eutsi beldurrei

Zutabe hau idazteari uko egin behar nioke, baina berandu da. Hauteskundeak izan dira Frantzian. Non dago Frantzia? Bai, hemen goian, iparraldean; baina, munduan, ez dakit oraintxe non dagoen Frantzia, noren zer den. Eta ez dakit noiztik begiratzen diodan ia soilik... [+]


Bilbao BBK Live-k ‘life’-a xurgatzen dit!

Badator uda, eta horrekin batera, herri, auzo eta hirietako jai herrikoiak. Jaiak beti izan dira aldarrikapen sozial eta politikoen, auzokideen arteko harremanen eta euforia herrikoiaren aterpe. Gure kaleak hartzen dituzte, eta egun batzuez autogestioaren, desberdinen arteko... [+]


Eguneraketa berriak daude