Què és l'espesfobia?La violència que
sofreixen les persones pel mer fet de ser-ho és una forma. En les societats occidentals predomina aquest sistema d'opressió, juntament amb altres discriminacions com el racisme, l'homofòbia o el capacitismo. Mitjançant aquest sistema d'aixafament es repeteixen sistemàticament i de manera automàtica accions discriminatòries contra els nostres gruixuts cossos.

Quan i com es va submergir en l'activisme anti-espessa?
Em vaig ficar en la baralla perquè soc gros i m'he assetjat. Vaig començar a explorar la ferida que en mi van obrir les diferents discriminacions i violències, i després, ballant sobre la taca, he lluitat amb els millors companys de viatge per a empoderar-me.

Com influeix la lofobia a les escoles?La discriminació que s'imposa
per la seva aparença física, juntament amb el racisme, és la forma de discriminació que més pes té a les escoles, segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura. Des d'aquest punt de vista, als nens i adolescents la lofobia els produeix vergonya i descontentament amb el seu cos, la qual cosa comporta sovint depressió, aïllament i exclusió. A vegades, els diversos trastorns del comportament alimentari.

Segons l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia, el 42% de la població de 12 a 16 anys ha estat insultada pels altres. Com a psicoterapeuta i educadora social li sembla:
Em preocupa, però no destacaria tant a nens i adolescents. Som hipòcrites i destaquem a nens i adolescents, oblidant-nos que ells són reflex del món dels adults. I crec que bàsicament cal revisar la mirada centrista. A partir d'aquesta revisió de la nostra atenció en els mitjans de comunicació, en la família i a l'escola, hauríem d'assumir que autoritzem realitats complexes com la violència estètica.

La mateixa associació assenyala que el 76% d'aquests insults es produeixen pel seu aspecte físic o gruix. I no sols això: el 34% dels nens ha realitzat alguna dieta per a aprimar. La
cultura de la dieta és un monstre de tres caps que necessita la nostra atenció. Si els nens entenen que la restricció i el dejuni són impossibles per a tenir cossos normatius, posaran en perill la seva salut integral. És un fet preocupant, per exemple, que les nenes de 8 anys tinguin un desig de transformar els seus cossos i que la seva prioritat sigui perdre pes. Com a societat és imprescindible revisar què és el que entenem per sa, què és "estar sa"; hem de treballar un enfocament més integrador.

Les xarxes socials no ajuden massa.El que
aconsegueixen les xarxes socials és que tots pensem i sentim que el nostre cos és un aparador i que existeix només per a ser admirat pels altres. Les xarxes són, per tant, una hipermasificación de missatges violents que recorden que has de canviar el teu cos perquè no està bé per a les persones obeses. Això sí, és important subratllar que, gràcies a l'activisme dels grossos, ha aparegut en les xarxes socials una representació de cossos diferents que fins ara no existia, que és imprescindible. Això és el que es pot celebrar.

Com es pot lluitar contra l'espesfobia des de les escoles?
En primer lloc, identificant i responsabilitzant-se del problema. I, per descomptat, revisant la nostra conducta. Per exemple, si en la nostra pràctica educativa estem transformant o repetint les desigualtats socials. Pel que fa als professors, és important prendre consciència de la nostra responsabilitat en la dissolució del discurs normatiu i gordinflobico.
A més, cal identificar l'espesfobia i crear espais inclusius, prevenir, organitzar projectes que tinguin en compte tots els formats i cossos, revisar els materials escolars i centrar l'educació alimentària en l'alimentació i no en el gruix. Finalment, caldria fomentar la salut integral i els espais de diàleg corporal i d'autoestima.

Aquesta guia ha estat parida amb el suport del Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. Què opina de les polítiques públiques que s'oposen a la gordobía? Avui dia existeix un marc d'impuls contra la
violència estètica, però encara hi ha pocs recursos contra la lucidesa. Per això, és fonamental una profunda reflexió sobre aquest tema. Per exemple, em preocupa que l'Agència de Salut Pública de Catalunya hagi impulsat el Pla contra l'Obesitat Infantil, un projecte estigmatitzador que estigmatitza l'obesitat infantil i adolescent des del seu origen.