Abissínia, 1868. L'exèrcit britànic va atacar l'imperi africà per a castigar l'emperador Teodoro II i, de pas, fer una demostració de força davant altres potències europees. Els britànics van exterminar i espolaron la ciutat de Magdala. L'emperador Teodoro es va suïcidar, però els britànics van segrestar l'emperadriu Tiruwork Wube i al seu fill, el príncep Alemayehu, i els van portar a Gran Bretanya, juntament amb una gran part del patrimoni d'Abissínia. Va morir en el camí d'Emperatriza. El príncep tenia set anys.

La reina Victòria va destacar el mal ull del nen quan el va conèixer. Va deixar la seva formació en mans del capità Tristam Speedy. Speedy va viatjar amb ell per tot el món, gairebé com una mascota. A continuació, la família reial va decidir que el príncep africà havia de rebre formació formal. El rugbi va ser ingressat primer a l'escola privada i després en l'acadèmia militar de Sandhurst, on Alemayehu va sofrir una violenta persecució.

En complir 18 anys va perdre la manutenció de la família reial i va ser traslladada a Leeds, casa del doctor Arthur Ransome. Poc després va morir per pleuresis.

“Tan trist! Només en un país estrany, sense família. No va tenir una vida feliç. Era tan sensible, sempre pensava que la gent li mirava malament pel color de la seva pell”, va escriure la reina Victòria en el seu dia a dia, com si no tingués cap responsabilitat en la desgràcia del príncep, i que les agressions sofertes fossin una impressió del noi.

Alemanayehu va ser enterrada al castell de Windsor, però no en la cripta real, sinó en les catacumbes adjacents. Els hereus de la família d'Alemayehu i els representants d'Etiòpia han aprofitat que el nou monarca coronat Carles III expressés per enèsima vegada les seves bones intencions de reparar el passat colonialista hagin tornat al seu poble natal. I per enèsima vegada els han negat la petició, argumentant “la responsabilitat de preservar la dignitat dels morts”, oblidant-se de matisar “només la dignitat d'alguns morts”.