Agut, Ciudad Real (Espanya), 12 de març de 1943. Anisio Castillo López es va suïcidar a tirs als 37 anys en la paret del cementiri on va néixer. Després de finalitzar la guerra espanyola, va passar un any pres i, després, per voler ingressar de nou a la presó, va fugir a la muntanya. En una nota trobada al costat de les seves petjades, va escriure que es va suïcidar perquè les autoritats franquistes deixessin a la seva família en pau: “M'he matat, per a no lamentar més en aquest món, perquè he tingut bastant descontent i també lamento a la meva família, sense cap culpa”. L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) va exhumar el cadàver de Castillo al setembre de 2021 i, després d'analitzar i identificar les restes, acaba de ser enterrat a principis de juny.

No va ser l'únic suïcidi provocat per aquella guerra; per exemple, el 23 d'abril de 1937, tres dies abans del bombardeig de Guernica, nou antifeixistes es van suïcidar en el port gallec d'O Berbés, a Vigo, abans de ser capturats per les forces franquistes.

Aquesta tendència a suïcidar-se abans de ser capturada per enemics ve de l'antiguitat. A. C. L'any 133, a uns 400 quilòmetres d'Agut, prop de l'actual Soria, la majoria dels habitants de Numància, uns 1.500-2.000, es van suïcidar després de mesos de manteniment del dur lloc romà. Dos segles després, d. C. En el 73, en el desert de la Judea, prop de 1.000 habitants de la Masada es van matar (el suïcidi és pecat per als jueus), estrenyent també els setges romans.

Perdedors de la Segona Guerra Mundial

Al Japó, durant segles, s'han suïcidat pel ritual seppuku o harakiri en mans d'enemics abans de perdre l'honor. II. En perdre la Guerra Mundial, la majoria va haver de recórrer a mètodes més eficaços. És conegut l'ocorregut a l'illa de Saipan: El 9 de juliol de 1944, amb l'arribada dels soldats estatunidencs, molts habitants es van tirar dels penya-segats de Marpi Point.

El tema dels suïcidis massius ocorreguts a Alemanya al final de la guerra va ser estudiat per l'historiador Florian Huber en el llibre Kind, versprich mir, dass du dich erschießt 2016 ("Juro que et dispararàs"). En el caos de fi de guerra no es van recollir estadístiques exactes de suïcidis, però l'historiador alemany creu que van ser desenes de milers. I té clar que el suïcidi massiu no va ser provocat pel suïcidi d'Adolf Hitler. I és que la ràdio va mentir entorn del Führer, obrint una mort heroica en la lluita contra els enemics.

Un dels casos més cridaners d'Alemanya és el de Demmin: Prop de 1.000 de cada 15.000 habitants es van suïcidar. Encara que sense dades concretes, Huber té clar que en l'est del país va haver-hi més suïcidis per culpa de les atrocitats que l'Exèrcit Roig feia als civils. Així, afirma que el nombre de dones que es van suïcidar a causa de violacions massives soviètiques és molt elevat; només a Berlín 10.000 dones es van suïcidar al final de la guerra.

El suïcidi va estimular, juntament amb l'honor, sentiments de culpabilitat i, almenys, de responsabilitat. El concepte d'honor que els homes perden en perdre la guerra i les dones en ser violades estava molt arrelat en la societat alemanya, a costa de la propaganda del règim nazi durant dotze anys. El mateix ministre de propaganda Goebbels es va suïcidar, al costat de la seva esposa Magda, després d'enverinar als seus sis fills. Com Anisio Castillo, Goebbels va voler evitar el sofriment de la família, però només Castillo va decidir sacrificar-se a si mateix.