Insistim que ja no som una associació o un col·lectiu. Vam ser, sí. No teníem una forma col·lectiva de ser transmaribibollos activistes (no, no som molt partidaris dels activismes individuals). Aprofitem l'associació per a facturar.

Però en 2020 passem de ser associacions a ser cooperatives. O cosa que és el mateix, passem de ser agents socials a ser empreses. Sense ànim de lucre i d'iniciativa social, sí, però una empresa.

A Euskal Herria tenim moviments soci-polítics molt potents. I un associacionisme molt actiu. Però no ens enganyem, moltes associacions actuen com a empreses. I això pot confondre, fins i tot a vegades contradictori.

I nosaltres justament no som menys d'aquesta contradicció i confusió. D'aquí la nostra aposta clara per la militància en Ehgam (Moviment d'Alliberament Sexual del País Basc) i per treballar en la Cooperativa Hiruki Larroxa. Perquè necessitàvem distingir entre activisme i treball remunerat o àmbit professional.

No obstant això, és molt difícil. No sols perquè la línia que separa la militància i el treball remunerat és molt difusa per als qui treballem en l'àmbit sociocultural. Però perquè hem d'estar contínuament canviant de capell: "Ara vinc com a activista!" o "ara vinc com a professional!" amb frases repetides.

Això sí, preferim fer aquest esforç i no caure en dinàmiques potencialment perilloses. Perquè l'activisme ha de ser de carrer. I, desgraciadament, estem passant les nostres lluites socials del carrer a l'oficina i de l'oficina a la institució. Perill d'aquí. Un risc real.

I és que, a conseqüència de la professionalització i institucionalització de les nostres lluites, esclatem i buidem els discursos polítics, elogiem als polítics professionals, abandonem les dinàmiques assembleàries i, la qual cosa és pitjor, ajudem a desarticular els moviments populars.

Per tant, com a cooperativa hem de ser crítics, conseqüents i fer un pas enrere. Respectar els espais de l'activisme de carrer i dels moviments populars.

En el nostre cas, per exemple, i sent una cooperativa transfeminista, no participarem en l'organització del 17 de maig del barri o el 28 de juny hem d'evitar les declaracions en els mitjans de comunicació.

Segurament un esforç difícil, clar, però necessari. Per responsabilitat política (i professional).