Els podcasts estan molt de moda.
Per a nosaltres és molt més que moda. En moments difícils sempre he pensat l'important que és l'humor. Crec que les dones moriríem sense humor perquè en el dia a dia ens enfrontem a mil opressió. Pensem que treballar i transformar des de l'humor és més fàcil i divertit.
He treballat al costat de Llibertat Daganzo, formem una bella parella, perquè tots dos creiem que riu també la consciència. Fem ràdio amb dones i per a dones des del feminisme radical. En l'actualitat estem investigant la situació de les dones en les presons i si no tractem el tema amb un punt d'humor, ens donaria una situació realment lamentable, perquè així és. Però nosaltres sí que podem riure'ns de nosaltres mateixos, i no els homes de la seva masculinitat.
Entre altres coses, devoreu els contes infantils.Hi ha molta
feina en aquest àmbit. Fixi's, ara tornen a sortir Sirenatxo, la sirena és racializada i la gent l'ha considerat com a “revolucionària” en general, però continua sent esclavista. La llegenda és totalment patriarcal i el problema no és que sigui blanca o negra. Ara som moderns i inclusius perquè s'ha convertit en una pell negra... Per un home continua perdent la seva veu, la seva cua i tot el seu regne. Aquest és el missatge, i no un altre.
Nosaltres defensem a la bruixota Ursula, l'única que s'enfronta a la sireneta.
Però en el Romanticisme, la bruixa sempre és dolenta...La
ursula és gruixuda, lletja, té la pell habitada i és cruixent. Amb aquesta imatge, com agradarà als nens? I vostès creuen que amb els poders que té és impossible ser prim, bonic i blanc? És habitat, lleig i morat per voluntat pròpia.
La bella i la bèstia clàssica són també molt dures: les noies es casen amb un ancià o ancià i se'ls diu que la bellesa està dins. Ens imaginaríem si fos a l'inrevés? Són missatges molt durs i crus, perillosos. Aquests contes s'han d'escorxar i contar com són.
El podcast pot ser una via de transformació?
Clar. En el recorregut realitzat fins ara hem vist de tot i ens han arribat moltes coses. La gent ens ha donat suport i ens ha dit que aprèn molt amb nosaltres. Hi ha dones que, una vegada escoltada la nostra labor, han pogut posar nom a la violència que estaven sofrint inconscientment. La nostra és una forma divulgativa, i hem de difondre-la, perquè el que no té nom no existeix. Nosaltres volem oferir informació i transformar-la des del feminisme. No hem pogut nomenar molts tipus de violència durant massa temps.
És políticament correcte ser “feminista radical”?
Som feministes radicals, no perquè siguem d'un extrem o d'un altre, sinó perquè anem fins al centre del calcigament. Fa uns 50 anys va sorgir l'ona del feminisme actual en la línia de la llibertat sexual, i en aquest impuls va sorgir el feminisme radical: l'abolicionista de la prostitució, l'abolicionista del gènere... Abolicionista de qualsevol comerç. Jo m'identifico amb això. No es pot vendre o comprar el treballador ordinari i la dona sí, en nom de l'amor i del sexe? El que no es permet en altres col·lectius es fa amb dones.
El nom de Ràdio Bruixeria no és casualitat, no?El
concepte d'akelarre es veu molt brut en la societat, i per a nosaltres l'akelarre és la unitat de les dones que permet compartir assemblea, les nostres mines, reflexions, riures i sabers. Això ja era, però s'ha tacat i amb aquest projecte volem netejar la paraula. La bruixa no és una paraula lletja, és una paraula bella i un akelarre també.
També teniu una escola de bruixes.
Comencem amb el podcast, però quan veiem la possibilitat d'anar més enllà hem avançat. Recentment oferim formacions per a dones que cursen estudis universitaris perquè aprenguin de la violència que pot succeir. Tenim l'oportunitat de treballar amb dones joves d'alta consciència feminista, i podem dir que afortunadament a Euskal Herria no falten formats i conscienciar a la feminista.
Bruixota amb o sense escombra?
Amb l'escombra, sens dubte. Però l'escombra no per a netejar les escombraries, sinó per a volar. Fem possible que els nostres oïdors, en la ràdio, prenguin l'escombra perquè és una manera de donar suport al nostre projecte.
Quan era nen, tenia “el comportament dels homes”, sentia que la societat li corregia. Sovint se sentia ovella negra. Però ell continuava fent el que volia. Per sobre dels de casa, dels amics, del món... “Quan sentim que el món ens ataca diàriament, ens sentim molt sols”, ha subratllat, “Fins a trobar el feminisme, clar”. Li agrada la pertinença al moviment feminista. Se sent a gust en la fraternitat i no li falten en l'actualitat els aliats que li faltaven en la seva època. Ja no és ovella negra.
Maule, 1892. Vuit dones espardenyeres de la vall de Salazar es van dirigir a les seves cases des de la capital de Zuberoa, però en el camí, en Larrain, van ser sorpreses per la neu i totes van ser assassinades pel fred. Dels vuit ens han arribat set noms: Felicia Juanko,... [+]
Fa unes setmanes escoltem a Trump en el debat televisat sobre l'existència al seu país d'estats demòcrates que autoritzen l'avortament després del naixement del seu fill.
Si s'ha de jutjar pel personatge, sembla una idea absurda i improvisada, però aquesta mateixa falsedat va... [+]
Naixement 2 d'abril de 1970. El diari Nova York Herald va publicar una carta amb l'activista i broker Victoria Woodhull (1838-1927), en la qual donava compte de la seva candidatura a les eleccions presidencials dels Estats Units de 1872. Es tracta del candidat més jove de la... [+]