Què és el periodisme per a vostè?
En l'última dècada he treballat com a periodista, i en l'última època, a més, he tingut el plaer i el repte de treballar en la cadena de televisió catalana TV3 des d'Euskal Herria. Fa menys d'un any publicé el meu primer llibre juntament amb Alba Sidra: Dreta Guia pràctica contra l’extrema (“Guia pràctica contra l'extrem dret”). El periodisme és un servei d'informació contrastada de qualitat, una oportunitat per a fomentar la mirada crítica i garantir una societat democràtica. Amb l'amenaça de l'extrema dreta internacional i l'auge dels fake news, el periodisme rigorós és fonamental.
Poc després d'arribar a Lastur (Guipúscoa), quan tenia 28 anys, li van diagnosticar càncer de mama…
En una autoexploració vaig notar una inflor. Quan em van donar el diagnòstic acabava d'arribar a Lastur, sí, a més d'estar en atur, i no tenia als meus afins, tenia por de morir... La meva vida va canviar radicalment. Va ser terrible. El càncer em va portar d'un dia per a un altre a un escenari desconegut. Llavors vaig començar a entendre la vida amb les seves capacitats i febleses.
En aquesta vivència va sorgir l'arrel del seu projecte. Per què? En
aquest replantejament global vaig veure clarament que era fonamental decidir com vull viure, com treballar i, en definitiva, mantenir el que m'agradava. En el meu cas, comunicar, empoderar a les persones i col·laborar en la comunicació per a transformar els seus projectes. Vaig deixar la cadena TV3 per a centrar-me totalment en el meu projecte.
En què treballa exactament?La
comunicació integral és imprescindible per a dur a terme qualsevol projecte i construir una societat més justa, per a això es necessiten nous models de lideratge. Des d'aquest punt de partida, realitzo diverses formacions d'activació de la consciència, fomentant la comunicació transformadora. També ofereixo assessorament personalitzat i continuo escrivint i fent ponències per a acabar discursos d'odi i implementar un enfocament feminista entorn de la vivència del càncer.
Tots tenim una recepta pròpia. Com es treballa?
Ser una recepta pròpia significa tenir consciència dels elements que componen la comunicació personal per a treballar i cuinar segons les necessitats de cadascun. El primer ingredient sempre és el propi coneixement. Comunicar-se amb veu pròpia permet una major visibilitat, projecció, estalvi d'energia i temps i millors resultats, tant materials com emocionals. Qualsevol té tots els ingredients per a treballar la seva pròpia veu, i el meu treball és ajudar-los a treballar-los.
Realitza assessories.Les
assessories són espais de treball personalitzats per a treballar amb persones i col·lectius. Treballem per a transformar les seves inquietuds, dubtes o problemes en idees, accions, plans i apoderament conscient. I també serveixen per a preparar converses públiques, per a definir el relat, per a crear i organitzar activitats o per a preparar la difusió d'un servei. Sempre, això sí, apoderament, transformació i vida centrada.
També ofereix cursos. Una d'elles és la denominada “Adeu a l'impostor!” (“Agur, iruzurgile!”).
Sí, és un akelarre formatiu, un curs per a despertar la consciència dels participants, activar la capacitat i buscar elements per a comunicar el seu projecte. Realitzem dinàmiques individuals i grupals per a aconseguir l'objectiu. Analitzem què és la síndrome de l'estafador i com ens afecta en el dia a dia. Activem i fumem el radar de les creences limitadores i treballem antídots comunicatius en la nostra creació i lideratge per a ser més lliures.
És difícil començar nous projectes. Creus que és més difícil per a les dones?
Euskal Herria és una de les poques excepcions, ja que hi ha més dones emprenedores que homes. No obstant això, evidentment, el model estandarditzat de negoci i lideratge continua imperant, basat en les funcions dels homes, i precisament jo treballo en la seva transformació, creant nous referents. És injust, però ja estic sofrint, perquè vull ser mare i no sé com faré el projecte per a mantenir-lo. Sens dubte ens falten ajudes.
Quins són els teus reptes a partir d'ara?
Cuidar-me, viure a gust i de gom a gom, ocupar professionalment un lloc a Euskal Herria i continuar treballant en el projecte que tant vull per a transformar els lideratges i fer una societat més justa, conscient i igualitària.
“Vaig néixer i vaig dormir en una família lligada a la Terra: la naturalesa i els seus cicles han estat fonamentals per al meu univers creatiu, font d'inspiració del treball. Des que era petit, jugava a ser periodista, caminava gravant la meva veu amb un artefacte tipus casset amb un micròfon... La meva mare és professora d'escola i en un aniversari vaig demanar una pissarra, tan gran com la de l'escola, perquè jo també impartís classes, a la meva manera. M'encantava preparar els temes, i encertava donar explicacions a un públic, fins i tot a la meva germana Cèlia. En primer o segon de l'ESO vaig participar en un programa de televisió local, llavors va començar tot”.
Goldatz talde feministak antolatua, ortziralean, urtarrilaren 3an, Jantzari dokumentala proiektatuko dute Beralandetan (17:30ean) eta biharamunean, urtarrilaren 4an, Berako bestetako tradizioak aztergai izanen dituzte Maggie Bullen antropologoarekin leku berean (10:30).
Ander Magallon, Mikel Irure eta Xabier Jauregi Metropoli Forala saioan egon dira maskulinitate berrien inguruan mintzatzen.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]