Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Festa de la democràcia

ANTTON OLARIAGA
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Els ciutadans espanyols han estat convocats en els últims dies a les eleccions, als membres de juntes, parlaments o ajuntaments, a la renovació d'aquestes institucions, i ara tots ells, en les anàlisis, en els càlculs, estan en mans de qui caurà el poder, amb qui aconseguirà aliances, amb qui conformar governs. El procés sembla clar: l'elecció de candidats preferits, la votació i la victòria majoritària, punt. Quins inconvenients li poden trobar? És la festa de la democràcia.

Per als bascos, votar no és un gest tan innocent o neutre com podria semblar. No hauríem d'oblidar que nosaltres no som espanyols, sinó un poble dominat que viu sota l'ocupació espanyola, i que, per descomptat, tot canvia. Per a començar, perquè aquí no es pot dir que hi hagi democràcia, i a més per definició. La democràcia és el poder del Poble, i com el poble no ha de ser entès en abstracte, sinó en el sentit dels pobles concrets, aquí només hem d'entendre i utilitzar aquesta paraula com a sinònim del poder dels bascos. I aquest és el nostre problema, que França i Espanya ens han segrestat, que ells han assumit amb força el nostre poder.

A més, el paràmetre de democratització d'un sistema és comprovar el respecte dels drets fonamentals. Aquí se'ns ha vulnerat el dret d'autodeterminació (independència), que és el primer d'aquests drets, i la condició de tots els altres és el règim imperialista, i per tant no democràtic. Poder votar o convocar eleccions no converteix un sistema en si mateix en democràtic. És clar.

El fet de poder votar o de convocar eleccions no converteix en si mateix en un sistema democràtic

Després, clar, hi ha eleccions i eleccions. No tots són iguals. D'una banda, hi ha eleccions a institucions amb poder real, als parlaments d'Espanya i França, que són els únics parlaments reals, perquè tenen poder legislatiu. Els altres, que formen part de l'Administració autonòmica, tenen, en general, només la funció d'aprovar i executar les lleis d'aquest poder central central.

Que en les eleccions generals d'Espanya i França mai hem de ser presents, em sembla una afirmació que no requereix massa explicacions, perquè el primer article de la constitució espanyola diu que només existeix el poble espanyol, i nega radicalment als altres que té dominats. Què pot sortir d'aquí si no és acceptar, reconèixer, justificar l'opressió sobre els bascos, i cosa que és més greu, considerar-ho democràtic i legitimar-ho? En ells cal fer un boicot complet i sense matisos. I en uns altres?

Tenint clar que aquestes "institucions" no són més que satèl·lits de l'administració general, central i colonial espanyola (o francesa), i que no tenen un veritable poder independent, es tractaria de preguntar-nos si la participació en elles com a Pobles contribueix o no als nostres objectius d'alliberament nacional. I, en fi, sí, podria ser intentar utilitzar aquestes "organitzacions" estrangeres com una caixa de ressonància de la nostra reivindicació nacional, per què no?

Per a això, els bascos hauríem d'anar plegats, en plena formulació de la unió nacional, conformant totes les forces democràtiques que conformarien la Resistència, entorn d'un objectiu estratègic únic: la independència nacional i la restauració del nostre Estat.

Estem lluny, en les antípodes, en un altre planeta.

Per això jo, mentrestant, a casa.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Sinetsi

Pertsonok ze erraz epaitzen dugun aldamenekoa (edo aldamenekoa ez dena). Norberarenak izan ezik, gainontzeko guztiak ematen du erraza. Berehala bilatzen diogu irtenbidea besteenari. Eta ze zaila den norberak barruan duena kudeatzea. Askotan, pertsona konkretu batzuk idealizatzen... [+]


Mugak Zabalduz

Aurten ere, Mugak Zabalduz karabanan ia ehun lagun abiatuko gara Euskal Herritik, Europaren migrazio politikak, eta aurten bereziki onartu berri duen Migrazio eta Asiloko Paktua, salatzeko asmoz. Aurten Balkanetako mugara joango gara, Bosnia Herzegovinako Bihac hirira; hor... [+]


Hezkuntza Sailean, euskara eskubide?

Ekain amaieran, Hezkuntza Sailak ehunka irakasle funtzionario izendatu ditu: praktikaldia egitea falta dute, bai eta, irailetik aurrera, mediku-azterketa ere.

Azkeneko deialdian, mediku-azterketa azpikontratatu egin zuen Hezkuntza Sailak. Azpikontratatu zuenean,... [+]


Larrahe, eta elkarbizitza

Nire lagun M. paraje paregabean bizi da. Nafarroako herri batean,  Iruñerriatik gertu, jende bizizale anitzez betetakoan; bizi-bizia. Ez da herrian bertan bizi, talaiaren antza har dakiokeen muino moduko batean baizik, zeinetik, esan gabe doa, herria bera ez ezik... [+]


2024-07-03 | Karmelo Landa
Nazioaren neurrira

Zorionekoak gara euskaldunok. Euskal Herria, Baskonia, gure nazioa, mundu osoaren aurrean agertzen da, historian izan den eta gaur egun den modukoa. Imago Vasconiae. Barne irudia eta besteen aurrekoa. Zer gara, nolakoak gara, non gaude, noiztik eta noiz arte. Gure kartografia... [+]


2024-07-03 | Ula Iruretagoiena
Lurraldea eta arkitektura
Txibato

Donostiako Alde Zaharreko taberna askoren pintxoak alde zaharrean sartzeko baimena duen furgoneta batean datoz zerbitzua ematera. Beste tabernetan, prestatzen duten tortilla patata pintxoa jateko, goizeko furgoneta alde zaharrean sartzen den orduan ilara egin eta txanda hartu... [+]


2024-07-03 | Diana Franco
Teknologia
Ikasketa komunitate irekiak

Bada pertsonok geure ezagutzak eta esperientziak partekatzeko aukera dugun eredu bat, oso gogoko dudana; eredu honetan ikasi nahi duen edonor ongi etorria izaten da, beti ere komunitatearen izaerarekin errespetuz jokatzen badu. Ikasketa komunitate irekiak dira. Gogoko dut... [+]


Materialismo histerikoa
Bizitzeko

Ikasturte osoan inork aipatu ez dituen kontuetan aritu ondoren, aktualitatearen erdigunera eraman nau, ustez, pneumonia batek, nola definitu ez dakidan hartuemana izan baitut Osakidetzarekin. Eta lehen deitik, ai ene, esperimentu batean egotearen sentsazio zirraragarria,... [+]


Està tot lligat i ben lligat?

L'Estat espanyol es convertiria en l'escenari distòpic de Tejerazo, en 1981. Allí, els líders polítics confinats en el Congrés van ser "convidats" a aprovar un acord tàcit en el qual es considerava intocable l'statu quo vinculat al sistema monàrquic, al sistema polític... [+]


El sol crema l'habitatge
Els turistes han omplert apartaments i hotels amb preus desorbitats. I tu a casa dels teus pares, desesperat, mentre les grans companyies i els especuladors posen a prova el lloguer.

Eguneraketa berriak daude