Els ciutadans espanyols han estat convocats en els últims dies a les eleccions, als membres de juntes, parlaments o ajuntaments, a la renovació d'aquestes institucions, i ara tots ells, en les anàlisis, en els càlculs, estan en mans de qui caurà el poder, amb qui aconseguirà aliances, amb qui conformar governs. El procés sembla clar: l'elecció de candidats preferits, la votació i la victòria majoritària, punt. Quins inconvenients li poden trobar? És la festa de la democràcia.
Per als bascos, votar no és un gest tan innocent o neutre com podria semblar. No hauríem d'oblidar que nosaltres no som espanyols, sinó un poble dominat que viu sota l'ocupació espanyola, i que, per descomptat, tot canvia. Per a començar, perquè aquí no es pot dir que hi hagi democràcia, i a més per definició. La democràcia és el poder del Poble, i com el poble no ha de ser entès en abstracte, sinó en el sentit dels pobles concrets, aquí només hem d'entendre i utilitzar aquesta paraula com a sinònim del poder dels bascos. I aquest és el nostre problema, que França i Espanya ens han segrestat, que ells han assumit amb força el nostre poder.
A més, el paràmetre de democratització d'un sistema és comprovar el respecte dels drets fonamentals. Aquí se'ns ha vulnerat el dret d'autodeterminació (independència), que és el primer d'aquests drets, i la condició de tots els altres és el règim imperialista, i per tant no democràtic. Poder votar o convocar eleccions no converteix un sistema en si mateix en democràtic. És clar.
El fet de poder votar o de convocar eleccions no converteix en si mateix en un sistema democràtic
Després, clar, hi ha eleccions i eleccions. No tots són iguals. D'una banda, hi ha eleccions a institucions amb poder real, als parlaments d'Espanya i França, que són els únics parlaments reals, perquè tenen poder legislatiu. Els altres, que formen part de l'Administració autonòmica, tenen, en general, només la funció d'aprovar i executar les lleis d'aquest poder central central.
Que en les eleccions generals d'Espanya i França mai hem de ser presents, em sembla una afirmació que no requereix massa explicacions, perquè el primer article de la constitució espanyola diu que només existeix el poble espanyol, i nega radicalment als altres que té dominats. Què pot sortir d'aquí si no és acceptar, reconèixer, justificar l'opressió sobre els bascos, i cosa que és més greu, considerar-ho democràtic i legitimar-ho? En ells cal fer un boicot complet i sense matisos. I en uns altres?
Tenint clar que aquestes "institucions" no són més que satèl·lits de l'administració general, central i colonial espanyola (o francesa), i que no tenen un veritable poder independent, es tractaria de preguntar-nos si la participació en elles com a Pobles contribueix o no als nostres objectius d'alliberament nacional. I, en fi, sí, podria ser intentar utilitzar aquestes "organitzacions" estrangeres com una caixa de ressonància de la nostra reivindicació nacional, per què no?
Per a això, els bascos hauríem d'anar plegats, en plena formulació de la unió nacional, conformant totes les forces democràtiques que conformarien la Resistència, entorn d'un objectiu estratègic únic: la independència nacional i la restauració del nostre Estat.
Estem lluny, en les antípodes, en un altre planeta.
Per això jo, mentrestant, a casa.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Boterea eskuratzeko modu asko dago; denak ez dira politak. Bada boterea eta horrek berarekin dakarren erantzukizuna banatu nahi duenik, agintea bilatzen duenik. Beste batzuek errespetu lar diote eta pauso bakoitza hainbeste neurtuta ez dira gai erabakirik hartzeko. Boterea zer... [+]
S'acaba de celebrar a Madrid un congrés per a arquitectes que debatrà sobre la crisi de la professió d'arquitecte. Han diferenciat la forma tradicional de ser arquitectes de l'actual. En què es troba el tradicional? El de l'arquitecte èpic que apareix en la pel·lícula The... [+]
El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]
Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.
Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]
Sí, sí, així. No m'atreveixo a anar més enllà. Que és un pleonasme? Potser una tautologia? És possible, però en aquesta època que anomenen postveritat, els fets bàsics són necessaris. Mireu, si no, al poderós lema “Ez dona ez!”. Ja sabíem abans que això era... [+]
Baneukan lagun bat Porcelana Irabian lan egin zuena itxi zuten arte, eta jatetxe edo taberna batera joaten ginen aldiro kikara eta plateraren ipurdia begiratzen zituena pieza non egina zegoen jakiteko. Gauza bera egiten dut nik gauza zaharren azoketara joaten naizenetan:... [+]
Últimament cada vegada escoltem més que molts joves no tenim poder per a comprar un habitatge. A vegades sembla que no hi ha més temes, és cert que és un tema seriós. A mi, malgrat estar prop del 31, encara em falta una mica per a aconseguir l'habitatge que serà meva... [+]
Fa temps que un anunci em salta en el mòbil. Em promet que acolorirà el meu món. Amb aquesta aplicació podré comprar-la com un milionari. Productes barats, molt barats, fins i tot gratuïts. Han tocat en la diana del màrqueting que exigeix el moment històric sociològic... [+]
Badira kontzeptuak bolada batzuetan edonon agertzen direnak, mantra ere bilakatzen direnak. Berez positibo eta beharrezko moduan agertzen zaizkigu, eztabaida gehiegirik gabe eta haiei buruz ia pentsatu gabe. Iruditzen zait mantra horietako bat nazioartekotzea dela, jatorria... [+]
En 2021 comencem a escoltar les primeres notícies sobre el projecte Guggenheim Urdaibai… El diputat general, Unai Rementeria, ens va dir que sí o sí. Per a reforçar les seves paraules, va deixar “blindats” 40 milions d'euros quan es construïen els museus. Doncs bé! Es... [+]
"L'objectiu del ple d'Oyón és clar, legitimar legalment els megaprojectes energètics amb irregularitats substancials en la tramitació"
Dimecres passat vam viure un dia dur i desagradable, no sols per a Labraza, sinó per a tots aquells pobles que estem amenaçats per una... [+]
Igual que amb l'ajuda dels artistes hem viscut la florida d'Euskal Herria, també en aquesta ocasió, amb el seu impuls, continuem fent el camí junts, donant el suport necessari als presos polítics, exiliats i deportats bascos
El lector ja sap que l'Associació Harrera neix... [+]
L'epistemologia, o teoria del coneixement, és una de les principals àrees de la filosofia i al llarg de la història s'han succeït importants debats sobre els límits i les bases del nostre coneixement. En ell es troben dos poderosos corrents que proposen diferents vies d'accés... [+]
Aquesta setmana hem tingut coneixement que el Jutjat de Getxo ha arxivat el cas dels nens de 4 anys d'Europa Ikastetxea. Això ens porta a preguntar-nos: estan disposades les instàncies judicials, policials… per a respondre a les demandes dels nens? Es protegeixen de veritat... [+]