Es pot dir que viu de la creació?
Sí, és l'elecció que he pogut prendre afortunadament. Per descomptat que no és fàcil, però apostar per això m'ha estat un acte valent. Una vegada fet el pas, l'única cosa que cal fer és trobar i construir un lloc propi. Es construeix caminant.

Què crees? Intent que
els meus relats siguin un viatge col·lectiu. Porto amb mi a nens i adults mentre estic comptant. Intento submergir-me en les activitats i la vida dels personatges de la història perquè l'oïdor viatgi amb mi. Gràcies a la música i la paraula, l'objectiu és posar en marxa la nostra imaginació oxidada. En aquest món de la imatge, la imaginació està esbiaixada i m'agradaria que servís per a recuperar relats de contes.

A molts els costa reconèixer-se com a artistes. L'ofici del narrador té
a més una característica especial: encara que hi hagi plaça per plaça, som molt desconeguts. Tinc un amic musical d'alt nivell, i encara que els dos visquem des de la creació, la realitat és molt diferent. Crec que el nostre és molt íntim, incomparable a la situació dels bertsolaris, actors i músics. Això té el seu costat positiu, clar. Prenc la majoria de les propostes que em permeten crear, perquè no sé com estaré demà, si tindré treball. Aquesta és la vida de l'artista.

Què necessita el contacontes? Diria que a
un bon narrador cal reconèixer-li que domina l'idioma. Cal reconèixer-li que és l'idioma que utilitza en el seu dia a dia. A més, com a basc, penso que els nostres contes tenen alguna cosa a arrelar a la ciutadania, no sé nomenar. És màgica. Ens situen, ens recorden i fan sentir que som d'aquí. A través de l'espai, a través dels personatges i les seves rutines… El contacontes també situarà al públic i adaptarà la sessió d'aquest moment i lloc. Diria que són necessàries més coses, però aquestes són les mínimes.

Un mateix compto, sempre que es compti de la mateixa manera... Quan un conte que
deia un narrador colombià es conta una vegada i una altra de la mateixa manera que mates aquest conte. Pots ressuscitar, però l'ideal és guardar-ho durant un parell d'anys. Agraeix el seu viatge i deixi'l reposar. És possible que, transcorregut un termini, es recuperi amb molt de gust.

El narrador ha d'estar inclòs en el conte, estar en contacte amb els personatges, viure la persona. Actuar de manera automàtica quitació fonamento al relat.

També teniu de l'actor? Hi ha molts corrents
i opinions sobre aquest tema , jo crec que alguna cosa sí. M'agrada treballar amb el cos, diria que ajuda. I crec que també tinc una mica de lingüística. Tenint en compte que en el nostre cas el basc és una llengua minoritzada, també utilitzo sinònims, enumerant-los un darrere d'un altre perquè els nens alimentin el diccionari. Els nens tenen molta capacitat per a aprendre coses.

A més de nens, també treballes amb adults. Sí, els contes
s'associen amb els nens, però no és així. Fins prop de 1970, abans era molt més freqüent a Euskal Herria contar contes entre adults, i es diu que antigament la cuina de la casa era el principal centre de narradors de contes. Diuen que treballaven en la família quan feien treballs repetitius. Hi havia nens, però els adults treballaven per a adults. A poc a poc van començar a entrar en educació, i des de llavors es vincula contar contes amb els nens. Però va més enllà, o almenys hauria d'anar: tots agraïm que entrés en el viatge dels contes. Els adults hem de donar-nos l'oportunitat d'emocionar-nos amb un conte, plorar o riure.

Què necessita un bon oïdor?
Saber escoltar. En Aunitz es realitzen sessions d'uns 45 i/o 60 minuts i es nota qui té el costum i qui no. En el cas dels adults, per exemple, és d'agrair que no surtin mòbils. Jo diria que hem d'aprendre a escoltar, siguin nens o adults. Diria que el basc el necessita, expressar-lo i ser escoltat. En això també poden influir els centres educatius i un professor pot ser un contacontes. Es posa en cercle, agafa el llibre i avança. Segur que cada dia ho farà millor. I no sols el conte, un succés, el dia de la vespra… Es pot comptar el que sigui, ja que es tracta d'actuar.

Què dir sobre el contacontes de casa?
Que val tot, superant el repte de deixar les pantalles a un costat. En quantes llars es veu la imatge d'estar cadascun davant d'una pantalla en lloc de xerrar? En parlar es transmet en comptar. Emocions, coneixement, costums… De tot. No ho perdem.

Hi ha molts narradors a Euskal Herria, tal vegada ens falta l'audiència. I això és el que tenim avui per a transformar. Tot va molt ràpid en aquest món de la imatge i la paraula és lenta. Però la lentitud és bella.