els EUA, 1933. El recentment elegit president Franklin D. Roosevelt va posar en marxa un conjunt de programes econòmics, denominats New Deal (nou pacte o nova distribució), amb la finalitat de donar solució a les conseqüències de la craca de 1929. Però a més d'aixecar l'economia, calia recollir l'estat d'ànim dels ciutadans, i es van difondre formes d'entreteniment barates que oblidarien els problemes quotidians: cinema, ràdio i còmic.

Les tires de còmic es publicaven soltes fins llavors en periòdics i revistes, però aprofitant l'èxit del producte, van començar a recol·lectar còmics en àlbums. En 1933, el mateix any de la posada en marxa de New Deal, Harry Wildenberg i Max Gaines, dos empleats de la impremta Eastern Color Printing de Connecticut, van obtenir drets d'autor de còmics, se'ls va ocórrer una fórmula fàcil d'imprimir i de venda barata en quioscos, i van crear un comic-book de 17x26 centímetres de format de 24 pàgines a 32 pàgines. En 1934 es va publicar el primer, titulat Famous Funnies.

Una vegada decidit el suport, va arribar el moment de dotar als còmics de nous continguts. En 1936 Lee Falk crea The Phantom, precursor dels superherois. Malgrat ser molt més fort que la resta dels homes, aquest heroi encara no tenia superpoderes. Dos anys després, al juny de 1938, Joe Shuster i Jerome Siegel van publicar “homes d'acer”. En aquell primer còmic de Superman es presentava així al superheroi: “Campió dels oprimits. Un miracle que promet donar tota la seva existència als quals el necessiten”.

Tallers de sudoració

Els primers superherois tenien consciència social: s'enfrontaven als qui maltractaven a les dones, als abusos policials, als quals trepitjaven als treballadors… Però els guionistes i dibuixants no tenien superherois que defensessin els seus drets laborals. En la Gran Depressió els comiceros treballaven durant llargues hores en despatxos sense ventilació, que es deien tallers de saba o sweatshops. Com va explicar l'historiador català Lluc Casals en la revista Sapiens, el fordisme va arribar també al món del còmic. Sota aquestes condicions tan desastroses, entre altres, Bob Kane, fundador de Batman, i Jack Kirb, il·lustrador de Spiderman, alguns dels principals autors de l'edat d'or dels còmics de superherois.

La lluentor d'aquesta època el va apagar la Guerra Freda. Com abans el fordisme, el McCarthysmo va arribar als còmics en els anys 50. El psiquiatre Fredic Wertham, en el seu Seduction of the Innocent (1954), va afirmar que els còmics fomentaven la delinqüència i la desviació sexual dels joves (Batman i Robin eren homosexuals i Wonder Woman, lesbiana). Van crear el Comic Code Authority, que aplicaria i compliria les estrictes normes sobre continguts. A vegades també es van realitzar fumaciones públiques de còmics.

Superherois també van sobreviure a aquell tremend deixant. Avui dia estan sans i continuen lluitant... Els gegants de la indústria del còmic Marvel i DC porten dècades competint perquè la divisió del negoci està per sobre del bé i del mal.