Per a gaudir amb Xola
La primera obra de Xola es va publicar en basca en 1995, Xola coneix els lleons. Des de llavors Erein ha publicat altres quatre llibres (hi ha un altre que va publicar el periòdic Gara l'any 2000), tots ells escrits per Atxaga i il·lustrats per Mikel Valverde. Estic convençut, en aquest sentit, que aquest astut i peculiar gos és conegut per molts dels
nostres lectors. Però si algú no sap qui és Xola, diríem que Xola és un gos aventurer, però també filòsof, valent, pragmàtic, culte, poregós, somiador… És a dir, que és un gos que mou els sentiments i les sensacions de qualsevol persona.
Hi ha vint anys des de la primera Xola, que creia que era lleó, fins a l'última, que sap aprofitar al màxim la situació d'un gos molt pragmàtic i temorós que podem trobar en l'obra Xola i el lladre.
Perquè aquesta és una característica de Xola, que sempre sap treure el seu costat pràctic més enllà de les discussions d'un mateix, amb un punt d'humor. En això són molt importants les converses entre el senyor Xola i el senyor Grogo, o les imatges de Valverde amb informació transtextual i transmissió de missatges al lector.
Atxaga escriu per als nens, però sense renunciar a la literatura, a Xola li parla el cor i la ment, Angelet ens expressa la seva personalitat a través de l'acció i el llenguatge, Xola rep medalles en atropellar al lladre, però és de xocolata, que són els que li interessen al gos… Atxaga utilitza la ironia, juga amb el llenguatge, filosofa de la vida, però sobretot atrapa al lector amb històries entretingudes i humoroses.
Les aventures de Xola han rebut nombrosos premis, la segona obra, Xola i el senglar, van merèixer el premi Euskadi, i la traducció ha estat reconeguda com una de les millors obres infantils del món al Japó. Prova d'aquest guardó i èxit són els elogis dels mitjans externs i experts que apareixen en la contraportada del llibre (cap d'aquí). L'edició que tenim entre mans (similar a la que s'ha fet en anglès o japonès), servirà per a llegir de nou les aventures de Xola per a tornar a gaudir amb ella!
En el laberint del teatre
I Ander
Lipus EHAZE i Susa
---------------------------------------------
El dramaturg Ander Lipus ha publicat al costat d'EHAZE i Susa les seves publicacions sobre autobiografia teatral i teatre. En el laberint del teatre I. Quadern de... [+]
-Era una tarda corrent. Per al rap”. Aquesta nit és la que ens compta Maite Mutuberria en aquest àlbum. El llibre té molt pocs textos i les imatges ens compten molt bé el desenvolupament de la història.
Des del principi podem veure en les il·lustracions un rap gran i... [+]
El que s'acosti a aquest llibre, en primer lloc, estarà amb G. Es troba amb les imatges de Mabire. Són imatges d'estil còmic, traços molt precisos i vivències de color celestial que ajuden a interpretar amb facilitat personatges i situacions. Aquestes imatges coincideixen amb... [+]
Sota el títol de Viriditas podem llegir el subtítol de Les dones que ens van fer veure el meravellós món de les plantes. Es tracta d'un gran llibre amb una tapa dura, en el qual les il·lustracions de les plantes i una dona prenen el centre de la portada de color lila. Es pot... [+]
Per una qüestió de treball he hagut de rellegir aquest meravellós llibre. Un llibre curt que conjumina teoria, genealogia i història feminista, i que segurament tindrà moltes crítiques mirant en la xarxa i, sorpresa! He trobat una, la que va escriure Irati Majuelo en... [+]
El llibre que acaba de publicar l'editorial Consonni ha estat una gran sorpresa per al públic. No coneixia l'obra de Montserrat Roig i la troballa ha estat veritablement sorprenent. D'una banda, perquè la novel·la es va publicar per primera vegada en poc més de la mort de... [+]
La memòria d'una vaca basca va ser publicada per Bernardo Atxaga en 1991. El llibre ha tingut una llarga trajectòria i èxit tant en basc com en altres idiomes. Un dels llibres més venuts d'Alemanya va ser J. L'editor britànic Eccleshare ho va considerar una obra a llegir en... [+]
La primavera sol ser una promesa d'un nas hivernal fred i que pot venir després de l'aterratge, i ha estat anotada en diverses ocasions perquè se sotmeti al somni. Promesa, no obstant això, mai és una primavera segura en un terreny en ruïnes. No almenys si parlem de canvi o,... [+]
Tot va començar en una excursió al camp amb la seva cosina i el seu marit. Ells van anar a sopar i no van tornar a casa. El protagonista va sortir a buscar-los i es va trobar amb una paret. A partir d'aquí, la paret no li deixa avançar i veu a dos personatges congelats com a... [+]
Et consideres feminista i anti-racista? Se t'ha ocorregut que la història del feminisme que coneixes és és blanca i colonialista? Has qüestionat el teu coneixement o la teva mirada sobre les cultures no blanques? Ha fet una lectura crítica de l'apoderament feminista? Vols... [+]
Porten la casa els caragols, com una motxilla enrotllada, transportant als que necessiten per a viure. No obstant això, les cases es poden gratar i dividir en dues. Fins i tot es dupliquen de tant en tant, encara que de manera provisional, passant de ser fortalesa a ser... [+]
El so de la porta es va escoltar mentre sopaven. Les estrelles del cel deien que la sabbata era madura”, així comença aquesta breu novel·la de Gaizka Arostegi, quan els "gossos" de Gestapo toquen la porta de casa de Sara i els seus pares. Com el lector conclouria, es tracta... [+]
Obrim el llibre de poemes d'Oihana Jaka i trobem dues ofertes. Un pare i un altre fill. Cal destacar per la seva relació directa amb els poemes que trobarem. El llibre s'estructura en
tres parts: Hamaika urte, Hamaika hilabete eta Hamaika egun. El número onze també és una... [+]
Karmele Mitxelena va publicar en aquesta col·lecció Xaguxar el conte L'estiu de Maduixa en 2022. En ell es narraven les aventures estiuenques d'uns nens i nenes. Ara, en canvi, el llibre d'Aitona Flora és una història molt més interioritzada, emocionant narrada des del punt... [+]