El suïcidi continua sent un important problema de salut pública i la primera causa de mort no natural a tot el món. Segons l'Organització Mundial de la Salut, al voltant de 700.000 persones se suïciden cada any i moltes altres queden en l'intent.

Segons l'informe de prevenció del suïcidi publicat per l'OMS i l'Associació Internacional per a la Prevenció del Suïcidi, la majoria dels reclusos que se suïcidaven estan a l'espera del judici, són homes joves (20-25 anys), solters i, en general, els qui han infringit per primera vegada la llei i han estat detinguts per petits delictes. Normalment, aquests delictes estan relacionats amb substàncies il·legals. D'altra banda, els presos que se suïciden després de quatre o cinc anys solen ser més majors, de 30 a 35 anys.

Entre les persones preses, el comportament suïcida augmenta respecte a la població general, a causa de molts factors i a l'impacte psicològic que suposa la presó. L'absència de la parella i dels fills, la falta de suport familiar, el fet de ser migrants, l'abús de substàncies, un trastorn mental, un suïcidi prematur... són alguns dels estudis que assenyalen que la taxa de suïcidi dels abusos de substàncies és la segona més alta d'Europa. “El risc de suïcidi de les persones a la presó és deu vegades major que la resta de la població”, ha subratllat Marta Aldanondo, membre de la Delegació d'Àlaba.

Els centres penitenciaris tenen la responsabilitat de protegir la salut i la seguretat dels presos i, en cas contrari, poden ser contraris a la llei. L'article 25.2 de la Constitució Espanyola estableix que “el condemnat gaudirà dels drets fonamentals, tindrà dret al treball remunerat i a tots els beneficis de la Seguretat Social, al gaudi de la cultura i al ple desenvolupament de la personalitat”. La Constitució exigeix que les penes de privació de llibertat es destinin a la reinserció social. En general, les persones que es trobin a la presó tenen dret a una bona intimitat i condicions de salut i seguretat. Així com els drets polítics, socials, econòmics i culturals.

Per a evitar suïcidis, una visió més àmplia La insuficiència
de salut professional és un problema creixent en els últims anys. En l'àmbit de la salut mental, la deficiència de psicòlegs també afecta negativament a l'atenció i cura dels pacients. Cal tenir en compte que a vegades la salut mental i el suïcidi van units. I els professionals que treballen en els centres penitenciaris ens han confirmat que la falta de professionals sanitaris en els centres penitenciaris és encara major que en la societat en general, amb tot el que això comporta.

Jose Mari Loizaga, membre del Comitè Anti-Sida, assenyala que la figura del “reclús d'assistència” ajuda “de forma molt important” a prevenir el suïcidi. Els presoners de socors són presoners que es posen en la mateixa cel·la al costat dels quals estan en perill de suïcidi en la cel·la. En paraules de Loizaga, la persona amb aquest risc de suïcidi ha de saber que estarà amb un altre reclús perquè no es fereix a ella mateixa, i ha de comptar amb l'ajuda d'una intervenció psicològica i psiquiàtrica.

Per a combatre els suïcidis és necessari un enfocament més ampli que inclogui mesures d'atenció a presos en risc de suïcidi, així com la detecció de signes de risc i una resposta adequada. “És molt difícil evitar que una persona presonera caigui en la desesperació total, però no hi ha millor píndola protectora que millorar el nostre entorn i per a això cal cobrir les necessitats bàsiques”, ha afegit Loizaga.

Per a evitar suïcidis és necessari millorar l'estada en la vida i en la presó. Loizaga ha explicat que mesures com l'augment del personal de salut mental en els centres penitenciaris, el foment d'activitats de suport emocional i social als interns, la millora de les condicions de vida o l'impuls de polítiques d'inclusió social poden ajudar.

Després de dues morts, el canvi de protocol a l'octubre de 2021 va ser assumit pel Govern
Basc la gestió de les tres presons de la CAPV: les presons de Zaballa (Àlaba), Basauri (Bizkaia) i Martutene (Guipúscoa). Beatriz Artolazabal, llavors consellera d'Igualtat, Justícia i Polítiques Socials, va explicar que el treball se centra en “la perspectiva de gènere, l'atenció a les víctimes i la defensa dels drets humans”. I a més, va afegir que el seu objectiu és “modernitzar la justícia i la proximitat als col·lectius més vulnerables”, així com “la vocació d'aconseguir la integració social i laboral dels presos des d'una perspectiva formativa”.

Marta Aldanondo, de l'Associació Salhaketa a favor dels presos, assenyala que la competència es va iniciar amb “molt bones paraules”, però de moment la gestió del Govern és una continuació de la qual existia. Així mateix, assenyala que van poder fer “un treball important” abans d'assumir la competència, però que “no ho van fer”.

Recentment el Director de Justícia del Govern Basc ha posat en marxa un nou protocol que situa en el centre la figura del reclús assistencial que hem esmentat. Els centres penitenciaris bascos impartiran cursos de formació a aquests reclusos perquè adquireixin diverses competències i rebran retribucions. El protocol actualitza les pautes donades pels centres penitenciaris l'any 2014, prenent com a referència el programa de prevenció del suïcidi de la presó de Zaballa i el protocol penitenciari de Catalunya.

Però el canvi de protocol no s'ha produït fins que en una sola setmana s'han produït dues morts, una en la presó de Zaballa i una altra en la de Martutene el mes de març passat. En Hego Euskal Herria han mort deu presos des de 2015.

"A vegades la violència institucional ha estat més dolorosa que la mort"

Malek estava presoner en Zaballa des de setembre de 2020. El 28 de febrer de 2023, segons la seva versió oficial, es va suïcidar i no estava inclòs en el programa de prevenció del suïcidi perquè no hi havia “indicis” per a això, segons la consellera Bingen Zupiria del Govern Basc. La portaveu va dir que “va sorprendre” i que la presó anava a donar informació i “ajuda” a la família. Zuriñe Rodriguez i Ana Álvarez, la família de Malek, han denunciat la falta de suport de l'administració basca, les traves burocràtiques i el racisme.

Sabien que Male es trobava en una situació complicada, avisant-li ell durant una visita. Van tenir l'oportunitat d'avisar a algú de la presó? No, però
no havíem d'avisar a ningú de la presó, no es pot responsabilitzar de l'avís en la família. Això podia afectar a Malek perquè no es respectava la seva voluntat. Perquè parlem amb ell de la seva situació i de la possibilitat de demanar ajuda.

Són moltes les persones que sofreixen drogodependències a la presó. En
el cas de les malecas, asseguren que va augmentar considerablement el consum de drogues. Està bastant controlat el consum de drogues en els centres penitenciaris? No, tot el contrari. De fet, Male va començar a consumir substàncies que mai va consumir fora de la presó. Per a controlar als presos, el personal dels centres penitenciaris introdueix la droga i els programes de desintoxicació tampoc són accessibles per a tots. Quan ens reunim amb la direcció ens van dir que els familiars són els responsables d'introduir la droga. Basta. L'heroïna va entrar molt en la pandèmia i no hi havia visites.

Segons la versió oficial, Malek es va suïcidar, encara que no estava protocol·litzat contra els suïcidis perquè el personal de vigilància penitenciària no havia vist perill per a això. Però abans de morir va fer un altre intent de suïcidi. Què ha fallat? No
va tenir tractament terapèutic integral. Un mes i mig abans va sofrir un intent de suïcidi que va posar de manifest la seva situació. Male no confia en els metges perquè el tractament no sempre és adequat. Per tant, ells hauran d'explicar què ha fallat.

Heu tingut problemes per a aconseguir el passaport de Malek i el certificat de defunció, sense els quals era impossible enviar el cadàver a Algèria. Què ha passat? El passaport es va lliurar el dia
de la detenció i no se'ns va retornar el dia de la mort. Evidentment, hi ha una irresponsabilitat. Si tens la custòdia d'una persona, has de tenir recollida la documentació. Van perdre. És dur dir-ho, però a vegades la violència institucional va ser més dolorosa que la pròpia mort.

Com ha estat el tracte de l'administració basca durant el procés burocràtic? En general, el tracte ha
estat deshumanitzat. La consellera va dir públicament que anaven a ajudar a la família, però la família ha hagut de posar-se en contacte amb ells. No ens han permès triar la funerària i ens han obligat a negociar els diners per als funerals i la repatriació. Avui dia no hem tingut notícies d'ells. Ho hem denunciat.

La mateixa setmana de la mort de Malek, un altre pres es va suïcidar. L'Administració
basca és responsable directe, estan sota la seva custòdia els presos. Recentment el Govern ha modificat el protocol de suïcidi, però quantes morts i sorolls mediàtics han estat necessaris? Això posa de manifest el seu escàs interès per les persones preses.

Es protegeixen els drets dels presos? No, i
no sols lligat al suïcidi. No sabem què passa dins d'un centre penitenciari, no hi ha control d'això i no sabem si es vulneren o no els drets. Hi ha penes que vulneren directament els drets dels presos, com impedir passejos o empresonar en la cel·la durant llargs dies.

Com es poden evitar els suïcidis? La
prevenció és la clau. El nou protocol planteja la necessitat de coordinació entre presos, famílies i centres penitenciaris, però la relació hauria de ser diferent. Un familiar no manté una bona relació amb la presó si aquesta penalitza i vulnera els drets del seu familiar. A més, el reclús té dret a la intimitat i ell decideix amb qui vol compartir la seva situació i amb qui no. El control se substitueix per una atenció psicològica integral.