Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

… i així fem realitat el pensament de Wittigen

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

La meva mare em va recomanar no casar-me quan era nen i no tenir fills. Llavors no ho vaig entendre, però crec que va ser la forma d'expressió més sincera que va tenir per a defensar-me. En l'adolescència tardana vaig començar a sentir-me incòmode amb la major part que m'envoltava i a comprendre d'on venien aquestes incomoditats. Un d'ells va ser el model repressiu de la virilitat present en diversos espais, gràcies al qual em vaig adonar que l'heterosexualitat no era el que volia per a mi. Més tard vaig decidir que anava a ser el bolle.

No negaré que aquesta decisió em va portar fortes fractures amb l'entorn pròxim d'aquesta època, i que els referents dels llibres no eren suficients per a omplir el buit dels trencaments, encara que en la direcció que volia seguir fos nord. Però les fractures porten sovint nous inicis, i així, tarda, però per primera vegada vaig entrar en un grup de bolleras. Allí estàvem bolleras de diferents edats, preníem els carrers per a fer assemblees i ocupàvem espais per a heteros amb l'objectiu de desnormalizar el model d'oci. La cura i les dinàmiques internes que hi havia en aquest grup no les vaig trobar abans en cap grup de militància; el cos estava col·locat en el discurs i el personal és polític, no un lema abstracte, sinó el nostre dia a dia: el buit que deixava escapar de la normalitat que complia el grup. Reconfigurem la família.

Sense nom no existeix, i nosaltres érem bolleras, no dones homosexuals. El volle que encarnabamos no era una identitat associada a una orientació homosexual, sinó un subjecte polític amb una pràctica i una consciència determinades

Sense nom no existeix, i nosaltres érem bolleras, no dones homosexuals. El volle que encarnabamos no era una identitat associada a una orientació homosexual, sinó un subjecte polític amb una pràctica i una consciència determinada. En molts transmaribolloones ens ocorre que amb les paraules que tenim al nostre abast no podem descriure les nostres realitats, perquè aquestes paraules han creat societats binàries i segueixen una lògica heterosexual. Creem noves paraules, o ocupem les que històricament s'han utilitzat per a marcar-nos i canviem de significat per a dir en veu alta que no volem formar part de la normal, perquè aquestes paraules ens han donat l'existència. Una d'elles és la paraula bollera.

Ser bollar és una opció política, com deia el gran Monique Wittig. Assumim tota una tradició basada en l'heterosexualitat, els models de vida més desitjables són també heterosexuals i continuem pensant de forma heterosexual. Aquesta última és en gran part de la nostra opressió. Però és possible passar a la part cimal i fer-la desitjable, com va fer Wittig en el seu treball teòric i literari. Les institucions defineixen a través de la jerarquia sexual el cos directe de LGTB, a canvi de la qual cosa ens precarizamos els qui no entrem en aquesta pràctica. Més que espectacularitat, necessitem referents perversos positius per a poder seguir el seu model.

Amb la col·lecció LISIPE vam portar en 2017 el Pensament heterogeni Wittigen al basc, i hi ha una manera de fer el nostre discurs i continuar fent-lo.


T'interessa pel canal: Feminismoa
Sorginen duintasuna aldarri

Lan kontu bat dela eta berrirakurri behar izan dut liburu zoragarri hau. Teoria, genealogia eta historia feminista batzen dituen liburu motz honek kritika ugari izango zituelakoan sarean begiratu eta, sorpresa! bakarra aurkitu dut, Irati Majuelok Berria-n idatzi zuena.
[+]


Milaka lagunek salatu dituzte Sanferminen lehen egunean izandako eraso matxistak

Iruñerriko mugimendu feministak elkarretaratzea egin du uztailaren 7an, bezperan izandako lau eraso salatzeko. Berriozarren eta Tuteran bi gizon atxilotu dituzte sexu abusuengatik.


Gorputz hotsak
“Erotikan ere, ez dugu lortzen produkziotik ateratzea”

Desiraren, genero identitatearen eta erotikaren ikuspegia zabaltzeaz mintzatu da Igor Nabarro sexologoa. Nerabezaroan muineko lesio bat izan zuen, eta hori dela-eta zalantzan jarri zituen maskulinitatea eta sexualitatea. Salatu du istripuaren ostean ez zuela inongo heziketa... [+]


2024-07-03 | Erria
Heteroarauaz beste egiten, elkarrekin

Lau hamarkada luzeko ibilbidea du Euskal Herrian bolleren borrokak; garaiko lesbiana feministen oinordekoak dira. Desira eta identitate sexual hutsa baino askoz gehiago da bollerismoa: sistema zisheteropatriarkal eta koloniala borrokatzeko estrategia politikoa, gorputzetik eta... [+]


Zuriketa arrosa, indarkeria medikoa eta psikiatrikoa eta Palestinako genozidioa salatu ditu LGTBIAQ+ mugimenduak

Kaleak bete dituzte LGTBI Komunitatearen Nazioarteko Egunean. Salatu dute erakundeek aurpegia garbitzen dutela keinu sinbolikoekin. 


La primera Casa de les Dones d'Ipar Euskal Herria obrirà les seves portes en Urruña
La Casa de les Primeres Dones d'Ipar Euskal Herria obrirà les seves portes en els pròxims mesos en Urruña. El dijous, 27 de juny, ha tingut lloc l'assemblea general per a fixar la seva creació, i així ho ha donat a conèixer la militant feminista Véronique de la Devèze.

Mirin Gaztañaga
“No és fàcil fer les coses d'una altra manera al cinema i en el teatre. Però podem intentar-ho”
Mirin Gaztañaga ha fet treballs molt diversos en teatre, cinema, televisió, així com en projectes relacionats amb la música o la dansa. El rodatge de la pel·lícula basada en la novel·la de Txani Rodríguez Els últims romàntics (Seix Barral, 2020) arriba a la Gira de... [+]

Maider Arregi
“La parafernàlia i la política també, però nosaltres fem bertsos”
Quan l'any passat va guanyar el Premi Senyora, Maider Arregi va voler expressar en la seva salutació “les persones i les causes que li importen”:“Els del barri de l'Infern, els bolleras, les maricas, els amics contra el TAV, els partidaris de l'ocupació…”. Tots ells i... [+]

Sons corporals
"Em van realitzar nombroses intervencions quirúrgiques sense demanar permís"
L'activista intersex* i el DJ són els Free de Marikarma (Baena, Espanya, 1984). L'any 2003 es va iniciar la lluita contra el sistema psiquiàtric, i en l'actualitat segueix el mateix camí amb els del col·lectiu Insania. Al març va participar en les jornades “L'opressió... [+]

2024-06-19 | June Fernández
Irantzu Varela, comunicadora feminista
"La meva novel·la és un exercici de reparació i venjança"
En el seu llibre "El que quedarà", l'editorial Continta em tens, ha embolicat el procés de tallar els maltractaments del seu ex marit amb relats de violències masclistes quotidianes i d'un present deliciós que ha construït al costat de les dones de la seva vida.

Lliçons d'història i esclerosi múltiple

Mallorca, 1968. Neix la historiadora Joana María Escartin. En 1989 va ser diagnosticat d'esclerosi múltiple i va morir el passat 30 de maig a la seva ciutat natal, als 56 anys d'edat, coincidint amb el dia internacional de l'esclerosi múltiple.

Va cursar els seus estudis en la... [+]


Motoserra a la mà amb ecofeminisme
Fa uns mesos, en la presentació del llibre d'un company de la universitat, ens va ocórrer una situació bastant estranya. Era un llibre sobre ecologia i entre les referències hi havia diversos pensadors ecofeministes. No obstant això, l'autor no va esmentar en cap moment que... [+]

Surt al carrer al Brasil contra un projecte de llei que pretén convertir l'avortament en un homicidi
Centenars de dones han sortit a manifestar-se el dijous als carrers brasilers de Sao Paulo i Rio de Janeiro. El Partit Liberal proposa una llei perquè l'avortament sigui jutjat com a homicidi ordinari a partir de la setmana 22. Si una dona que ha estat violada en virtut d'aquesta... [+]

Discoteca per a la llibertat
El col·lectiu Harrika neix amb l'objectiu de crear un oci nocturn més “lliure” i “segur” basat en la cura. Porten dos anys fent tecno besta kuir i feministes a Vitòria-Gasteiz. Del 26 al 28 de juliol tindrà lloc en Izarra (Llaurava) el Festival Harrikada.

Eguneraketa berriak daude