Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

… i així fem realitat el pensament de Wittigen

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

La meva mare em va recomanar no casar-me quan era nen i no tenir fills. Llavors no ho vaig entendre, però crec que va ser la forma d'expressió més sincera que va tenir per a defensar-me. En l'adolescència tardana vaig començar a sentir-me incòmode amb la major part que m'envoltava i a comprendre d'on venien aquestes incomoditats. Un d'ells va ser el model repressiu de la virilitat present en diversos espais, gràcies al qual em vaig adonar que l'heterosexualitat no era el que volia per a mi. Més tard vaig decidir que anava a ser el bolle.

No negaré que aquesta decisió em va portar fortes fractures amb l'entorn pròxim d'aquesta època, i que els referents dels llibres no eren suficients per a omplir el buit dels trencaments, encara que en la direcció que volia seguir fos nord. Però les fractures porten sovint nous inicis, i així, tarda, però per primera vegada vaig entrar en un grup de bolleras. Allí estàvem bolleras de diferents edats, preníem els carrers per a fer assemblees i ocupàvem espais per a heteros amb l'objectiu de desnormalizar el model d'oci. La cura i les dinàmiques internes que hi havia en aquest grup no les vaig trobar abans en cap grup de militància; el cos estava col·locat en el discurs i el personal és polític, no un lema abstracte, sinó el nostre dia a dia: el buit que deixava escapar de la normalitat que complia el grup. Reconfigurem la família.

Sense nom no existeix, i nosaltres érem bolleras, no dones homosexuals. El volle que encarnabamos no era una identitat associada a una orientació homosexual, sinó un subjecte polític amb una pràctica i una consciència determinades

Sense nom no existeix, i nosaltres érem bolleras, no dones homosexuals. El volle que encarnabamos no era una identitat associada a una orientació homosexual, sinó un subjecte polític amb una pràctica i una consciència determinada. En molts transmaribolloones ens ocorre que amb les paraules que tenim al nostre abast no podem descriure les nostres realitats, perquè aquestes paraules han creat societats binàries i segueixen una lògica heterosexual. Creem noves paraules, o ocupem les que històricament s'han utilitzat per a marcar-nos i canviem de significat per a dir en veu alta que no volem formar part de la normal, perquè aquestes paraules ens han donat l'existència. Una d'elles és la paraula bollera.

Ser bollar és una opció política, com deia el gran Monique Wittig. Assumim tota una tradició basada en l'heterosexualitat, els models de vida més desitjables són també heterosexuals i continuem pensant de forma heterosexual. Aquesta última és en gran part de la nostra opressió. Però és possible passar a la part cimal i fer-la desitjable, com va fer Wittig en el seu treball teòric i literari. Les institucions defineixen a través de la jerarquia sexual el cos directe de LGTB, a canvi de la qual cosa ens precarizamos els qui no entrem en aquesta pràctica. Més que espectacularitat, necessitem referents perversos positius per a poder seguir el seu model.

Amb la col·lecció LISIPE vam portar en 2017 el Pensament heterogeni Wittigen al basc, i hi ha una manera de fer el nostre discurs i continuar fent-lo.


T'interessa pel canal: Feminismoa
2025-02-26 | Elixabet Etchandy
Martxoaren 8ko, emazte langileak lehen lerrora!

Martxoaren 8a hurbiltzen ari zaigu, eta urtero bezala, instituzioek haien diskurtsoak berdintasun politika eta feminismoz josten dituzte, eta enpresek borroka egun hau “emazteen egunera” murrizten dute, emakumeei bideratutako merkatu estereotipatu oso bati bidea... [+]


2025-02-26 | Leire Artola Arin
Martxoak 8
Faxismoa borrokatzeko feminismotik indarrak batzeko deia

Martxoak 8a heltzear da beste urtebetez, eta nahiz eta zenbaitek erabiltzen duten urtean behin beren irudia morez margotzeko soilik, feministek kaleak aldarriz betetzeko baliatzen dute egun seinalatu hau. 2020an, duela bost urte, milaka emakumek elkarrekin oihukatu zuten euren... [+]


Gorputz hotsak
“Garrantzitsua da Down sindromedunok oholtzan ikustea”

Gazteagotan baino lotsa handiagoa dauka, baina horrek ez dio saltsa askotan ibiltzeko gogoa kentzen Leire Zabalza Santestebani (Iruñea, 1990). Beste gauza askoren artean,  Motxila 21 musika taldeko kidea da. Nabarmendu du musika gauza asko aldarrikatzeko bide izan... [+]


2025-02-26 | Leire Artola Arin
Irene Ruiz, Itaiako kidea
“Instituzioak beraiek ere badira oldarraldi matxistaren erantzule”

Martxoak 8aren izaera iraultzailea berreskuratzeko deia egin du Itaia emakumeen antolakunde sozialistak. Irene Ruiz Itaiako kideak azaldu digunez, “oldarraldi erreakzionarioaren eta matxismoaren aurrean proposamen iraultzailea hauspotu eta kontzientzia sozialista... [+]


Haur miopeen gorakada handia, kezka iturri: “Kanpoan jolastea oso inportantea da”

Miopia gero eta gehiago eta gero eta lehenago ari da garatzen, eta horren arriskua da dioptriak gehitzen joatea eta helduaroan begiari lotutako hainbat gaitz izateko aukerak dezente handitzea. “Eguzki-argia jasotzea inportantea da, eta denbora asko ez igarotzea oso gertu... [+]


M8an faxismoaren kontra eta aliantza feministen alde egingo du Euskal Herriko Mugimendu Feministak

Martxoaren 8an kalera ateratzera deitu ditu herritarrak mugimendu feministak, "desberdinkeriek bere horretan" dirautelako. Zapalkuntza mekanismo berriak agertu direla salatu dute, eta feminismoa "ezkerreko borroken erdigunera" eramateko beharra aldarrikatu.


Sorolls corporals
"Volem deixar de costat el dolor, perquè no és rendible per al capitalisme"
Iosune de Goñi García, fotògrafa, escriptora i traductora (Burlada, Navarra, 1993), és una apassionada per les històries i la construcció de mons. Sovint la produeix de les ferides, el cos i el dolor. És una persona amb discapacitat i un malalt crònic que utilitza l'art... [+]

Denuncien una agressió masclista a Amurrio
La Xarxa de Dones d'Amurrio ha convocat una concentració de repulsa el dimarts a les 19.00 hores per a denunciar l'agressió masclista. A Bilbao, Itaia s'ha mobilitzat aquest dilluns per a denunciar l'agressió sexual a una menor en el centre de la capital biscaïna.

Maddi Isasi, secretària feminista de LAB
"Volem que LAB sigui el subjecte que faci la seva aportació sindical en la construcció d'una Euskal Herria feminista"
La secretària feminista del sindicat LAB ha editat un llibre en el qual tot aquell que es cridi té el seu nom, basat en els testimoniatges de diverses companyes feministes. "Hem fet una genealogia o un glossari, o potser les dues coses són juntes o pot ser que no siguin ni... [+]

La majoria dels hondarribitarras aposten per una parenceria igualitària, segons una enquesta de l'Ajuntament
El 45,6% dels enquestats prefereix una parenceria mixta per al municipi i més del 65% opina que la ciutadania ha de participar en xerrades i tallers per a solucionar el conflicte de la parenceria.

2025-02-05 | Ula Iruretagoiena
Lurraldea eta arkitektura
Etxeko komuna

Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]


"El ioga oncològic es basa en la tendresa i el respecte"
La professora de ioga oncològica Paula Barrio treballa les eines per a processos oncològics: “Connectem amb el cos i la zona lesionada”.

Permís de paternitat

He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]


La Marxa Mundial de les Dones reivindica la necessitat de desenvolupar la justícia feminista
La Marxa Mundial de les Dones d'Euskal Herria ha celebrat aquest cap de setmana unes jornades sobre violència masclista en Villava. Han posat en qüestió el sistema judicial, han analitzat els valors de la justícia i de l'autodefensa feminista.

Eguneraketa berriak daude