La plaça del poble es cobrirà per primera vegada en basc durant tot l'any, i potser per última vegada. Perquè la república del basc és efímera a Euskal Herria, i no diguem en Ziburu. Així ho han assenyalat els cineastes i veïns que estan ultimant el programa de la fira: “És un dia en què el basc és l'idioma predominant al nostre país, un dia”. Quarta jornada especial amb la quarta edició de la fira del llibre i disc bascos de Ziburu. Darrere estan els organitzadors de tots dos costats del Bidasoa, Baltsan Elkartea i el mitjà de comunicació ARGIA, i és una de les cites que reuneix a euskaltzales i culturistes de tots dos costats, que s'està estabilitzant.

“A Euskal Herria tenim el mateix repte: tenim poques o poques possibilitats de dialogar en basca”, assenyalava Ladix Arrosagarai, organitzadora i membre de Baltsan en la presentació d'aquesta edició. Però més detalls li poden venir bé a un ciutadà que viu més còmodament en basc en algun racó del Sud, perquè pugui imaginar com és la situació de Ziburu en l'àmbit cultural: a la comarca no hi ha botigues que facin llibres en basc, la gent ha d'anar a Baiona o a Irun. És més, a Euskal Herria, que agrupa tres territoris, només hi ha dues llibreries –en Elkar Baiona, i des de fa poc més d'un any la llibreria Menta de cafè en Ortzaiz–. En el cas que hi hagi zona respiratòria, això és la Fira de Ziburu.

En Iparralde, Jenofa Berhokoirigoin, organitzadora de la fira i membre d'ARGIA, ha destacat que la realitat del basc és “absolutament diglósica”: “La diglòssia és brutal i l'oficialitat no és reconeguda. Per tant, la seva utilització depèn de la voluntat i motivació de la ciutadania”. En aquest context, el coneixement i l'ús del basc descendeix en termes absoluts, segons els resultats del VII Informe de l'Enquesta Sociolingüística en tres territoris: la població que es considera euskaldun ha passat del 26,4% de la població en 1996 al 20,1% en 2021. Així, un de cada cinc sap basc.

Arrosagari, no obstant això, ha assenyalat que la necessitat i la qüestió diglósica és un mapa a estendre a tota Euskal Herria: “Venen molt en coneixement, però en la pràctica molts joves que surten del model D no són capaços de viure en basc, i aquesta és la clau, com deia el sociolingüista Iñaki Iurrebaso en el seu monogràfic Larrun”. Diu que és fruit d'eleccions polítiques, i pensa que en qualitat l'ensenyament “té poc” a banda i banda, però més evident al nord del Bidasoa.

Fira, pont simbòlic Al poble
que viu principalment en castellà durant tot l'any, els organitzadors han assenyalat la importància que el basc ocupi una plaça: “En la plaça, el fet d'estar en el centre del poble té un significat simbòlic i polític. També té pes en imatge, no som una cosa descentralitzada del centre de Ziburu. Una plaça de cultura íntegrament en basca, almenys una vegada a l'any, dona un respir al basc”.

En la plaça només en basca no caben els castellanoparlants, les produccions en castellà. Hauria de ser lògic perquè es tracta d'una “plaça en basca”, però per a alguns és “discriminatòria”. Arrosagarai: “Per exemple, els qui fan llibres bilingües ens han dit que els rebutgem, però nosaltres som exclosos durant tot l'any al nostre país. L'exigència de ser bilingüe a Euskal Herria s'exigeix al basc i no al castellà. Nosaltres els diem: ‘Mira, així viu vostè un dia el que nosaltres vivim tot l'any’. Una llengua assumeix l'altra, és la llei de la selva, natural. Les persones som bilingües, però la societat no”.

Encara que es tracta d'un mercat d'un sol dia, el projecte pretén ser un pont. Partint de la idea que existeixen maneres de gaudir del basc, en Ziburu i en els seus voltants hi ha agents que intenten oferir una programació cultural més enllà de la fira, amb l'objectiu de fer basc. Animar als joves i adolescents a veure que en Ziburu i els seus voltants també es pot viure en basc.

També fora de l'escola, els esforços per
acostar el basc a la Joventut s'han intensificat any rere any, i en aquesta edició, en col·laboració amb el col·legi i el liceu, han realitzat diverses activitats. “Cal demostrar-los que és una creació plural, que la cultura també és basca, que va més enllà de l'escola... perquè no viuen en el dia a dia, perquè no tenen oportunitats ni ofertes”.

Berhokoirigoin ha destacat dos punts: “D'una banda, encara que sigui tòpic, és important oferir la plaça perquè ells seran els futurs agents culturals, lectors i esperem escriptors, ja que no són molts al País Basc Nord, per la qual cosa si es poden plantar algunes “llavors d'escriptors”, estaria bé; i d'altra banda, la diglòssia que vivim està lligada a la situació, per als adolescents, el basc és només l'idioma clàssic. Per a nosaltres és molt important ensenyar tant als nens com als adolescents que el basc es pot posar en el centre de la plaça”.

Una de les novetats de la quarta edició està relacionada amb els joves: l'Espai d'Exposicions compost per cartells de còmics realitzats per alumnes de 13-14 anys. Arrosagari ha explicat que sorgeix de la proposta del col·legi Larzabal de Ziburu i han participat en aquesta, ja que els joves no s'acosten pel seu compte a la fira. A més, els alumnes d'un parell d'anys més vells, del Liceu Etxepare, exposaran una nova exposició titulada “La premsa basca”. També s'atreveixen a presentar-los en l'escenari, en la sobretaula, per a treballar l'oralitat i donar veu a aquests.

La mesura, any rere any més, és que la plaça
de Ziburu és l'opció dels organitzadors, i any rere any la creació cultural en basca ha anat guanyant més metres a la plaça: en la primera edició van participar 16 editorials, i en aquesta edició, gairebé tres vegades més, se sumaran 36 editorials. Hi ha més sol·licituds d'assistència, però una vegada esgotat l'espai, no podran estar els quatre últims a cridar. En les novetats, entre les nou d'enguany, hi haurà tres discogràfiques –Adar, Maitakultura i Usopop–, i altres sis editorials –Berria, Eguzki Loreak, Katakrak, UEU, UPV i CTK–.

Això significa necessàriament que el mercat ocuparà més metres en la plaça. En 2019, la superfície ocupada pel mercat era de 150 metres quadrats i aquest any 450 metres. Que la carpa serà bastant més gran, és a dir, que el lector i l'aficionat a la música es mogui amb més tranquil·litat per les taules. En definitiva, perquè les converses entre amics i coneguts siguin més tranquil·les i es donin, és necessària la calidesa de l'espai.

Darrere de les editorials, discogràfiques, nombre de taules, metres i tots ells, evidentment, hi ha visitants, perquè els projectes que no funcionen no creixen any rere any en xifres. L'any passat van ser més de mil, uns 300 més que l'any anterior. En la mesura en què el fonamental és portar el basc als ziburutarras
i a Ziburu a la plaça, i veient que la gent respon bé, els organitzadors estan satisfets: “Veiem, evidentment, que també hi ha ganes de part de la ciutadania, que any rere any el nombre de visitants va creixent, i que cada any, l'important, es repeteixen determinades cares. És molt satisfactori. Volem seguir aquest camí”.

En aquest enllaç trobaràs el programa de la IV fira del llibre i disc basc de Ziburu.