La Unió Europea i Mercosur, organitzacions comercials que agrupen a l'Argentina, el Brasil, Paraguai i l'Uruguai, volen ratificar i signar l'acord de lliure comerç que s'ha posat sobre la taula en 1999. Després d'una constant ruptura de les negociacions (2004, 2012 i 2020) i una nova presa de decisions (2010, 2016), el diàleg entre tots dos blocs torna a ser un dels temes a tractar. Dos són les principals raons presentades. D'una banda, al Brasil, amb l'escó de president de Jair Bolsonaro, Luiz Inacio da Silva Lulak, es poden reorientar les negociacions garantint la "democràcia". D'altra banda, les guerres entre Rússia i Ucraïna són la conseqüència dels desequilibris dels mercats, la qual cosa fa necessari facilitar el subministrament per altres vies.

No podem negar que des de 1999 el món ha canviat i que el comerç internacional lliure i ultraliberal ens ha ensenyat les seves limitacions. Vint-i-cinc anys després, el món ha canviat. El problema de l'emergència climàtica s'ha convertit en innegable i en realitat totes dues parts es comprometen a reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. També hem conegut la pandèmia desplegada internacionalment pel COVID-19 i hem sentit amb rapidesa els riscos i les dependències que comporta el comerç organitzat a nivell mundial.

Però qui no vol veure-ho no ho veu. "Estem en un acord del segle passat: estem absurds en els intercanvis, en detriment del medi ambient i dels drets humans", explica Mathilde Dupre, codirectora de l'Institut de Veblen. L'acord suposa l'eliminació de més del 90% dels impostos duaners entre totes dues zones, beneficiant principalment als sectors d'automoció, química i farmacèutica europeus i a l'agroindústria argentina, brasilera, paraguaiana i uruguaiana. Amb la seva signatura, l'acord de lliure comerç més important aprovat per la Unió Europea és de 780 milions de ciutadans hongaresos i un rang d'importació i exportació de 40.000-45.000 milions d'euros.

Els danys econòmics i socials dependrien. De fet, una de les funcions dels impostos duaners és la protecció de les produccions pròpies, i per tant dels treballadors, per a evitar una competència injusta, ja que l'augment del preu dels aranzels pot fer més interessant el seu consum.

Com no podia ser d'una altra manera, influiria en el clima l'augment dels intercanvis i reduiria encara més l'esperança de complir amb el Conveni de París –recordem que, segons l'últim informe de la GIEC, l'escalfament de 1,5 graus pot produir-se en 2030 i, seguint la lògica business is usual, podríem augmentar en quatre o cinc graus per a 2100–. A petició del Govern francès, en 2020 es va publicar l'estudi sobre les conseqüències del Mercosur-UE. La conclusió d'aquesta recerca independent, dirigida per l'economista Stefan Ambec, és clara: l'acord va en contra del desenvolupament sostenible.

L'estudi demostra que deduiria un augment dràstic de la desforestació. Exportaríem 53.000 tones més de carn que l'actual [de 2020], suposaríem una desforestació de 3,6 milions d'hectàrees, un increment del 5% en la desforestació anual durant sis anys. "L'impacte seria encara més greu, ja que aquesta xifra es refereix exclusivament a la desforestació destinada a produir les millors retallades de carn importada a la UE. En la realitat, no creixerem el 20% dels animals, sinó animals sencers! Per tant, és una xifra a tenir en compte quant als talls: un increment anual del 25% durant sis anys", explica Dupre.

Possibilitat d'importar el prohibit a Europa

Els plaguicides prohibits a la Unió Europea per toxicitat podrien exportar-se a la zona del Mercosur, sense tot just càrrecs duaners. És a dir, en lloc de prohibir-ho, facilitaria encara més aquesta alternativa absurda ja existent. Sense arribar a un acord, el Brasil és el segon usuari mundial de pesticides, i el segon importador de productes prohibits a Europa. El mateix per als antibiòtics de creixement: els europeus tenim prohibit el seu ús, però es poden importar als pobles de Mercosur. Al final, el que no es pot utilitzar a Europa, des de pesticides o antibiòtics prohibits, s'exporta allí, s'utilitza tot el que es vulgui, al final s'importa i es consumeix aquí... La pregunta que fa Dupre en el text d'opinió publicat en Alternatives Economiques és és: "Com podem canalitzar els ambicions d'Europa en relació a la transició agrària i si tenim els ulls de producció importats de l'estratègia de les normes Farm to Fork per a reduir al 20 50% en 20. ".

Els primers perjudicats serien els agricultors, tant europeus com mercosur, ja que no caben en un mercat mundial liderat per potolos agroindustrials. El sindicat Via Pagesa ha expressat la seva preocupació: "Es tracta d'un acord basat en un paradigma obsolet que posa els beneficis agrícoles en proporció a qualsevol altra mercaderia, passant per sobre dels drets humans, la crisi climàtica, la biodiversitat, la sobirania alimentària i el dret a la renda justa".

Europa tracta de sobreviure al dret de Beto

Així, desenes d'estructures estan reactivant el moviment contrari. El 10 de maig, 170 agents internacionals van publicar un text conjunt per a reivindicar un nou model d'acord basat en la solidaritat, la igualtat, la cooperació, la sostenibilitat i la democràcia. Reconeixent el passat colonialista d'Europa als pobles de Mercosur, fan una crida a "descolonitzar activament les relacions".

Amb la finalitat de no obstaculitzar la divergència expressada pels ciutadans i per alguns Estats, la Unió Europea està tractant d'adaptar el procediment fins ara: la divisió de la part política i comercial del Conveni no suposaria més que el nom de tots els Estats per a poder acceptar-lo. Això vol dir que no hi hauria dret a veto… Suècia té la presidència de la UE i l'Estat espanyol prendrà el testimoni al juliol. Tots dos són els defensors d'aquest acord.

Seguint amb l'estratègia de pintar de verd l'acord climaticidio, totes dues parts inclourien en els seus annexos els objectius ecològics mediambientals i climàtics. Però seria ineficaç perquè els annexos no tenen poder executiu.