Relacionem l'avanç amb la millora. Podem millorar, millorar moltes coses: la nostra felicitat, la nostra salut, el poder, el coneixement... No totes les millores són fàcilment objetivables, ni una vegada objectivades es poden obtenir mesures, i per descomptat, el que no es pot mesurar no es pot comparar, la qual cosa no es pot comparar com valorar com a millora? Per tant, pel que fa a la millora del món en el qual ens trobem, estem desenvolupant només mirant a variables objetivables, deixant de costat tota la resta, minimitzant, rebutjant. Dues variables han tingut un gran èxit en aquest camí per a objectivar la millora: el cost econòmic i el benefici econòmic. Sospito que el món que tenim ha pres forma entorn d'aquestes dues variables, potser per la realitat limitada que viu.
L'objectivació del cost econòmic i del rendiment econòmic ha acompanyat a les matemàtiques i al llarg de la història hem creat nombroses tecnologies per a facilitar els comptes: números, àbac, idea dels diners, paper i llibres de comptes, sistemes comptables, fulles Excel, CRM, ERPs, intel·ligències artificials..
La dinàmica de la quantificació de costos i beneficis econòmics és rigorosa i els resultats són clars sobre qui i què serveix per a "millorar" i qui i què no. Hem de portar-ho tot a aquest model: les lluites dels pobles, la protecció dels animals, l'educació dels nens... Si no hi ha millora en la quantificació de costos i beneficis econòmics, sembla que res millora.Encara que la
quantificació ha estat útil per a moltes coses, cal tenir clar que té un costat fosc i que ha estat una eina per a promoure l'exclusió en el nostre món.
Aquest model és tan erroni que hem quantificat l'exclusió en el món quantificat que tenim en l'actualitat, i per descomptat volem reduir les situacions d'exclusió. Però, què entenem per millora de les vides de les persones en situació d'exclusió? Adaptar-se a la lògica d'aquest món quantificat? Només així representem la disminució de l'exclusió? En el camí, crec que estem perdent alguna cosa.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
La xerrada d'Irene Coulon sobre la bella dorment i la imatge de la incineració ha estat el tema principal de la Feministaldia d'enguany. Ha estripat les idees culturals del somni, aclarint que també tenim masculinizado el somni. Moltes de les lliçons (culturals) del somni estan... [+]
Araia m'ha dit que us escrivís. M'ha dit que abans de deixar-los (ho faré enguany), volen portar-vos un text meu, que jo mai us he portat, i que mereixeu, que us sentireu orgullosos de mi. No es pot deixar passar una oportunitat així. No sé què puc dir-vos que ja no us ho he... [+]
Recentment he tingut l'oportunitat de veure l'últim treball de Pierre Carles, un autor de documentals compromès. Sota el nom de Guérilla donis FARC, l'avenir a uneix histoire (guerrilla de les FARC, el futur té història), proposa un relat renovat del conflicte armat que ha... [+]
La mala gestió de la gota freda valenciana ha provocat un canvi en les alertes per meteorologia adversa, com s'ha posat de manifest en la primera temporada d'hivern "". Davant l'amenaça que els rius es desbordessin en Hego Euskal Herria, les indicacions de protecció van arribar... [+]
L'emprenedoria està de moda. El concepte ha cobrat força i s'ha estès molt més allà del vocabulari econòmic. Just do it: fes-ho sense més. Però no ho oblidem: el lema ve del món de la propaganda. És la disfressa de la paraula ser compradors actius? Els empresaris actuals... [+]
Estem en un caos. Això ens ho han dit els mitjans francesos, que el Parlament ha fet caure al govern el 4 de desembre. El temor que el caos polític, institucional, social, econòmic ens rapti en l'horda de l'infern a tots ens ve a les venes. En quina comèdia jugarem! En quina... [+]
En 2011 va esclatar el poderós moviment del 15-M, que va posar en destrets al Govern català. Entre altres coses, en aquella ocasió la Policia es va abalançar sobre la indignada acampada de la plaça Catalunya de Barcelona i va assetjar el Parlament el dia en què els... [+]
Segurament, la majoria de nosaltres ja han comprat, aquí i allà, els regals per a Nadal. Perquè la visita nocturna a Olentzero és una gran cita, especialment per als més petits. Tots es preparen per a aquesta fructífera època de l'any: Bilbao crema tant com Vitòria,... [+]
Què és el que més t'ha sorprès quan vas sortir de la presó? M'han preguntat moltes vegades en l'últim any i mig.
Veure que els carrers de Bilbao estan plenes de turistes i de gossos amb dues potes, per exemple? O els canvis en la situació política? El primer m'ha cansat i... [+]
El tema de les ajudes per a l'aprenentatge del basc és realment confús. El ciutadà que vulgui aprendre basc haurà d'acudir a més d'una finestreta per a saber quant li costarà el curs que vol realitzar i d'on, com i quan obtindrà les subvencions. Perquè encara costa diners... [+]
La comprensió i interpretació de la llengua matemàtica és el que té importància en el procés d'aprenentatge, almenys és el que nosaltres diem als nostres alumnes. El llenguatge de les matemàtiques és universal, i en general, el marge d'error per a la interpretació sol... [+]
Potser una de les febleses dels éssers humans és la tendència que tenim d'escoltar i atendre la majoria. Segur que ha estat una característica important del desenvolupament de la nostra espècie i necessària per a la supervivència. Però amb la digitalització, aquesta... [+]