Què vol dir quan diu “fort descens”?

Ara estem entrant, el consum d'energia s'anirà reduint inevitablement en les pròximes dècades. Aquest procés és conegut i no existeixen solucions tècniques. L'esgotament dels combustibles fòssils ha provocat una disminució de la producció, a vegades més lenta i altres més ràpida.

Quan hem arribat al peak oil?

Si parlem de petroli real, de cru convencional, tot això va començar en 2005. Llavors es produïen diàriament 70 milions de barrils i avui es produeixen 60. Per a compensar aquesta pèrdua es va introduir el petroli no codicial, el fracking, etc. Amb això hem aconseguit retardar el pic o màxim del petroli total fins a novembre de 2018, però des de llavors ha descendit un 3,1% i la previsió és seguir així. L'Agència Internacional de l'Energia i l'Organització de Països Exportadors de Petroli han aprovat un descens fins a 2030.

Però, de què estem parlant, d'una gran caiguda o d'un descens prolongat en el temps?

Les dues coses. La caiguda serà important, però anirà a poc a poc. Passarà dècades i en finalitzar el procés veurem que hem hagut de baixar fàcilment el 80% en el consum d'energia. El que passa és que aquesta dècada és crítica, perquè és un punt d'inflexió i perquè es veurà que les polítiques tradicionals no funcionen, sinó que el que fan és agreujar la situació. Això ja està succeint perquè la distribució no és homogènia; a Sri Lanka, per exemple, s'estan notant molt més.

En aquest cas també hi haurà diferències entre països.

Sí, i Europa no està millor posicionada. Per això ha apostat per l'energia verda de forma tan desesperada, esperant trobar altres recursos. Aquest discurs és una ximpleria. El carbó ha colpejat l'alt, el gas natural està a punt de caure i l'urani cau de dalt a baix… Però el petroli està en la base, i sobretot una cosa molt negra, la dièsel.

En el seu llibre Petrokalipsia diu que el petroli es veu com una cosa “màgica” amb molta energia en el seu interior. Es tracta de substituir aquesta màgia per la fusió, l'hidrogen verd, etc?

El carbó també emmagatzema molta energia. Però el petroli és líquid i fàcil de caminar. Estem acostumats al fet que les coses vagin ràpid. En Petrokalipsia faig la comparació saps quanta energia hi ha en la gasolina d'un litre? La mateixa que la que una persona que està en forma treballa 108 hores. Amb un litre de gasolina un cotxe normal pot recórrer entre 10 i 15 quilòmetres… Imagina't empenyent-te a aquest cotxe.

Miri, abans em parlava d'hidrogen. No és una font d'energia, és un vector, però bo. No presenta cap densitat energètica de petroli. Per al seu ús en màquines cal comprimir-la i refredar-la a -40 graus, les seves pèrdues en la producció i en la transformació són enormes i al final treballa sis vegades menys que el petroli per a un cotxe. Una vella merda. Ens hem acostumat a pensar que els combustibles d'alta densitat energètica són una normalitat quan són una excepció.

Què està passant amb Dièsel? Per què és tan especial?

La dièsel és la sang del sistema. Camions, maquinària pesant, excavadores, transports miners… circulen amb dièsel. I com altres combustibles no són tan bons com dièsel, és el que més cau. Va ser en 2015 quan va aconseguir el seu punt àlgid, amb variacions fins a 2018, però ara ha caigut un 15% i va a pitjor. El transport i la mineria estan afectant molt, però sobretot ens ha de preocupar el que està ocorrent amb l'agricultura, perquè la falta de dièsel ha encarit la producció agrícola i hi ha menys substàncies fertilitzants. Afegeixi-li a això la sequera… No sé com sou aquí, però on jo viu a Catalunya, a Figueres, ja hem començat amb les retallades d'aigua.

Vostè parla sovint de racionament. Això ens ve?

Encara que no es vol parlar d'això, els governs estan adoptant mesures en aquesta direcció. Al juliol es va acordar una reducció del 15% en el consum de gas a Europa. Gràcies a la parada industrial es va aconseguir baixar tant, i va ser clausurat per un munt d'empreses de maons, ceràmica i vidre que utilitzen gas a València, per exemple. Després, al setembre, van acceptar baixar un 10% el consum d'electricitat i s'ha aconseguit pel mateix. Suposo que Euskal Herria s'anava a sentir com un espai industrialitzat; almenys a Europa, la indústria ha estat una aturada alimale. I ara la Comissió Europea proposa baixar un altre 11,3% fins a 2030. Alguns països estan prenent mesures molt dures: En l'Estat francès es diu que per a 2025 han de baixar un 10% el consum d'energia i per a 2050 un 40%; en el cas alemany s'està debatent la llei per a reduir un 26,5% el consum… Són xifres enormes i tindran conseqüències econòmiques. Totes aquestes mesures són bàsicament racionaments.

Per no dir decreixement…

No utilitzen la paraula decreixement perquè és un tabú. S'estan presentant com si fossin mesures tècniques i a mi això em fa més ràbia. Si regules i obligues legalment aquestes restriccions, estàs establint un pla de racionament. Està dient qui pot consumir i quant pot consumir. I si distribueixes el consum proporcionalment, això significa que totes les coses tenen la mateixa importància per a tu. Aquí hi ha una visió de la societat, un model polític. És molt important entendre que tots els racionaments tenen caràcter polític. Al final hauràs de decidir què és més important, la botiga del barri o Amazon.

Diu que al final haurem de baixar el consum un 80%. La part restant hauria de ser renovable?

Necessàriament. Però el model que s'està proposant per a la transició de les renovables, denominat REI (Renovable Elèctrica Industrial), té algunes limitacions. Una d'elles és l'existència d'una quantitat màxima d'energia utilitzable. No sabem quant és i hi ha debats, però ara estem veient que quan s'han instal·lat un munt d'aerogeneradors en la Mar del Nord, el potencial eòlic ha disminuït un 20%, perquè s'interaccionen.

Què significa això, que també gastem el vent?

L'energia del vent és limitada. Quan poses molts molins poden produir un efecte forestal. I quan el vent no pot travessar el bosc, què fa? L'envolta. No obstant això, aquest límit no és el més greu, ja que encara pot haver-hi una gran producció d'energia.

Quines altres limitacions tenen les renovables?

En primer lloc, la falta de material. S'utilitza molt material i no hi ha suficient perquè tot el planeta es transfereixi. I és important fer planetes sencers, no sols els EUA, Europa o el Japó, com impulsa l'Agència Internacional de l'Energia, perquè si els països que ens subministren aquests materials es perdran, no sé d'on traurem el liti, el cobalt i totes aquestes coses que es necessiten. A més, aquests sistemes tenen un cicle de vida i una vegada acabats hauran de ser substituïts per nous materials.

A Euskal Herria hi ha un boom de debats eòlics. Ens diuen que els actuals molins seran més grans però més eficients, ocuparan menys sòl…

Aquí hi ha moltes promeses i molt poques realitats. El problema de les renovables és que depenen dels combustibles fòssils. Encara ningú ha creat aerogeneradors o plaques fotovoltaiques sense combustible. Molts autors afirmen que en realitat són extensions de combustibles fòssils. Això afecta a les companyies que generen aerogeneradors. L'any passat les cinc grans companyies mundials van sofrir enormes pèrdues: Vestas va perdre 1.500 milions de dòlars, Siemens-Gamesa 2.000 milions de dòlars, General Electric 2.200 milions… Tenen problemes amb l'alumini i l'acer perquè el material arriba tard o no arriba prou.

I com se sostenen?

De moment són finançats pels bancs, però evidentment els demanaran un pla de viabilitat, i la majoria d'aquestes empreses acabaran en fallida. Estem creant gegants amb potes de fang. Part de les pèrdues de l'any passat van ser degudes a l'esclat d'alguns aerogeneradors de 5 MW. No van ser molts, potser el 0,05%, però aquestes fallades no s'esperaven i van haver de revisar tots els aerogeneradors. Estan desesperats. L'altre dia vaig estar amb una persona que treballava en Vestas i em va dir que no saben què fer. Diuen que construiran monstres de 10 o 15 MW quan encara no han dominat l'enginyeria de 5 MW. Forma part de la típica fugida del capitalisme.

Ara estic pensant en el formigó, que no sabem quant durarà.

El formigó armat també s'esfondra, però Antonio Aretxabala l'explica millor.

Les nostres autoritats asseguren que amb les infraestructures renovables tindrem més sobirania energètica.

L'argument de sobirania energètica també s'utilitza a Catalunya. Però com aconseguiràs aquest miracle? Només el 20% de l'energia que consumim arriba a través de l'electricitat, ja que part de l'energia és impossible d'electrificar. A més, és paradoxal que el consum d'electricitat s'està reduint des de 2008. Estem intentant posar un munt d'electricitat quan l'electricitat ens surt de damunt.

I per què està baixant el consum elèctric?

Principalment per deslocalitzacions, les empreses són els principals consumidors d'electricitat. El rendiment també ha millorat, però el consum domèstic ha augmentat. La paradoxa de Jevons és que si generes sistemes més eficients per a aprofitar l'electricitat, com els LED, acabes posant més llum en comptes de posar menys.

Amb les tecnologies actuals no es pot donar un nou ús a tota aquesta electricitat?

Quines són aquestes tecnologies? Cotxe elèctric? La gent cada vegada creu menys en això perquè s'ha vist el que demana: és molt car, té poc rendiment i, com passa a les renovables, té dependència de materials molt escassos (liti, manganès, cobalt, níquel…). No pots fer 1.400 milions de cotxes elèctrics en el planeta, com ara hi ha motors de combustió interna. És obvi que el cotxe només serà alguna cosa a l'abast d'una minoria.

Què creus que serà la mobilitat del futur?

A Sitges vam fer un congrés internacional, parlem català, però juro que era internacional… [riures]. En una taula rodona vaig parlar amb el director de l'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona i amb membres de diferents empreses. Tenen clar que el model de futur serà la prestació de serveis de mobilitat. La gent no tindrà cotxe, utilitzarà lloguers com el car sharing. Es diu que el 96% del temps els cotxes estan aparcats i ocupen molt espai. El futur serà oferir aquests serveis i combinar-los amb el transport públic. I les companyies d'automoció estan preparant-se per a això.

Aquí, a Pamplona, Volkswagen diu que farà cotxes elèctrics.

Perquè això s'està acabant. La indústria d'automoció sap que es reduirà. Diuen que sortiran de la bossa perquè se senten penalitzats i que van directament als inversors privats. Però el que estan reconeixent és que les seves necessitats de capital seran menors. Un expert que escriu en el meu blog deia que el pla A d'aquestes companyies és la producció massiva de cotxes elèctrics i que el pla B és la reducció del 95%. A això anem.

Ha deixat clar davant la crisi energètica que no hi ha solució tècnica, però potser sociològica sí?

Clarament. Hem de fer un canvi. Hi ha estudis científics que diuen que podem mantenir el nivell de vida actual consumint la desena part del que consumim ara. Es necessita un model de vida diferent però amb la mateixa o millor qualitat en l'alimentació, l'educació, la salut i el treball. I per tot el planeta. Però llavors no podrem seguir amb un sistema econòmic basat en el creixement, que és la base de tots els problemes. Tots els problemes ambientals són d'aquí. Tècnicament sabem el que hauríem de fer per a mantenir el que realment ens importa. El que no sabem és tècnicament què fer per a mantenir aquest sistema capitalista basat en el creixement infinit.