Què afecten els ocells els molins de vent?

No és casualitat que hi hagi molts caçadors aquí: El País Basc se situa en el punt estratègic entre Àfrica i Europa del Nord, per on discorre el flux migratori més important. Milions d'ocells passen cada any per sobre d'Euskal Herria i en el cas dels ocells amenaçats és molt important veure passar per ella. Per exemple, en la zona d'Anglaterra el milà vermell gairebé està a punt de desaparèixer, i si no passen per Euskal Herria no arribaran allí.

Els ocells migradors viatgen d'Europa a Àfrica per a passar l'hivern: hi ha ocells que passen Àfrica fins a Madagascar a l'hivern i que a l'estiu nidificaran fins a l'Àrtic. Existeixen dos forts fluxos migratoris, un marí i un altre terrestre. I tenen una barrera natural: Pirineus. Els Pirineus tenen els seus passos naturals, per on també passen molts ocells, però si les condicions meteorològiques són adverses es desplacen cap a Catalunya o cap a Euskal Herria. Per això, a Euskal Herria es fa una espècie d'embut, on es reuneixen els ocells que provenen de la mar i les que provenen de terra. Per tant, han de travessar Euskal Herria, sí o sí, i poden passar per qualsevol lloc. Les migracions es produeixen sobretot a la nit i a la nit no es veuen molins de vent... Sempre recordem als ocells, però a més dels ocells també hi ha ratpenats migratoris i tenen un problema similar al dels ocells.

Les persones migrants viuen a les nostres muntanyes de tres maneres: venen a passar l'hivern des del Nord a les nostres costes i algunes descendeixen fins a Àfrica, però alguns exemplars queden aquí passant l'hivern. Altres ocells viuen allí durant tot l'any, i altres venen a cria des d'Àfrica.

D'altra banda, hi ha depredadors. Els seus nius poden situar-se en valls, a 200 metres o un quilòmetre per sota del cim, però les zones d'alimentació són els cims: s'alimenten de rates, ratolins, serps. En els projectes de centrals eòliques es dona molta importància a l'observació de la cria d'un animal. Però, sobretot en els depredadors, la seva manera d'alimentar-se és volar sobre els camps i precisament en aquests llocs on s'alimenten els molins de vent. Per tant, en moltes ocasions és més important el lloc d'alimentació i no el lloc de nidificació. Els depredadors sovint no xoquen amb el primer molí de vent, però a causa dels turbulents vents que produeixen els braços del molí de vent, xoquen amb el següent molí de vent.

Quins ocells i plantes que viuen en Ezkeltzu et paren esment? Per què?

Els descartis depredadors són els més afectats. Entre els depredadors es troba el milà vermell, en el qual s'han començat a nidificar i això és nou, ni tan sols l'únic exemplar que no existia fa deu anys.

Pensi's en la situació en la qual ens trobem amb els ocells: quan mor un animal, el ramader està obligat a retirar-lo de la muntanya. Per què? De manera natural, entre els ocells acudirien primer els de la família dels corbs, les miques, les parts toves de la carn. I amb el rebombori que trauran ells, l'aufrany blanc vindrà a menjar parts toves. Els voltors veuran aquesta festa dels ocells i ells vindran a menjar carn entre ossos. I per a acabar el cicle, el menjar de l'os serà abundant. En lloc d'empènyer tot això, els humans anem amb el camió a recollir l'animal mort i al mateix temps creem menjadores perquè els ocells mengin.

El trencalòs, que menja ossos, aviat ho tindrem a les nostres muntanyes. Situat en el cim de la cadena tròfica, és l'únic que s'ha desenvolupat per a picar i menjar els ossos. En Aralar hi ha un trio, en Urbasa una altra parella... i a vegades es veuen en altres muntanyes.Des del punt de vista
vegetal, hem de tenir en compte que a Euskal Herria els boscos reals són molt escassos, ja que el bosc és un sistema molt complex. Aquests complexos sistemes es van destruir fa cent anys, queden poques hectàrees conservades i inconnexes. A més, la pèrdua de l'agricultura suposa la pèrdua de les tanques de prats, mosaics i marges que tenim a la muntanya (tanques naturals de matoll i arbust, verds sense arriostramientos). Juntament amb els baserritarras desapareixeran aquestes estructures. En Ezkelzu, per exemple, el falcó vermell, també es troben en declivi els ocells que els acompanyen.

En la llista d'espècies amenaçades del País Basc hi ha diverses plantes i ocells. En el cas d'aquestes espècies amenaçades, la llei exigeix un estudi per a determinar què fer per a no perdre's i com s'ha de gestionar aquest mitjà. Potser per a poder dur a terme aquests projectes no s'han elaborat intencionadament els plans de gestió de cadascuna d'aquestes espècies, ja que si es fessin plans de gestió, potser no es podrien dur a terme algunes d'aquestes actuacions. Correspon al Govern Basc la designació de les espècies amenaçades, però correspon a les Diputacions elaborar el pla de gestió de cadascuna d'elles. I entre els animals i plantes amenaçades en la llista del Govern, molt pocs tenen redactat el pla de gestió. A més, no es tracta només de la redacció del pla, sinó que cal revisar-los en diversos anys i no es fa.

Dos continguts relacionats:

Les centrals eòliques maten a més de 8.900 ocells a Navarra

A mi què m'importa si a la nostra muntanya desapareix aquesta bestiola?