La capacitat creativa, organitzativa, operativa i mobilitzadora de l'Alçament de la Terra [col·lectiu denominat], així com la seva capacitat de ressò nacional i mediàtic en les lluites locals, fan que puguem situar-nos com el principal agent de l'estació radical ecologista”. Podem pensar que aquestes flors són esteses per un amant d'aquest moviment. Però no. Aquesta frase procedeix d'un informe intern dels Serveis d'Informació de l'Estat francès.

El mitjà de comunicació Reporterre ha tingut accés a aquest document oficial que recull les conclusions de l'estudi portat pels policies el mes de novembre passat. D'aquest informe es pot extreure una conclusió clara: l'Estat francès considera una autèntica amenaça a aquest jove col·lectiu de només dos anys. La llarga llista de punts de força del moviment es pot explicar en l'informe de la Policia: “habilitat”, “intel·ligència”, “comunicació perfecta”, “capacitat de seduir”, etc.

Aquest informe, escrit fa any i mig, és un element important per a analitzar la violenta resposta repressiva a la protesta organitzada el 25 de març en el llogaret de Saint-Soline.Aquest dia, 30.000 persones es van enfrontar al megabassine o a la pila gegantesca que es projectarà en la zona. El moviment contra aquests megaprojectes destinats a afavorir el cultiu industrial i perjudicar l'ecosistema s'està desenvolupant en els últims anys en l'Estat francès, organitzat justament per l'Aixecament de la Terra, el sindicat dels agricultors Confédération Paysanne i el grup Bassine Senar Mch (Uraskak, no gràcies).

El moviment contra els grans abeuradors i altres macroprojectes, com el passat cap de setmana 8.000 persones es van unir a l'autopista A69, està sent un interessant punt de trobada entre el món rural i l'urbà. És a dir, el moviment funciona, es va fent cada vegada més multitudinari pas a pas, i això no vol l'Estat. Però, en realitat, la massa de gent no preocupa l'Estat, com el demostra el menyspreu que té enfront de milions de ciutadans que s'uneixen al carrer contra les reptes. Com podem llegir en l'informe, el risc és: “El Tresor de la Terra ha aconseguit amb el terme ‘desarmi’ l'acceptació de l'eco-sabotatge per part dels quals fins ara estaven en desobediència civil. (...) Han aconseguit el desenvolupament d'una branca radical i camins més durs dins de la lluita ecologista, desplaçant la finestra d'Overton: acostumats a unes accions que eren radicalment radicals en les primeres ocasions, no es veuen més violentament”. La Lliga de Drets Humans de Sainte-Solin va denunciar que l'ús de la violència exercida pels policies va ser “excessiu”. Els 3.200 policies van utilitzar oficialment “armes de guerra”, llançant 5.000 magrana durant dues hores, colpejant a uns dos-cents manifestants, dels quals 40 eren greus i dos en coma. A l'una, prop de 40 policies van resultar ferits, però ningú negaria que existia una gran diferència entre les ferides i les violències de tots dos costats.

Des de llavors, el mitjà de comunicació Mediapartat està realitzant el seguiment dels rescats, coneixent als que van ser allí i el conjunt d'articles recollits sota l'etiqueta Mégabassines, la guerre de l’eau (“Les grans abeuradors, la guerra de l'aigua”) és preocupant. Entre altres, el testimoniatge Je pensais qu´il allait mourir entre mes mains (“Pensava que em moriria entre les meves mans”), que va dedicar la seva ajuda a Serge, activista extret de la coma la setmana passada i que segueix entre vida i mort.

Segons la llei, se li va esquerdar sobre el cap de magrana que calia esquerdar en l'aire, esmicolant en mil trossos el seu casc protector. Magrana es va aixecar i va caure amb tampa, sagnant pel nas, l'oïda i la boca i amb els ulls retornats. Compte com estaven enmig del torrent de magrana i gas nefast, tractant de canalitzar el cordó però sense poder –s'il·luminaria en dies posteriors, gràcies a uns enregistraments telefònics, els cordons i els bombers tenien el comandament de no venir a ell–. Reporterre també ha recopilat testimoniatges i en el seu article Els traumatisés de Sainte-Soline (“Traumatitzats de Sainte-Solin”) especifica que els organitzadors van rebre en els dies següents “30-50” anomenades “al fil de les urgències psicològiques urgents”. Des de llavors, hi ha molts manifestants que tenen flashbacks, estrès post-traumàtic, plors sobtats i altres malestars.

En el document publicat pel Tresorer de la Terra l'endemà de la protesta podem llegir el següent: “Esperàvem gasos nefastos, magranes, blindats i altres armaris militars, però no esperàvem tal tempesta. (...) Encara que recordava la mort de Rémi Fraiss [mort en 2014, després de rebre una magrana en la manifestació contra l'embassament de Sivens en el sud de França], no érem preparats per a fer front al desig de morir en aquesta mesura. Han superat una nova emissió”. A ceux et celles qui ont vaig marxar à Sainte-Soline (Els que van estar en marxa en Sainte-Solin) és un escrit sucós que uneix autocrítica i anàlisi política.

Nou arma: marcar amb un producte invisible

Ofegat entre magrana i gasos devastadors, ningú sabia que la Policia estava experimentant una nova arma:fusell EMF100 que emet bales formades per un producte invisible. Aquest invisible pot ser vist pels policies amb raigs làser.El
periodista independent Clément B., per als mitjans de comunicació Le Monde o Radi France, va sorprendre en tornar de Saint-Solin, del seu treball: quedar-se en un control, preguntar els papers, avisar de l'observació de les “substàncies criminalísticas”, sofrir desplaçaments per sobre de les peces amb un llum UV i mostrar-se l'alegria d'una marca policial. “Estaven arrogats, és positiu!”, compte el periodista. Va passar 28 hores en la comissaria, interrogada, perquè aquesta marca que només es pot veure gràcies al llum UV els demostrava que va ser allí.

El Govern presa el camí per a desfer el moviment

El ministre de l'Interior, Gerard Darmanin, en els dies posteriors a la manifestació de Saint-Solin, va fer públic l'objectiu de desmantellar el moviment, considerant als manifestants com “ecoterroristas”. Però sembla que l'avís només ha reforçat el moviment: “El moviment Alçaments de la Terra no es pot desfer perquè és plural i està viu. Un moviment no es pot desfer, no es pot desfer una insurrecció”, va respondre el col·lectiu i des de llavors tenen missatges solidaris pertot arreu –97.000 ciutadans han signat el document “Som els Alçaments de la Terra” i desenes de nous grups s'han incorporat a la xarxa.Plantegen la necessitat de "reinventar"
accions i camins en el text escrit l'endemà de Sainte-Soline, recordant el seu objectiu bàsic enfront de la repressió policial i estatal: "Des de llavors no ha passat un dia sense al·lusions a l'aigua, sense reportatges sobre l'escassetat o contaminació de l'aigua. És un repte real, cada vegada som més sensibles al tema i apostem per la rebel·lió. Tenim la batalla per l'aigua, aquesta lluita és vital, seguirem, ens organitzarem".