A la fi de març, un periodista econòmic de Bizkaia va escriure sobre l'automotivi Intelligence Center d'Amorebieta-Etxano, fent una selecció a favor dels empresaris. Bé, això no és el més destacable: és la línia editorial del mitjà de comunicació. Cal destacar que en el taller experimental que descriu s'utilitza el concepte de fàbrica flexible. L'article suposa una amenaça final: el taller experimental no té treballadors ni sindicats. Tecnologia contra els treballadors.

En l'últim any he tingut l'oportunitat d'aprofundir en la relació entre tecnologia i treball. El que concloc és que la relació entre aquests dos elements és absolutament complexa, pluridimensional, en la qual el punt de vista històric és imprescindible. Són profecies infundades que la tecnologia ens facilitarà la vida, que es farà menys treball o que acabarà amb els treballadors. Entre elles es troba l'amenaça de la periodista econòmica.

Fent un breu repàs, des de l'aparició del sistema econòmic capitalista i de la classe treballadora, el capital ha intentat dominar, educar, eliminant els seus mitjans de vida. Els treballadors s'enfronten a això. És una lluita de classes. Qualsevol explicació de la relació entre tecnologia i treball, sense tenir en compte això, serà inútil, insuficient. El capital ha utilitzat la tecnologia per a trencar el control i el coneixement dels treballadors sobre el procés productiu, i les estratègies de resistència adoptades pel treballador en aquest conflicte han estat diverses.

El cas que se cita amb freqüència ha estat el dels ludotecos. S'han posat com a exemple de persones contra les noves tecnologies, contra les noves màquines. El que buscaven les ludditas era aconseguir una millor posició enfront d'una entrada tecnològica que amenaçava les seves condicions de treball i de vida, defensant l'escàs poder que els quedava. En contra de la tecnologia que no existia, la clau està a saber com afectaven determinades tecnologies al seu treball. Responien contra aquesta última. El que al principi sembla una cosa senzilla, es fa més complex. En definitiva, la relació entre els avanços tecnològics i la lluita de classes és complexa i no pot limitar-se a una sola perspectiva.

No obstant això, alguns factors solen excloure's de l'àmbit de l'anàlisi. Serà possible el progrés tècnic sense fonts d'energia barates i assequibles? Què passa amb els materials necessaris per a generar aquestes tecnologies? I aquí estem parlant del capitalisme, que avui coneixem, encara que el decorem de verd. És clar que el canvi climàtic és una conseqüència del desenvolupament capitalista i, com les coses estan, podríem dir que és irreversible. D'altra banda, la necessitat de materials concrets i la seva escassetat qüestionen si podem seguir en aquesta direcció. El creixement econòmic que aborda el desenvolupament tecnològic com a taula de salvació presenta limitacions no desitjades. Per això, en el cas de la fàbrica sense treballadors i sense sindicats, es mantenen en secret les condicions i limitacions fonamentals.

En el context en el qual vivim, la clau és saber com reconvertir diferents sectors de l'economia, no pensar en empreses que funcionin sense personal. No hi ha una solució tecnocràtica i tecnófila possible si l'objectiu és aconseguir una solució per a tots. És hora de posar la tecnologia al servei del treball i no al servei del capital. Però això ens porta a l'última derivada: l'enviament del capitalisme als llibres d'història.