Record l'emoció que vaig tenir fa 20 anys quan l'antiga empresa Google va treure recursos ofimàtics en el seu núvol. Va ser una innovació revolucionària. Va passar el temps i vam anar comprenent el rumb del seu model de negoci, però era tard, teníem integrat el seu sistema en els àmbits més vulnerables de les nostres vides: educació, llar, salut...
En l'actualitat, alguns experts afirmen que estem davant una nova innovació que representi al sistema de Google. Amb la mateixa estratègia que va utilitzar Google, s'està introduint en la societat una nova eina per a facilitar les nostres vides: la intel·ligència artificial. Es tracta d'entrar en tots els àmbits, ja que té la capacitat de fer els processos de treball d'una manera més eficaç, la qual cosa redundarà en avantatges competitius, per la qual cosa hi ha por a no utilitzar-los en l'aire, a quedar-se enrere.
L'accés universal a la intel·ligència artificial s'ha denominat democratització de la intel·ligència artificial, és a dir, la possibilitat que qualsevol persona pugui comptar amb el suport d'una intel·ligència artificial accessible en els seus processos de treball/creació de forma relativament senzilla. Però alguns ja hem après el fàcil que és fer analogies amb els beneficis que els éssers humans hem tingut en les societats analògiques en l'àmbit digital… Què hi ha llavors sota la idea de democratitzar la intel·ligència artificial? La resposta no és difícil, perquè és un vell joc entre humans, un joc de dominació, en el qual es vol crear una nova taula de jocs amb noves relacions de poder.
Treball entorn de la bretxa digital, i una de les primeres coses que explico és que tenir una tecnologia és poder crear-la des de zero. Els que no tenim possibilitats de generar tecnologia som usuaris. Avui dia és cada vegada més difícil tenir tecnologia. Tenim més risc que mai de viure en una posició de dependència tecnològica. Però, clar, la realitat no té per què ser única; això sí, per a fer front a aquesta realitat haurem de tenir molta imaginació. Necessitem més imaginació que pobles plens d'usuaris que de ciutadans.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]
Mundu mailako ekonomiak gorakada nabarmena izan zuen COVID-19aren ostean. Orain, baina, gorakada hori agortze-fase batera heldu den zantzuak agerikoak dira, krisi klimatikoak nabarmen baldintzatuta: munduko potentzia nagusien ekonomiaren hazkunde-tasa murrizten ari da,... [+]
Nire lehendabiziko poema liburua argitaratu nuenean errezitaldi bat ematea eskaini zidaten unibertsitate batean. Musikariak dirutan kobratu zuen eta niri Jorge Oteizari buruzko liburu bat eman zidaten, hartu ez nuena, baneukalako etxean. Horixe izan zen onartu ditudan eskaera... [+]
Ekainean jarri du martxan Bilboko Udalak Emisio Gutxiko Eremua, irailera arte isunak jartzen hasiko ez bada ere. Neurri horrek auto zaharren sarrera mugatuko du Bilboko zabalgune burgesera astelehenetik ostiralera. Hasiera batean 2000. urtea baino lehen matrikulaturiko... [+]
Badirudi hamasei urteko semea buruhauste handirik gabe ari zaigula batxilergoaren ondotik jarraituko duen bideari buruzko gogoetak egiten. Batean, batxilergoko gai berezien hautaketari buruz hitz egiten digu, bestean, egin beharko dituen pausu administratiboei buruz, galderarik... [+]
Kapitalismoan lana salgai bat da, beraz, ohiko ekonomialarien pentsamoldea jarraituz, eskaintza eta eskariaren arteko orekak bai prezioa, bai kantitatea erregulatu beharko lituzke. Agerikoa denez, hori ez da errealitatean betetzen. Emango balitz, lan harremanak leherraraziko... [+]
Zutabe hau idazteari uko egin behar nioke, baina berandu da. Hauteskundeak izan dira Frantzian. Non dago Frantzia? Bai, hemen goian, iparraldean; baina, munduan, ez dakit oraintxe non dagoen Frantzia, noren zer den. Eta ez dakit noiztik begiratzen diodan ia soilik... [+]
A pesar que en les últimes dècades s'han produït avanços significatius en alguns àmbits i zones del procés d'euskaldunización, en les administracions públiques el basc s'enfronta a seriosos obstacles i amenaces. A més de l'ofensiva contra el basc que s'està desenvolupant en... [+]
La Federació Navarresa de Municipis i Consells neix amb l'objectiu de "protegir i promoure els seus interessos compartits i l'autonomia local". En breu se seleccionarà un responsable de comunicació que haurà de dominar el castellà i el basc.
Perquè el PSN-PSOE ho rebutja... [+]
Fi de curs. El professor en la seva solitud. Li imprimeix el ritme de la reflexió que el soroll fa en la tracció del tren: ha valgut la pena el treball realitzat enguany? Extenuat, pensatiu, recorda les paraules del seu amic: “Txo, els professors no teniu dret a queixar-vos... [+]
Arriba l'estiu i amb ell les festes populars de pobles, barris i ciutats. Les festes sempre han estat refugi de reivindicacions socials i polítiques, de relacions veïnals i d'eufòria popular. Prenen els nostres carrers i durant uns dies són un exemple d'autogestió, de... [+]
Qui ens ordena...?
El Govern Basc s'acaba de constituir i la consellera d'Educació serà Begoña Pedrosa. Sent viceconsejera en la legislatura anterior i sent una de les fundadores de la nova Llei d'Educació aprovada el mes de desembre passat, ens està permès plantejar... [+]