Diuen que es va crear per a donar veu a la Comunitat de Premsa Comunitària, perquè fins llavors els pobles d'origen no tenien veu en els mitjans de comunicació.

En general, a Guatemala el periodisme no es fa des d'una perspectiva comunitària. El nostre és comunitari perquè ho fa algú de la comunitat. Tot l'estractivismo va començar a documentar-se en Premsa Comunitària. A partir d'aquí, el projecte ha evolucionat per a fer coses més polítiques, però sempre amb una mirada centrada en pobles indígenes, dones i comunitats diverses. Ara s'estan obrint espais per a debatre sobre això, però molt pocs.

Com veu la situació mediàtica a Guatemala?

És bastant complicat. Hi ha consum de notícies d'actualitat, però falta periodisme de recerca i és necessari en països on la democràcia és tan feble.

La gent no està informada en part perquè tenir accés a un periodisme de recerca i qualitat és car. D'altra banda, crec que hi ha apatia, molts ciutadans estan farts de la corrupció i prefereixen no saber el que el govern fa a la seva esquena. No saben com orientar el malestar que els afecta el robatori i la impunitat del govern perquè sigui transformador. Hi ha gent que es mobilitza, però a penes poden aconseguir canviar res. Crec que ens falta sumar més com a societat per a fer més pressió.

Els mitjans de major abast depenen de les corporacions i els propietaris controlen el que es publica. Tenen relació amb el govern, i segurament no veuràs gairebé mai notícies importants sobre la corrupció o sobre els ciutadans que maten en les comunitats.

Forma part del grup internacional de recerca Mining Secrets. Fa un any van treure a la llum les filtracions i continuen treballant. Què heu investigat sobre l'empresa minera Solway?

S'ha de comptar cronològicament. En 1961 es va iniciar l'explotació del ferronicel [utilitzat per a la fabricació d'acer inoxidable, entre altres] en la mina del poble de l'Estor del departament d'Izabal, en la comunitat maia q’eqchi’. La guerra de Guatemala [1960-1996] era un contracte d'iniciació, en un context molt concret, però fins avui han continuat explotant-lo com s'ha pretès, amb total impunitat. L'empresa russa Solway va entrar en joc en 2011, quan van adquirir les companyies canadenques fins llavors. Amb la seva arribada les coses van començar a enfosquir-se. La Maia q’eqchi’ del territori estava en contra, i els defensors de les terres els van demanar que sortissin, però no els feien cas.

Tots ells van esclatar a l'abril de 2017: L'aigua del llac Izabal va aparèixer tacada, la més gran de Guatemala i la comunitat dependent per ser pescadors. Era una taca pudent, igual que l'olor de ferro, i l'aigua era de color ataronjat vermellós, molt comú en les seves terres, amb molt de ferro i níquel. Els pescadors que han viscut tota la seva vida i coneixen molt bé el territori van denunciar que la mina va ser la que va contaminar el llac. En els dies següents apareixen morts els peixos, així com manatíes i caimans.

La resposta de la comunitat va augmentar quan els animals van morir.

Sí, es van aguditzar encara més i van decidir organitzar-ho: van manifestar enfront de l'ajuntament de l'Estor per a demanar el tancament de la mina. La població va ocupar també l'accés a la mina per a pressionar, però va acabar en tragèdia. La policia va arribar i en aquest enfrontament van matar al pescador Carlos Maas. No era qualsevol policia civil, sinó forces especials, armades i protegides.

Premsa Comunitària va descobrir que aquí hi havia una mica més gran, una estructura de poder. Les forces de seguretat pública defensen a empreses externes en lloc de protegir persones que es manifesten pacíficament.

Denuncien que els han criminalitzat per informar.

A partir de 2017. Un d'ells va ser Carlos Choc, de la comunitat maia q’eqchi’. Va comptar l'assassinat i la persecució dels manifestants dels pròxims dies. Les mines van demandar a tots ells i els van acusar de greus delictes: incitar-los a cometre delictes, retenir als treballadors de la mina... Des de llavors estan criminalitzats.

En 2019 la Premsa Comunitària va obrir un estudi basat en testimoniatges de ciutadans. Aquesta recerca es va convertir en 2021 en Mining Secrets amb una filtració de 8 milions de documents miners. Ha servit per a certificar el denunciat fins llavors: que la mina és la que s'està contaminant i criminalitzant.

Quina era la manera de criminalitzar?

En la filtració hem trobat algunes estratègies legals i comunicatives. Es van fer campanyes per a embrutar els noms dels líders de la comunitat i sortien en els mitjans de comunicació, que donaven suport a la mina. Compraven reportatges per a criminalitzar als pescadors i els tiraven la culpa.

L'empresa comptava amb el suport d'altres recursos com la Policia i l'Estat. L'Estat va establir diverses vegades un estat d'excepció en el territori per a poder dur a terme intervencions militars i dispersar a la gent.

Els defensors de la terra de la comunitat L'Estor diuen que estan perseguits.

Hem demostrat que els líders indígenes que lluitaven per la defensa dels recursos naturals estaven espiant, hem trobat fotos, informes de seguiment... Hem comprovat que s'estava fent un treball d'intel·ligència similar al de la guerra. Descobrim que els que estaven elaborant aquests grans informes d'intel·ligència eren militars jubilats de l'exèrcit guatemalenc. Això és només una petita part. També van cometre moltes atrocitats per a espantar a la gent i deixar la mina en pau: cremar collites, expulsar a la població de les seves terres...

Quina és la informació més destacable de la recerca?

L'important és que en les filtracions s'afirma que la mina té una relació econòmica amb diversos governs de Guatemala. D'una banda, l'any 2021, abans que sortís la filtració, el Ministeri Públic investigava al president [Alejandro Giammattei] pel suborn, que havia rebut diners en secret d'empresaris russos i kazajistianos a canvi de prendre el control d'un dels majors ports marítims del país. D'altra banda, els informes demostren que l'empresa minera instava l'Estat a establir un estat d'excepció, i així ho feien. La connexió és clara.

Quin ha estat la resposta de la recerca? Com afecta a Guatemala?

A Guatemala no ha estat així. Va haver-hi malestar, però, com dic, la gent ja està molesta. Un grup de diputats de l'oposició va fer una proposició de llei per a pujar impostes a les mines al 40%, avui és obligatori l'1%, i per a tallar algunes mines, entre altres coses. No van aconseguir tirar endavant el congrés, per la qual cosa no va tenir cap influència.

A nivell internacional si que notem un major impacte. Empreses internacionals com Ikea o Siemens que estaven adquirint ferronicel per a convertir-ho en acer inoxidable a Solway van començar a exigir estudis. Algunes empreses van decidir tallar els contractes.

Altres empresaris van viatjar al territori per a parlar amb els membres de la resistència minera i aclarir les respostes que Solway no li havia donat. Fins avui sabem que no ha passat molt, però al novembre de 2022 el Departament del Tresor Públic dels EUA va penalitzar a tres empreses per la seva vinculació amb la mina. Es van congelar els comptes corrents, i va afectar el territori, a la disminució de la producció, a l'acomiadament...

Per tant , està tenint efecte positiu Mining Secrets?

Així sembla que sí, que és un assoliment enorme la resposta dels EUA. Però sabem que la mina està treballant per a quedar-se en el territori; canvien el nom de l'empresa perquè no l'afecti la sanció econòmica. Sembla que s'està tancant la mina, però segons la informació que ens arriba, s'han traslladat a un altre lloc de l'Estor i continuen explotant il·legalment.

L'empresa està acostumada a aconseguir el que vol i s'està comportant com una organització criminal, com en el narcotràfic: quan s'agafen el cap l'organització no mor, es crea un nou cap. Continuarà sent així sempre, perquè és rendible.

Les empreses transnacionals compten amb el suport del govern i dels militars, independentment de qui governi. Forma part de tot un sistema? Quina gana l'oligarquia guatemalenca amb això?

Tenen acords econòmics rendibles i l'oligarquia també forma part del suborn, una peça important per al funcionament d'aquest sistema. No és casualitat que l'impost de mines segueixi en un 1%, algú ha d'estar darrere perquè aquest percentatge tan vergonyós continuï vigent. Existeix una amagada distribució dels diners, i aquests tractes amb l'elit política també contribueixen a perpetuar un sistema d'extracció desmesurada. La Llei de Mines segueix sense canviar, perquè hi ha un lobby que vol que sigui així.

Penso que la recerca és un reconeixement per a la gent del territori, perquè es comprova el que ells estaven dient. Com ho han pres?

Satisfets, perquè s'han ratificat les denúncies que han realitzat durant tots aquests anys, però crec que no han tingut sensació de tranquil·litat perquè el problema persisteix. Encara es veuen cotxes que espien els barris i cases dels membres de la resistència. El pànic no ha anat.