Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“És pura màgia tombar l'arpa en les espatlles, passar les dues mans per damunt i abraçar”

  • Maddi Sanz recorda amb gran intensitat els anys de la infància a l'adolescència. A més dels estudis d'educació formal, treballava en el conservatori i es veia atrapat. Però tenia clar que la música li donava vida. Tancava els ulls i s'imaginava amb l'arpa al braç. Així, va apostar pel batxillerat musical a Sant Sebastià. Des de llavors ha tingut al seu costat en el dia a dia un instrument musical, tant a casa com en el Conservatori de Vitòria, avui dia com a professor.
"Hezkuntzak askoz ere arreta eta garrantzi gehiago eman beharko lioke musikari. Musikak ez luke mugarik behar, dirutik haragokoa da artea". (Argazkia: Irantzu Pastor)

No puc començar sense fer l'acudit habitual…
Moltes vegades em fan la mateixa broma. Toco l'arpa i la branca (riu). Però toco especialment l'arpa. Vaig triar que era molt nen: Quan estava veient un vídeo de Pirritx eta Porrotx –crec que buscava el Tresor–, Olatz Zugasti va aparèixer tocant l'arpa. Va rescatar pirates adormits i pallassos. Llavors vaig dir: “Mamà, això és el que vull”.

Posteriorment, la meva mare em va portar als concerts dirigits als nens perquè reflexionés bé la decisió. Jo tenia clar que volia pegar l'arpa. Ja era estudiant en el conservatori d'Irun, però a Irun no hi havia possibilitat, per la qual cosa vaig començar a anar a Oiartzun totes les setmanes. Record que vaig escriure amb molta il·lusió a Pirritx, Porrotx eta Marimotxi explicant el meu somni. Porrotx em va respondre.

Com es colpeja l'arpa?
Té els seus propis codis, com tots els instruments. Està generalitzat pensar que som pocs arpista, però no som tan pocs. Encara que molts ho deixen en el camí, som més del que creem. Al principi cal aprendre la posició de cada dit, fer l'oïda i reconèixer les cordes, de colors vermells, negres i blancs, cadascun amb un so determinat. És un procés molt lent, és veritat, però em sembla bonic. Incorporació progressiva de les competències. La constància és la clau per a aprendre.

Tens alguna corda a casa?L'Olentzero
em va portar el primer, un petit arpa, i encara ho utilitzo. Després vaig passar a una major. Són molt cars i en moltes llars és impossible comprar. No obstant això, crec que la música hauria d'estar a l'abast de tots, i afortunadament aquesta filosofia és present en la majoria dels conservatoris, per la qual cosa és habitual utilitzar els instruments dels conservatoris com a propis.

Sabent això, cuido molt bé els dos arpegis que tinc a casa, i quan haig de treure'ls, soc conscient que destret les dents (riu).

A més de colpejar l'arpa, no?
Sí, en el conservatori. En l'Estat espanyol no hi ha graus universitaris i en la majoria dels països estrangers sí. Vaig aconseguir ingressar en el conservatori perquè tinc el perfil lingüístic i un grau universitari. Al setembre se'm va obrir la porta per primera vegada a Vitòria –el conservatori està en les capitals del Sud–, i he començat el camí des de zero. Els alumnes també comencen de zero amb l'instrument i el camí que estan fent és molt bonic. No coneixen el llenguatge musical i xuclen tot alhora.

(Irantzu Pastor)

Quina relació s'estableix entre la persona i l'arpa?
Record la meva joventut com a professora. Perquè crec que, en definitiva, es crea una relació triangular entre alumne, professor i instrument. El professor juga un paper important en el procés d'aprenentatge de l'alumne, mentre que l'arpa es tomba en l'espatlla, les dues mans se li passen per damunt i se li dona una espècie d'abraçada, és pura màgia.

També treballa en tablado, compaginant música i paraula.El
basc és molt important per a mi. Des de petit m'ha agradat escriure per a poder treure allò que em costa dir oralment. Vaig començar a fer contes musicals quan estava a Barcelona, i quan vaig tornar a Euskal Herria volia començar a escriure. Però ha estat complicat. Em vaig apuntar a la Bertso eskola i vaig escriure un ram per a la posterior música. Vaig perdre al meu pare i de sobte no va voler ni veure a la meva arpa. Perquè crec que aquest ram va ser el mànec, que em va permetre reprendre l'arpa.

Més tard creem la banda de versos musicals i continuem treballant de tant en tant. A més de tocar amb l'orquestra, l'arpa és bell per a combinar música i paraula. El seu so i grandària atrapa ràpidament l'atenció de la gent.

Què és per al públic adult o infantil?Encara no m'he atrevit a treballar els
contes amb els adults. Al cap i a la fi ho faig per a qui és capaç d'estar assegut 40 minuts, sense tenir en compte l'edat. La majoria dels nens la sostenen i després els dono l'oportunitat de conèixer l'arpa. És sorprenent com respecten l'instrument, quin respecte tenen.
Crec que l'educació hauria de prestar molta més atenció i importància a la música. Avui dia es fan experiments molt bonics, però el que jo he vist i/o conegut es fan en escoles privades, desgraciadament. Però la música no hauria de tenir límits, l'art és més enllà dels diners.

"Això vull"

“No record molt bé el principi. Durant anys acudia a Oiartzun totes les setmanes. Com moltes especialitats artístiques, la música és molt constant. Has de demostrar al professor que estàs aprenent correctament i millorant a la velocitat adequada. Ha de notar un avanç entre setmana. Això provoca pressió". Olentzero li va portar el primer arpa a Sanz. Diu que els de casa sempre ho han secundat, i que volia fer estudis superiors en la línia de la música. Amb les pupil·les a dalt, Sanz parla del passat.

 


T'interessa pel canal: Musika
Diferent i especial
Fer una nova versió de la monumental Ibèria Suite d'Albéniz és un treball de molt de mèrit, tenint en compte les excel·lents gravacions que hi ha en el mercat. Per això, el treball de Luis Fernando Pérez en el recital de la Quinzena Musical em va produir una gran... [+]

Violinista del Papa i el seu deixant
Després dels concerts de grans orquestres i grans obres, no podem deixar de parar esment a propostes amb més calma musical, més assossec però amb la mateixa bellesa.

Entre la revolució i l'amor
Encara que el primer concert de la Filharmònica de Luxemburg va tenir un to de romanticisme tardà, en la segona trobada el grup va interpretar dues impactants obres que ens contaven històries. Les obres eren exigents, sobretot per la seva expressivitat, i en aquesta segona... [+]

“La música deu tant a l'error com a la nota ben pronunciada”
Encara que viu en Sara des de fa temps, Ruper Ordorika (Oñati, 1958) ens va citar en la part vella d'Hondarribia, ja que havia de passar el matí a la vall del Bidasoa. En un matí assolellat, s'ha mostrat puntual i somrient pujant la costa, a l'altura del consistori, passant... [+]

Inauguració Romàntic-Tardana
La Quinzena Musical ha donat inici a la seva 85 edició, amb una gran orquestra i un programa a l'altura d'una inauguració.

2024-07-30 | ARGIA
Tres bons discos d'enguany i recomanables
La redacció d'Argia ha seleccionat tres discos dels vuit mesos d'enguany per a recomanar-los.

2024-07-30 | Sustatu
Ruper Ordorika, Premi Abadia 2024
Ruper Ordorika rebrà el Premi Abadia de Periodisme. El Premi Abadia va néixer amb l'objectiu de premiar a aquelles persones o associacions que han destacat per la seva labor en favor de la normalització del basc. El 12 de setembre se celebrarà en Hendaia, concretament en el... [+]

2024-07-24 | Xalba Ramirez
Amb els bons amics, les hores breus

Punk. El punk està de tornada o, més ben dit, no ha anat mai. Els de Zikine venen de Lekitxo (i no de Lekeitio), amb l'elegant Bala Galdua Zure Buru Galduan que han publicat recentment amb Pentecosta.

Filosofia “Eixu Zeuk”. Aquesta és la base i l'objectiu. “Presa la... [+]


2024-07-24 | Iñigo Satrustegi
Una plaça difícil

A veure si és possible portar el basc al centre de la festa. Els concerts de la Plaça del Castell d'enguany han estat apostes tan perilloses com gratificants. Fins al moment, Izaro, Chill Màfia i Zetak s'han convertit en un gran èxit. Però per a la quarta nit, no sé si no ha... [+]


2024-07-24 | Julen Azpitarte
Free jazz
El més negre
L'any 1959 va suposar una fita en l'evolució del jazz: Milers Davis va gravar al març i abril l'A Kind Of Blue, un disc en el qual John Coltran va participar al maig amb Giant Steps i, finalment, Ornette Coleman va publicar The Shape Of Jazz To Menja, també al maig. Els tres... [+]

El BBK Live denúncia la vulneració de drets fonamentals dels visitants
L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha precisat tres raons, entre elles la prohibició d'accedir al recinte de Kobetamendi a menjar i beguda de fora i la impossibilitat de pagament mitjançant targeta bancària. Enguany es repeteixen els problemes que Facua va... [+]

Mor Maximo Aierbe, un dels fundadors d'Euskaldunon Egunkaria
Maximo Aierbe Muxika ha mort al seu poble natal d'Ataun, als 74 anys d'edat. Els qui van participar en els esforços dels anys previs i posteriors a la creació d'Euskaldunon Egunkaria recordaran a aquell home que tant de treball a la recerca dels accionistes del nou projecte. Amb... [+]

2024-07-10 | Iker Barandiaran
Zero multiplicat, qui sap el resultat!

La suma de quatre elements no sempre dona quatre, generalment més que això. I, per descomptat, van caminar en diversos projectes i a saber com i per què es van unir: Atxe, Led Infern, Osoron i Txerra. Crèiem que anaven a fer punk pels antecedents, però són tan oberts i tan... [+]


Novena i última

Naixement 7 de maig de 1824. Ludwig Van Beethoven (1770-1827) 9. Estrena de la Simfonia. Va ser l'última simfonia que va escriure el compositor alemany, però quant a la intenció, es pot dir que va ser la primera. Beethoven va escriure la Simfonia n.º1 en els anys 1799 i 1800,... [+]


Eguneraketa berriak daude