Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“És pura màgia tombar l'arpa en les espatlles, passar les dues mans per damunt i abraçar”

  • Maddi Sanz recorda amb gran intensitat els anys de la infància a l'adolescència. A més dels estudis d'educació formal, treballava en el conservatori i es veia atrapat. Però tenia clar que la música li donava vida. Tancava els ulls i s'imaginava amb l'arpa al braç. Així, va apostar pel batxillerat musical a Sant Sebastià. Des de llavors ha tingut al seu costat en el dia a dia un instrument musical, tant a casa com en el Conservatori de Vitòria, avui dia com a professor.
"Hezkuntzak askoz ere arreta eta garrantzi gehiago eman beharko lioke musikari. Musikak ez luke mugarik behar, dirutik haragokoa da artea". (Argazkia: Irantzu Pastor)

No puc començar sense fer l'acudit habitual…
Moltes vegades em fan la mateixa broma. Toco l'arpa i la branca (riu). Però toco especialment l'arpa. Vaig triar que era molt nen: Quan estava veient un vídeo de Pirritx eta Porrotx –crec que buscava el Tresor–, Olatz Zugasti va aparèixer tocant l'arpa. Va rescatar pirates adormits i pallassos. Llavors vaig dir: “Mamà, això és el que vull”.

Posteriorment, la meva mare em va portar als concerts dirigits als nens perquè reflexionés bé la decisió. Jo tenia clar que volia pegar l'arpa. Ja era estudiant en el conservatori d'Irun, però a Irun no hi havia possibilitat, per la qual cosa vaig començar a anar a Oiartzun totes les setmanes. Record que vaig escriure amb molta il·lusió a Pirritx, Porrotx eta Marimotxi explicant el meu somni. Porrotx em va respondre.

Com es colpeja l'arpa?
Té els seus propis codis, com tots els instruments. Està generalitzat pensar que som pocs arpista, però no som tan pocs. Encara que molts ho deixen en el camí, som més del que creem. Al principi cal aprendre la posició de cada dit, fer l'oïda i reconèixer les cordes, de colors vermells, negres i blancs, cadascun amb un so determinat. És un procés molt lent, és veritat, però em sembla bonic. Incorporació progressiva de les competències. La constància és la clau per a aprendre.

Tens alguna corda a casa?L'Olentzero
em va portar el primer, un petit arpa, i encara ho utilitzo. Després vaig passar a una major. Són molt cars i en moltes llars és impossible comprar. No obstant això, crec que la música hauria d'estar a l'abast de tots, i afortunadament aquesta filosofia és present en la majoria dels conservatoris, per la qual cosa és habitual utilitzar els instruments dels conservatoris com a propis.

Sabent això, cuido molt bé els dos arpegis que tinc a casa, i quan haig de treure'ls, soc conscient que destret les dents (riu).

A més de colpejar l'arpa, no?
Sí, en el conservatori. En l'Estat espanyol no hi ha graus universitaris i en la majoria dels països estrangers sí. Vaig aconseguir ingressar en el conservatori perquè tinc el perfil lingüístic i un grau universitari. Al setembre se'm va obrir la porta per primera vegada a Vitòria –el conservatori està en les capitals del Sud–, i he començat el camí des de zero. Els alumnes també comencen de zero amb l'instrument i el camí que estan fent és molt bonic. No coneixen el llenguatge musical i xuclen tot alhora.

(Irantzu Pastor)

Quina relació s'estableix entre la persona i l'arpa?
Record la meva joventut com a professora. Perquè crec que, en definitiva, es crea una relació triangular entre alumne, professor i instrument. El professor juga un paper important en el procés d'aprenentatge de l'alumne, mentre que l'arpa es tomba en l'espatlla, les dues mans se li passen per damunt i se li dona una espècie d'abraçada, és pura màgia.

També treballa en tablado, compaginant música i paraula.El
basc és molt important per a mi. Des de petit m'ha agradat escriure per a poder treure allò que em costa dir oralment. Vaig començar a fer contes musicals quan estava a Barcelona, i quan vaig tornar a Euskal Herria volia començar a escriure. Però ha estat complicat. Em vaig apuntar a la Bertso eskola i vaig escriure un ram per a la posterior música. Vaig perdre al meu pare i de sobte no va voler ni veure a la meva arpa. Perquè crec que aquest ram va ser el mànec, que em va permetre reprendre l'arpa.

Més tard creem la banda de versos musicals i continuem treballant de tant en tant. A més de tocar amb l'orquestra, l'arpa és bell per a combinar música i paraula. El seu so i grandària atrapa ràpidament l'atenció de la gent.

Què és per al públic adult o infantil?Encara no m'he atrevit a treballar els
contes amb els adults. Al cap i a la fi ho faig per a qui és capaç d'estar assegut 40 minuts, sense tenir en compte l'edat. La majoria dels nens la sostenen i després els dono l'oportunitat de conèixer l'arpa. És sorprenent com respecten l'instrument, quin respecte tenen.
Crec que l'educació hauria de prestar molta més atenció i importància a la música. Avui dia es fan experiments molt bonics, però el que jo he vist i/o conegut es fan en escoles privades, desgraciadament. Però la música no hauria de tenir límits, l'art és més enllà dels diners.

"Això vull"

“No record molt bé el principi. Durant anys acudia a Oiartzun totes les setmanes. Com moltes especialitats artístiques, la música és molt constant. Has de demostrar al professor que estàs aprenent correctament i millorant a la velocitat adequada. Ha de notar un avanç entre setmana. Això provoca pressió". Olentzero li va portar el primer arpa a Sanz. Diu que els de casa sempre ho han secundat, i que volia fer estudis superiors en la línia de la música. Amb les pupil·les a dalt, Sanz parla del passat.

 


T'interessa pel canal: Musika
'Itoiz, udako sesioak' filma
“Itoizek eragindako emozioen bideari eutsi diogu, Juan Carlosek egin duen benetako prozesua jaso dugu”

Itoiz, udako sesioak filma estreinatu dute zinema aretoetan. Juan Carlos Perez taldekidearen hitz eta doinuak biltzen ditu Larraitz Zuazo, Zuri Goikoetxea eta Ainhoa Andrakaren filmak. Haiekin mintzatu gara Metropoli Foralean.

 


2025-01-24 | Xalba Ramirez
Olaia Inziarte, o el que té molt a dir ho diu molt (i gràcies)

Serradures
Olaia Inziarte
Colla, 2024

-------------------------------------------

Catorze cançons escrites en època de depressió. Així ho va presentar Olaia Inziarte en el primer batega night en basc que ara no es pot esmentar. Obre el disc la peça bru-ta-l... [+]



2025-01-22 | Inma Errea Cleix
No som aire

Un amic que havia vist la Mitoedad en el Navarresa Sorra va qualificar de “tel·lúric” el que havia sentit. A mi també em va semblar el que havia vist de casa per la televisió.

Pot pensar-se que la passió i l'adhesió despertades per Mitoaroa es basen en la visibilitat... [+]


Benito, alquimista de les nostres emocions

Des de Benito Lertxundi, que ens va comunicar que deixarà els escenaris per sempre, portem ja diverses setmanes, i des de llavors som molts els que ens sentim orfes de l'una o l'altra manera, amb una sensació de pèrdua o abandó, trist. A Iruindarro, almenys, ens quedarà per... [+]


Estrelles del futur

Euskal Herriko Gazte Orkestra. Trobada d'Hivern
Director: Iker Sánchez.
Narrador: Kepa Errasti.
Programa: Obres de Britt i Beethoven.
Lloc: Teatre Victoria Eugenia de Donostia.
Dia: 2 de gener.

-----------------------------------------------

Després de 27 anys de marxa,... [+]







L'orgull és nostre, fotre!

Fatxenderia, fotre!
QUAN: 5 de gener.
ON: En el Kafe Antzokia de Bilbao.

----------------------------------------------------

 

Mentre omplia la sala, mirant cap avall després de la barana de dalt del teatre, he estat jugant a veure si trobada a algú més jove que jo abans... [+]



2025-01-15 | Aingeru Epaltza
De Houston al Navarresa Sorra

Beyoncé al descans d'un partit de futbol americà a Houston, Texas. La cantant estatunidenca ha sortit al centre de l'estadi amb un vestit de cowboy al qual ha tingut accés. El barret el cobreix el bonic, les cames les botes llargues fins als genolls. L'escàs vestit blanc li... [+]


Demà d'any nou

El matí d'any nou és el títol d'una rodonesa creada per Joxe Ansorena, germà del nostre avi Isidro, perquè els txistularis toquessin pels carrers durant el matí de l'any nou. En l'aire d'aquesta melodia, anàvem recollint les restes de la nit, com els camions de les... [+]


2025-01-14 | Xuban Zubiria
Grup de música Odolaren Mintzoa
La salutació arriba, la veu seguirà
La trajectòria musical de 17 anys serà clausurada en el concert que oferirà Odolaren Mintzoa el pròxim dia 25 en Usurbil. Entorn del concert de clausura s'ha organitzat un programa de tot el dia. Els grups locals amb els quals han treballat en el projecte prendran l'escenari:... [+]

2025-01-10 | Iker Barandiaran
Ritu de vida

Alosia
Perlata
autoproducció, 2024

----------------------------------------------------

El grup d'Arrasate Perlata ha publicat un nou treball. Té diversos discos a la seva esquena i el seu últim treball és punk, Oi! i va ser un documental en homenatge a la irrepetible... [+]



2025-01-09 | Estitxu Eizagirre
Sumant una iniciativa, aquestes són les nou places de llibres i discos en basc per a enguany.
Qui vulgui conèixer les novetats de la cultura basca i comprar directament a autors i editorials, té al llarg de l'any diverses fires i iniciatives. Alguns tenen una tradició de molts anys i altres són més recents; molts d'ells són temàtics i altres generalitzats... [+]

Que segueixi l'akelarre antifeixista

FERMÍN MUGURUZA 40. ANIVERSARI
Quan: 21 de desembre.
On: Bilbao en el Sorra.

-------------------------------------------

Cada any es vesteix de festa Bilbao el 21 de desembre. La sidra i el talo, protagonistes de la jornada, és el dia de la fira de Sant Tomàs. Enguany, a... [+]



2024-12-30 | Ahotsa.info
L'última edició multitudinària d'Hatortxu Rock en Atarrabia a favor de la tornada a casa de presos i exiliats bascos
Milers de persones s'han donat cita en la penúltima edició del festival solidari Hatortxu Rock, que enguany compleix el seu vintè aniversari. El festival, creat per a donar suport i suport als familiars dels presos polítics bascos, s'acomiada de l'última edició que se... [+]

2024-12-30 | Jon Torner Zabala
'Bagare': 50 anys d'himnes pel basc i la identitat basca
La cançó Bagare va ser creada al desembre de 1974 pel zeanuri Gontzal Mendibil i Bittor Kapanaga en el seu caseriu d'Olaeta (Aramaio). Posteriorment es va convertir en un himne pel basc i la identitat basca.

Eguneraketa berriak daude