M'interessen les monges, els lladres i els jardins. Bruixeria en el cos corrupte, recepcions d'hotels i portes del cel. Fantasmes, directors de funeràries i gravetat “. Així ho resumeix el fotògraf Lúa Ribeira (A Pontes, Galícia, 1986) els seus punts d'interès i els dits dels quals parla poden trobar-se en l'exposició que acaba d'obrir a la sala Artegunea de Tabakalera de Donostia. Sota el títol de 'Zeruratzea', una exposició de cinc sèries en la qual es recullen obres realitzades entre 2016 i 2020. Trobarem una vintena de fotografies de la sèrie i, una vegada vistes totes elles, podem començar a sospitar la metodologia de treball de Ribeira, identificar els seus motius e punts d'interès i confirmar que per al final el que la seva càmera retrata en diferents contextos i geografia és fidel a un estil determinat.

Ribeira ve amb la intenció de qüestionar visualment les realitats que genera el mecanisme d'exclusió que suposa la cultura contemporània i dominant, o almenys portar-les al primer pla, a la vista de tots. Creant aquestes imatges, ens convida a mirar el que està fora de les lectures i interpretacions acceptades, ens equipés el que no volem veure, no hi ha fuites, és una realitat a assimilar. Les persones que han estat expulsades del sistema –sense llar, migrants, dones amb diversitat funcional– són sovint les que apareixen en les fotografies de Ribeira. No obstant això, abans d'arribar a la foto es dona un llarg procés, es teixeix un coneixement mutu, una trobada, un entorn de confiança, es reparteixen tertúlies i silencis, es reconeixen mútuament, i a continuació potser arriba la fotografia. I la fotografia només representa un moment de tot el que ha passat, un parell de sabatilles de colors, un somriure suau, un home que xucla el cigarret, un rimmel negre que ha estat impregnat per una llàgrima...

Lúa Ribeira va realitzar estudis de fotografia documental en la Universitat de Gal·les i actualment és membre de la prestigiosa agència Magnum, al costat de Cristina García Rodero i Cristina de Middel, entre altres. Com un antropòleg, Ribeira aporta una recerca profunda i una visió envolupant dels seus temes, i utilitza la fotografia com a mitjà per a permetre aquestes trobades. Diu que fa fotografia "col·laboradora", perquè tracta als que apareixen en les imatges com a col·laboradors, perquè Ribeira converteix les seves experiències amb ells en fotografies. A l'hora de crear imatges utilitza la lent 50mm, la lent més pròxima a l'ull humà, reduint la distància a banda i banda de la càmera, permetent que la mirada sigui el més real possible.

Un d'aquestes trobades de llarg termini es va celebrar en la congregació catòlica de les monges Esclaves de la Verge Dolorosa. Aquesta congregació, fora del poble, es trobava en el llogaret gallec on Ribeira passava les seves vacances d'estiu de la seva infància. En ella viuen dones amb diversitat funcional, fora del món, en una pausa permanent. En 2014 Ribeira es va acostar a ells, travessant aquestes barreres invisibles, amb la intenció de passar temps amb elles. Així, amb el pas del temps, i amb la confiança mútua, es van organitzar tallers de teatre, que representaven a la congregació en el seu ardu jardí verd, dels quals procedeix la seriï Aristòcrates [Aristòcrates]. Mesa buida preparada per al menjar, dormitori decorat amb petites aspes de fusta, retrat aristocràtic representat de tornada en una taula de flors.

El fotògraf txec Josef Koudelka va retratar en el tardofranquismo les Setmana Santa de Sevilla (Andalusia), a través de fragments que transcendeixen el munt de processons: un home nazareto que arrossega la creu per un carrer buit, nens que miren a les processons, penitents vestits amb túnica… La sèrie Visions ("Els inspectors") de Ribeira té la seva petjada. El poble de Puente Genil (Còrdova, Andalusia) és triat per a retratar les celebracions religioses de Setmana Santa, però aquí també desapareix la processó i les ressenyes rituals. El que ocorre en els suburbis de la celebració és el que l'artista atropella amb la seva cambra:descontextualizada la indumentària vermella dels nazareños, una família elegant per a anar a les processons, una nena que mira de debò a la cambra, un home que travessa la carretera perdent-se en un núvol de fum, el complex industrial de Puente Genil… Abandona l'esperat i porta al centre el que ocorre en els suburbis.

Amb la migració se submergeix en les situacions que generen les cruels fronteres aixecades pels homes en les sèries Ribeira La Jungla ("Oihana") i Els afortunats ("Zorionekoak"). El primer d'ells és el nom d'un lloc aliè a la selva marina que es troba a la ciutat de Tijuana, al qual va acudir en breu a Ribeira per a fotografiar la crisi migratòria en una iniciativa col·lectiva. Poc després d'arribar a la frontera, va ser testimoni del menyspreu que sofrien els migrants i de la por que senten els migrants. També ha recorregut les vores de la frontera entre Melilla i el Marroc, en contacte amb joves que esperen passar la frontera europea. I d'aquesta convivència sorgeixen aquestes dues sèries, de passar el temps amb elles i conèixer les seves històries. Estructures precàries que serveixen de refugi per a dormir, superfície coberta de verd que podria ser la selva, diàleg entre homes que es protegeixen del sol, supervivència de joves que han madurat massa aviat...

Finalment, Zerurketak és un projecte creat per a fer front a la crisi de les persones sense llar que s'estava produint a la ciutat de Bristol (el Regne Unit) i és una col·lecció de fotografies que donen títol a l'exposició. Ribeira va començar a reunir-se als parcs de la ciutat amb els aturats, en el propi parc, al marge de les lògiques i dinàmiques de la ciutat. L'atmosfera del jardí, com a àngel o guardià, confereix a les persones que apareixen en ell un caràcter mitològic. Els colors saturats, vibrants i ferms dominen l'exposició Zeruratzear. En la planta superior de l'exposició, Ribeira comparteix amb el públic les referències del quadern amb les quals treballa, i és bo veure quin és l'origen d'una fotografia, aquesta primera idea, el primer esborrador i adonar-se que tot el coneixement visual que l'artista aporta després, d'alguna manera, es manifesta en les seves fotografies.