Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Trenta-quatre anys després

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

El passat 25 de març va finalitzar oficialment la dispersió dels presos bascos. Segons el cap de línia d'El País, "34 anys després, el Ministeri de l'Interior d'Espanya ha posat fi a la dispersió dels presos d'ETA". Els mitjans de comunicació d'Euskal Herria també van informar de la data, al mateix temps que els partits polítics van publicar la seva lectura. Per exemple, el PNB, com és habitual, va tornar a utilitzar l'ocasió per a assenyalar que els presos bascos havien de reflexionar i demanar perdó i reconeixement pel dolor causat. Per part seva, EH Bildu va destacar la data com a "victòria moral".

Amb aquestes incidències es va posar en marxa la màquina de la meva memòria. El meu primer viatge a una presó espanyola va ser en 1980. Les dones gitanes i basques que em vaig trobar a les portes de Carabanchel em van ensenyar moltes coses i, d'alguna manera, va ser la meva primera lliçó sobre cooperació femenina. Després van augmentar els viatges i els quilòmetres. Així, durant anys, tots els caps de setmana es va instal·lar un ritual en la meva vida: cites, paquets, crides, sortides de petites hores per a no arribar tard… I ara m'he adonat que mai em vaig preguntar pel significat d'aquesta venjança.

Quan escolto les justificacions de la política de dispersió, sento una ràbia enorme i alhora una desesperació

Va acabar el meu ritual de cap de setmana i la meva vida va tornar a la normalitat, però durant molts caps de setmana he recordat als caminantes de l'amor. Molts s'han envellit en les carreteres, alguns han perdut salut i vida… i tot a canvi de res.Per això
, quan escolto les justificacions de la política de dispersió, sento una gran ràbia i alhora una desesperació. Jo crec que el final de la vulneració de drets després de 34 anys no pot ser considerat com una "victòria moral". És més, encara em sembla ofensiu que les autoritats hagin imposat una dispersió per a alleujar la pressió de la direcció d'ETA.

Es va establir la dispersió com a instrument de guerra contra el terrorisme, per al que les autoritats estatals van comptar amb la inestimable ajuda del PNB, i la seva utilització va suposar la vulneració dels drets fonamentals d'una persona col·lectiva. No era legal, ni legítim; no fa 34 anys, ni avui dia. No quan la lluita estava armada, ni després de la dissolució d'ETA. Perquè quan els poders condicionen els drets humans individuals i col·lectius, ningú està segur, i a Euskal Herria ho sabem bé.

A partir d'ara, els amics i familiars dels presos bascos no recorreran tants quilòmetres i la seva vida segurament serà una mica més fàcil. Han passat massa anys, i desgraciadament alguns no han pogut arribar fins aquí…, perquè en aquests 34 anys la política de dispersió ha estat criminal. No ho oblidem!

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Meaka-Irimo continua viu!
Fa temps un cop de vent ens va anunciar que una empresa anava a construir una central eòlica en el mont Irimo. La majoria no ho creia. Menys encara els que coneixen l'orografia i el caràcter rocós del mont Irimo. -Però sap vostè quina destrossa farien en baixar la muntanya... [+]

2024-07-11 | Patxi Juaristi
El XIX Congrés d'Estudis Bascos El Congrés, a porta tancada

El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]


2024-07-10 | Roser Espelt Alba
La incòmoda veritat de la política industrial

L'economia mundial va sofrir un important repunt després del COVID-19. Ara bé, els indicis que aquest augment ha arribat a una fase d'esgotament estan clarament condicionats per la crisi climàtica: la taxa de creixement de l'economia de les principals potències mundials, la... [+]


2024-07-10 | Castillo Suárez
Iogurts a canvi

Quan vaig publicar el meu primer llibre de poemes em van oferir un recital en una universitat. El músic va cobrar en diners i a mi em van donar un llibre sobre Jorge Oteiza, que no vaig agafar perquè era a la meva casa. Aquesta va ser la primera de les sol·licituds... [+]


2024-07-10 | Sukar Horia
Zona d'ingrés alt

L'Ajuntament de Bilbao ha posat en marxa la Zona de Baixes Emissions al juny, encara que no es preveu que les multes comencin a imposar-se fins a setembre. Aquesta mesura limitarà l'entrada de vehicles vells a l'esplanada burgesa de Bilbao de dilluns a divendres, segons EiTB. Els... [+]


2024-07-10 | Bea Salaberri
Què vols fer en el futur?

Parece que el fill de setze anys ens està fent reflexions sobre el camí que seguirà després del batxillerat. En una, ens parla de l'elecció dels temes específics del batxillerat, en l'altra, dels passos administratius que haurà de realitzar, sense preguntes, per mitjà de... [+]


L'equilibri liberal del mercat de treball

En el capitalisme el treball és una mercaderia, per la qual cosa seguint la mentalitat dels economistes tradicionals, l'equilibri entre l'oferta i la demanda hauria de regular tant el preu com la quantitat. Evidentment, això no es compleix en la realitat. Si es donés, faria... [+]


Materialisme histèric
Contenir pors

Hauria de renunciar a escriure aquesta columna, però és tard. S'han celebrat eleccions a França. On està França? Sí, aquí a dalt, en el nord; però en el món no sé on està França ara, què és. I no sé des de quan li miro gairebé exclusivament de por.

No sé... [+]


En la UPV/EHU, l'euskaldunización també necessita tensió

A pesar que en les últimes dècades s'han produït avanços significatius en alguns àmbits i zones del procés d'euskaldunización, en les administracions públiques el basc s'enfronta a seriosos obstacles i amenaces. A més de l'ofensiva contra el basc que s'està desenvolupant en... [+]


La guerra del PSN

La Federació Navarresa de Municipis i Consells neix amb l'objectiu de "protegir i promoure els seus interessos compartits i l'autonomia local". En breu se seleccionarà un responsable de comunicació que haurà de dominar el castellà i el basc.

Perquè el PSN-PSOE ho rebutja... [+]


Educació

Fi de curs. El professor en la seva solitud. Li imprimeix el ritme de la reflexió que el soroll fa en la tracció del tren: ha valgut la pena el treball realitzat enguany? Extenuat, pensatiu, recorda les paraules del seu amic: “Txo, els professors no teniu dret a queixar-vos... [+]


Bilbao BBK Live m'absorbeix el 'life'!

Arriba l'estiu i amb ell les festes populars de pobles, barris i ciutats. Les festes sempre han estat refugi de reivindicacions socials i polítiques, de relacions veïnals i d'eufòria popular. Prenen els nostres carrers i durant uns dies són un exemple d'autogestió, de... [+]


37 preguntes al nou conseller que viu l'altre costat del límit de l'educació pública
Qui ens ordena...?

El Govern Basc s'acaba de constituir i la consellera d'Educació serà Begoña Pedrosa. Sent viceconsejera en la legislatura anterior i sent una de les fundadores de la nova Llei d'Educació aprovada el mes de desembre passat, ens està permès plantejar... [+]


Eguneraketa berriak daude