Trenta-quatre anys després
El passat 25 de març va finalitzar oficialment la dispersió dels presos bascos. Segons el cap de línia d'El País, "34 anys després, el Ministeri de l'Interior d'Espanya ha posat fi a la dispersió dels presos d'ETA". Els mitjans de comunicació d'Euskal Herria també van informar de la data, al mateix temps que els partits polítics van publicar la seva lectura. Per exemple, el PNB, com és habitual, va tornar a utilitzar l'ocasió per a assenyalar que els presos bascos havien de reflexionar i demanar perdó i reconeixement pel dolor causat. Per part seva, EH Bildu va destacar la data com a "victòria moral".
Amb aquestes incidències es va posar en marxa la màquina de la meva memòria. El meu primer viatge a una presó espanyola va ser en 1980. Les dones gitanes i basques que em vaig trobar a les portes de Carabanchel em van ensenyar moltes coses i, d'alguna manera, va ser la meva primera lliçó sobre cooperació femenina. Després van augmentar els viatges i els quilòmetres. Així, durant anys, tots els caps de setmana es va instal·lar un ritual en la meva vida: cites, paquets, crides, sortides de petites hores per a no arribar tard… I ara m'he adonat que mai em vaig preguntar pel significat d'aquesta venjança.
Quan escolto les justificacions de la política de dispersió, sento una ràbia enorme i alhora una desesperació
Va acabar el meu ritual de cap de setmana i la meva vida va tornar a la normalitat, però durant molts caps de setmana he recordat als caminantes de l'amor. Molts s'han envellit en les carreteres, alguns han perdut salut i vida… i tot a canvi de res.Per això
, quan escolto les justificacions de la política de dispersió, sento una gran ràbia i alhora una desesperació. Jo crec que el final de la vulneració de drets després de 34 anys no pot ser considerat com una "victòria moral". És més, encara em sembla ofensiu que les autoritats hagin imposat una dispersió per a alleujar la pressió de la direcció d'ETA.
Es va establir la dispersió com a instrument de guerra contra el terrorisme, per al que les autoritats estatals van comptar amb la inestimable ajuda del PNB, i la seva utilització va suposar la vulneració dels drets fonamentals d'una persona col·lectiva. No era legal, ni legítim; no fa 34 anys, ni avui dia. No quan la lluita estava armada, ni després de la dissolució d'ETA. Perquè quan els poders condicionen els drets humans individuals i col·lectius, ningú està segur, i a Euskal Herria ho sabem bé.
A partir d'ara, els amics i familiars dels presos bascos no recorreran tants quilòmetres i la seva vida segurament serà una mica més fàcil. Han passat massa anys, i desgraciadament alguns no han pogut arribar fins aquí…, perquè en aquests 34 anys la política de dispersió ha estat criminal. No ho oblidem!
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]