Trenta-quatre anys després
El passat 25 de març va finalitzar oficialment la dispersió dels presos bascos. Segons el cap de línia d'El País, "34 anys després, el Ministeri de l'Interior d'Espanya ha posat fi a la dispersió dels presos d'ETA". Els mitjans de comunicació d'Euskal Herria també van informar de la data, al mateix temps que els partits polítics van publicar la seva lectura. Per exemple, el PNB, com és habitual, va tornar a utilitzar l'ocasió per a assenyalar que els presos bascos havien de reflexionar i demanar perdó i reconeixement pel dolor causat. Per part seva, EH Bildu va destacar la data com a "victòria moral".
Amb aquestes incidències es va posar en marxa la màquina de la meva memòria. El meu primer viatge a una presó espanyola va ser en 1980. Les dones gitanes i basques que em vaig trobar a les portes de Carabanchel em van ensenyar moltes coses i, d'alguna manera, va ser la meva primera lliçó sobre cooperació femenina. Després van augmentar els viatges i els quilòmetres. Així, durant anys, tots els caps de setmana es va instal·lar un ritual en la meva vida: cites, paquets, crides, sortides de petites hores per a no arribar tard… I ara m'he adonat que mai em vaig preguntar pel significat d'aquesta venjança.
Quan escolto les justificacions de la política de dispersió, sento una ràbia enorme i alhora una desesperació
Va acabar el meu ritual de cap de setmana i la meva vida va tornar a la normalitat, però durant molts caps de setmana he recordat als caminantes de l'amor. Molts s'han envellit en les carreteres, alguns han perdut salut i vida… i tot a canvi de res.Per això
, quan escolto les justificacions de la política de dispersió, sento una gran ràbia i alhora una desesperació. Jo crec que el final de la vulneració de drets després de 34 anys no pot ser considerat com una "victòria moral". És més, encara em sembla ofensiu que les autoritats hagin imposat una dispersió per a alleujar la pressió de la direcció d'ETA.
Es va establir la dispersió com a instrument de guerra contra el terrorisme, per al que les autoritats estatals van comptar amb la inestimable ajuda del PNB, i la seva utilització va suposar la vulneració dels drets fonamentals d'una persona col·lectiva. No era legal, ni legítim; no fa 34 anys, ni avui dia. No quan la lluita estava armada, ni després de la dissolució d'ETA. Perquè quan els poders condicionen els drets humans individuals i col·lectius, ningú està segur, i a Euskal Herria ho sabem bé.
A partir d'ara, els amics i familiars dels presos bascos no recorreran tants quilòmetres i la seva vida segurament serà una mica més fàcil. Han passat massa anys, i desgraciadament alguns no han pogut arribar fins aquí…, perquè en aquests 34 anys la política de dispersió ha estat criminal. No ho oblidem!
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]
Els Sanmartines són molt coneguts en els nostres caserius, ja que és el moment de matar al porc. No obstant això, molta gent no sabrà que abans el dia de Sant Martí marcava la fi de l'any agrícola. I això no era cap ximpleria. De fet, a la fi d'any calia pagar una renda... [+]
Durant tota una setmana hem parlat sobre el llibre Les aventures de Pinotxo de Collodi, a l'aula de la universitat, amb professorat d'Educació Infantil i Primària. La nostra referència principal ha estat la bonica edició que Galtzagorri va publicar en 2011, que incloïa el... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]