Trenta-quatre anys després
El passat 25 de març va finalitzar oficialment la dispersió dels presos bascos. Segons el cap de línia d'El País, "34 anys després, el Ministeri de l'Interior d'Espanya ha posat fi a la dispersió dels presos d'ETA". Els mitjans de comunicació d'Euskal Herria també van informar de la data, al mateix temps que els partits polítics van publicar la seva lectura. Per exemple, el PNB, com és habitual, va tornar a utilitzar l'ocasió per a assenyalar que els presos bascos havien de reflexionar i demanar perdó i reconeixement pel dolor causat. Per part seva, EH Bildu va destacar la data com a "victòria moral".
Amb aquestes incidències es va posar en marxa la màquina de la meva memòria. El meu primer viatge a una presó espanyola va ser en 1980. Les dones gitanes i basques que em vaig trobar a les portes de Carabanchel em van ensenyar moltes coses i, d'alguna manera, va ser la meva primera lliçó sobre cooperació femenina. Després van augmentar els viatges i els quilòmetres. Així, durant anys, tots els caps de setmana es va instal·lar un ritual en la meva vida: cites, paquets, crides, sortides de petites hores per a no arribar tard… I ara m'he adonat que mai em vaig preguntar pel significat d'aquesta venjança.
Quan escolto les justificacions de la política de dispersió, sento una ràbia enorme i alhora una desesperació
Va acabar el meu ritual de cap de setmana i la meva vida va tornar a la normalitat, però durant molts caps de setmana he recordat als caminantes de l'amor. Molts s'han envellit en les carreteres, alguns han perdut salut i vida… i tot a canvi de res.Per això
, quan escolto les justificacions de la política de dispersió, sento una gran ràbia i alhora una desesperació. Jo crec que el final de la vulneració de drets després de 34 anys no pot ser considerat com una "victòria moral". És més, encara em sembla ofensiu que les autoritats hagin imposat una dispersió per a alleujar la pressió de la direcció d'ETA.
Es va establir la dispersió com a instrument de guerra contra el terrorisme, per al que les autoritats estatals van comptar amb la inestimable ajuda del PNB, i la seva utilització va suposar la vulneració dels drets fonamentals d'una persona col·lectiva. No era legal, ni legítim; no fa 34 anys, ni avui dia. No quan la lluita estava armada, ni després de la dissolució d'ETA. Perquè quan els poders condicionen els drets humans individuals i col·lectius, ningú està segur, i a Euskal Herria ho sabem bé.
A partir d'ara, els amics i familiars dels presos bascos no recorreran tants quilòmetres i la seva vida segurament serà una mica més fàcil. Han passat massa anys, i desgraciadament alguns no han pogut arribar fins aquí…, perquè en aquests 34 anys la política de dispersió ha estat criminal. No ho oblidem!
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Wikipedia.org considera que Gish gallop (galop de Gish) o la metralladora de fal·làcies "és una tècnica de controvèrsia que ataca a l'oponent amb el major nombre d'arguments possibles, sense tenir en compte l'exactitud o solidesa d'aquests arguments" i tindria com a efecte... [+]
L'origen del terme se situa a principis del segle XIX. En aquella època, les pretensions imperialistes dels liberals anglesos van xocar amb els russos, que s'estenia a Àsia i obstaculitzaven els desitjos de colonització d'Anglaterra. Per a protegir els seus interessos,... [+]
A través de l'aplicació Wallapop vaig vendre uns altaveus mediocres abans de l'estiu. Potser la descripció del producte estava una mica inflada, és cert. El comprador em va posar tres de cinc estrelles. És evident que no valia la pena.
La setmana següent, vaig portar amb... [+]
L'altra vegada vaig estar en l'enterrament del pare d'un amic. El nostre amic ens va demanar als presents que prenguessin una flor dels rams, si així ho volien. No puc dir que no a les flors, molt menys a les roses, sobretot a les vermelles. Així que vaig agafar una bella rosa... [+]
Els nostres pobles i ciutats no ens cuiden. Ens falta terra, zones verdes, espais comunitaris. El nostre poble està dissenyat al servei del capital. Al poble de les cures, no obstant això, la vida és el centre.
Abans hi havia un carrer principal, un carrer gegantesc que... [+]
Hace uns dies, el nou ministre francès de l'Interior, Bruno Retailleau, s'ha unit a l'anomenada "confusió migratòria", una de les qüestions més apressants. Ha fet arribar als prefectes de l'Estat uns mandats clars: tolerància zero amb els immigrants i amb les estructures i els... [+]
El 15 d'octubre, en les trobades d'economistes de treball, es va celebrar una interessant taula rodona. En la mateixa van participar la patronal, l'Institut Nacional de la Seguretat Social i una central sindical d'Osakidetza. El tema de debat va ser l'absentisme que cada vegada té... [+]
En l'últim any m'ha succeït veure a persones relacionades amb l'àmbit no professional en grups digitals que han utilitzat la intel·ligència artificial per a donar arguments als altres. El compartit com a propi. La pròpia, però no la vinculada al sentit de la propietat, sinó... [+]
Vaig començar a redactar mentalment el meu article mentre estava en el cotxe. Normalment tinc les millors idees en el cotxe, mentre condugo sol. Me'n vaig a Bilbao, al teatre Arriaga. La companyia Artedrama posa avui en escena l'obra Miñan. És divendres, 25... [+]
La societat en la qual vivim està absolutament basada en la subordinació. Al llarg dels segles, la nostra vida s'ha anat configurant conforme a ella, i a poc a poc la competència de decisió, la llibertat i la sobirania s'han anat reduint. A vegades ens les han llevat amb... [+]
El que m'exasperava molt és la manera en què alguns metges parlen al pacient. Ens parlen de dolor com si fóssim nens. Com m'han fet dos trasplantaments renals, sé de què em refereixo: entre altres coses, m'han posat un tub a l'interior del penis. A causa de l'anestèsia, no vaig... [+]
Els dos principals electes de Kanbo (l'alcalde i el primer ministre) són els rabiados. Tres ciutadans han estat colpejats amb una plainta, per protestar a favor del desallotjament de la veïna Marienea.es la segona vegada que, a les 06.00 del matí, ens treuen del llit (amb el... [+]
“Ens ha arribat el moment de propostes valentes, integrals i nobles (…) perquè Euskal Herria torni a entrar entre les revoltes del món”, va afirmar l'amiga Hartu López Arana en el seu article d'opinió “Per una agressió eficaç” publicat al juliol de 2018 en la... [+]