Quan i com va sorgir Arrelades? Va ser en
el confinament. Tot i tots ens parem i aquí vaig veure el meu moment, la meva oportunitat. Fins llavors, per la meva situació laboral i de vida, la idea d'organitzar les jubilacions era impossible. Però quan estàvem tancats a casa i tot estava en perill, és a dir, quan vivíem en una incògnita constant i tot era possible, vaig començar a desenvolupar la meva idea utòpica. Al juny, quan ens van alliberar, vaig agafar la maleta i el cotxe i vaig començar el projecte Arrelades. Vaig ser a Eivissa.

Què buscaves? Treballar en l'autoconeixement,
apoderament, cura i benestar de la dona: parlar, reflexionar i practicar la creativitat. Sentir-se part d'un grup de dones que s'escolten, se secunden i se secunden. És a dir, que se senti lliure d'explicar com és cadascun que participa en les jubilacions, sense complexos ni "autojudicis".

El teu objectiu és crear un espai segur per al benestar de les dones. És habitual tenir espais segurs en la societat? M'agradaria destacar per endavant que aquests
espais són necessaris. No són molts els espais que ens permeten ser totalment lliures. Sovint vivim limitats per sentències o crítiques alienes, o censurats. I com sovint temem aquesta sentència, no ens comuniquem lliurement, no som el 100% nosaltres i em sembla molt trist.

Les dones ens coneixem bastant? El
sistema no vol dones empoderades, no li convé. L'autoconeixement ens empodera i això alhora ens fa lliures. Imagina't en una societat on totes les dones ens sentim lliures i lliures.

La llibertat és poder, no convé al sistema perquè perdria el control. Per això, conèixer, acceptar, estimar i viure lliurement els nostres cossos és absolutament revolucionari, perquè des de petits ens omplen el cap de por, tabac, odi, comparació…

Va organitzar la seva primera jubilació
a Eivissa. Per què aquí? Fa temps que em vaig enamorar de l'illa. La seva energia és realment bella i com havia de triar un lloc del món, vaig triar Eivissa. Va ser meravellós. Avui mantinc una relació molt estreta, sana i bonica amb les dones que van acudir, són molt bones amigues.

Tres anys més tard van arribar també Maldives, Sri Lanka i Luis. Com va ser l'oportunitat? La veritat és
que aquests llocs no els vaig triar jo. Allí em va arribar l'oportunitat d'organitzar les jubilacions, proposant a altres persones fer-ho en aquests llocs. El primer va ser a Panamà i la resta han vingut darrere.

Què pot trobar una dona que participa en les seves jubilacions? Cada
jubilació és única, i la veritat és que m'agrada tenir l'oportunitat de crear experiències molt diverses, perquè no tots busquem el mateix en aquestes jubilacions, i és bo tenir un ventall amb diferents opcions. Eivissa compta amb un magnífic equip de dones i aquesta és la nostra base de campaments. Realitzem diferents tallers i activitats: ioga, biodantza, chakras, cicle menstrual… De la mà de la resta de les dones que venen, es fa un treball intern profund. L'experiència de les Maldives és molt més aventurera. Sri Lanka, entre altres, prioritza el treball amb la comunitat de dones autòctones.

Tens intenció de seguir endavant? 2023 ve preciós, un sap el que
passarà en 2024. La vida dona moltes voltes i la veritat és que m'agrada veure el futur sense escriure i sentir-me imprevist. Ningú acudeix a les pàgines finals per a conèixer el final quan llegeix un llibre, en cas contrari perdria tota la gràcia. La vida per a mi és una cosa així, encara que no sempre sigui així. Abans, la ignorància i la falta de control em produïen ansietat. Ara, sentir-me això em resulta terrible i amb aquesta vida sento llibertat.

De la mà d'Arrelades vius allí i aquí, aquesta és la teva vida? La meva vida ha canviat molt en
els últims anys i m'estic adaptant a poc a poc. M'agrada molt viatjar i ara és un plaer poder agafar l'ordinador i treballar des de qualsevol part del món.

Per a acabar, quin lloc ocupa ara la música en la teva vida? La música sempre és
present i sempre serà present perquè és la meva major passió i em fa feliç. He passat molts anys sota els focus, però ara està situat en un altre lloc. Estic coneixent altres espais per a fer i cantar música.

I en el projecte
Arrelades? Tota persona que acabo de conèixer trigarà uns minuts en saber si m'agrada cantar, perquè dono hores cantant. La música és present en tots els espais de la meva vida, fins i tot en Arrelades.