Obra: Souvenir, menjaria alienígena. Text i dramatúrgia: Horman Poster. Dirigit per Igor de Quadra i Jon Ander Urresti. Actors: Maite Aizpurua, Xanti Agirrezabala i Matxalen de Pedro. Quan/On: 4 de març, en Gasteszena (Donostia).

Un imant que quedarà pegat en la nevera o un fòssil de descobriment que serà un punt d'inflexió en la història de la història? Dic, el descobriment del fòssil. Un objecte esvelt i enganxós sense valor o una acció memorable que els fills aprendran i comptaran als seus fills. Compra o realització. Personal o col·lectiu. Quina és la petjada que volem deixar en aquest món? On anar?

Els tres personatges parteixen de Ni per a embarcar-se en l'aventura del campament de simulacions científiques i parc telemàtic en les Bardenas i, en el seu cas, de l'espai. En el nostre món, en la terra, no estan d'acord, no tenen experiència i exploraran un altre món on realment han d'actuar com si fossin allí. Això augmenta la capacitat de superar els límits imposats tant pel cervell com per la pràctica diària.

La lectura i el treball del món físic i emocional es barrejaran i descobriran en tots dos àmbits. Pregunten qui és i què és, què volem i què fem.

És inevitable l'aparició de contradiccions en diferents formes: vestit o inflat; en plàstic, vegetal o mecanitzat. Seran visuals i atractius que exposaran de forma més visual que verbal. Aquest és un dels punts més interessants d'aquesta obra: l'espectacularitat. Els personatges, a més de fluixejar al llarg de l'espai més enllà de la terra, porten a l'espectador a gaudir de l'espai de l'escenari, expressant explícitament la idea de l'expulsió. La combinació dels elements que utilitzen, l'ús dels diferents recursos i, sobretot, la selecció de vestuari i atrezzo, conjuga el joc entre l'ambient i la realitat d'un altre món. Al seu voltant tres tortuosos actors per a mantenir el caràcter de l'obra.

Les llengües absurdes fan els riures i les riallades encara més absurdes; contagioses, amb qualsevol paraula o gest, fàcils. Els autors tenen raó quan descriuen a tres “persones embriagades pel somni de l'exploració espacial”. El col·lectiu Horman Poster ve ara de la tragèdia Antigone a fer humor. L'essència d'aquesta obra és l'humor, les comèdies alienígenes. I què és l'humor, què ens fa riure, què busquem, què ens convertim... Souvenir no és simple, insignificant ni ofensiu. No és estereotipat, ni normal ni esperat. Souvenir no és barat, ni cutrón, ni verdós. És absurd per a bé i per a mal, perquè el que diu es perd entre riures. L'humor és seriós i pot comptar moltes coses. Jo crec que no hauria de limitar-se necessàriament a l'entreteniment. No obstant això, aquest imant que t'acosta al frigorífic i et somriu és un bon record.